Dàgor-nuin-Guíliath

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Dàgor-nuin-Giliath)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarDàgor-nuin-Guíliath
Batalles de Beleriand
Tipus batalla fictícia
Data 4997 P.E.
Lloc Hithlum
Resultat Retirada dels orcs a Àngband
Bàndols
Elfs nóldor Àngband
Comandants en cap
Fèanor Mórgoth
Sàuron
Góthmog
Forces
Un nombre reduït d'elfs Un nombre important d'orcs
Baixes
Limitades Nombroses
Modifica les dades a Wikidata

A l'obra de J.R.R. Tolkien referida a la Terra Mitjana, la Dàgor-nuin-Giliath (la Batalla sota les Estrelles) va ser la segona de les Batalles de Beleríand, i va tenir lloc quan els elfs nóldor van arribar a Beleríand i es van enfrontar a les forces Mórgoth. El nom de la batalla és degut al fet que va ser la darrera que es lluità abans de la primera sortida del Sol i la Lluna, de manera que es disputà sota la llum dels estels.

La batalla es gestà quan els nóldor liderats per Fèanor i els seus set fills van desembarcar a Beleríand. Havien jurat de lluitar contra el Senyor Fosc fins que recuperessin els silmarils, i amb aquest propòsit van entrar a la Vall de Hithlum i van construir-hi un campament.

Mórgoth va decidir d'atacar els nóldor abans que poguessin establir-se. Tot i que els orcs de Mórgoth els superaven en nombre de molt, els nóldor encara radiaven la llum de Vàlinor i els van derrotar ràpidament. Aleshores, liderats per Fèanor i els seus fills, els nóldor van avançar cap al nord.

Els exèrcits de Mórgoth que havien estat assatjant els ports del Falas des de la Primera Batalla de Beleríand van anar cap al nord per atacar els nóldor a la reragurarda, però un equip liderat per Cèlegorm els va parar una emboscada i els va tallar la retirada al pas de l'Eithel Sírion.

Atrapats entre dues forces noldorin, els orcs van lluitar sense descans durant deu dies. Al final gairebé tots els orcs havien mort, excepte un petit grup que havia aconseguit obrir-se pas i fugir cap a Àngband. Ple de ràbia, Fèanor es va llençar a la persecució d'aquest grup. Quan ja estaven a punt d'arribar a Àngband, els bàlrogs van sortir-ne i amb Góthmog al capdavant van atacar ferotjement als elfs.

Fèanor va quedar sol combatent els bàlrogs, rebent múltiples ferides abans que pogués ser rescatat pels seus fills i portat en lloc segur. Poc després Fèanor moria.

La Batalla de Lhammoth[modifica]

En les últimes versions del seu llegendari, que modifiquen el que està explicat a El Silmaríl·lion, Tolkien va incorporar un darrer encontre al final de la Dàgor-nuin-Giliath. Tenia lloc quan Fingolfin i els nóldor que havien travessar el Helcaraxë amb ell arribaven a Beleríand. A la zona de Lhammoth van ser sorpresos pels orcs que fugien de Fèanor. Arakáno, fill de Fingolfin, va morir en l'atac, que va acabar quan la gent de Fingolfin va poder reorganitzar-se i acabar de destruir els orcs.

Conseqüències[modifica]

Tot i que la batalla va acabar amb victòria dels nóldor, i es va aconseguir expulsar les forces de Mórgoth de Beleríand i recloure-les a Àngband, va ser una victòria agredolça per les baixes que van patir. Fèanor, el rei suprem dels nóldor i líder carismàtic que els havia conduït a la Terra Mitjana havia mort.