Dàgor Bragollach

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarDàgor Bragollach
Batalles de Beleriand
Tipus batalla fictícia
Data 455 (anys del Sol) P.E.
Lloc Ard-galen
Resultat Victòria de Mórgoth
Bàndols
Àngband Elfs nóldor
edain
Comandants en cap
Mórgoth
Glaurung
Sàuron
Fingolfin
Maedhros
Forces
Un nombre desconegut d'orcs Un nombre desconegut d'elfs
Baixes
Nombroses Molt nombroses. Entre elles el rei Fingolfin i els nobles Àngrod i Aegnor
Modifica les dades a Wikidata

A l'obra de J.R.R. Tolkien referida a la Terra Mitjana, la Dàgor-Bragollach (o la Batalla de la Flama Sobtada) va ser la quarta batalla de Beleríand entre els elfs i Mórgoth, i la primera amb resultat desfavorable per als eldar.

Després de la gran victòria obtinguda en la Batalla Gloriosa, els nóldor havien posat setge a la fortalesa d'Àngband. Durant els tres-cents vuitanta anys que va durar, Mórgoth es va dedicar a refer els seus exèrcits que havien quedat destruïts, i es procurà nous servents terribles.

Una nit d'hivern, de dins d'Àngband va començar a sortir-ne flames, i un exèrcit de bàlrogs i orcs liderats per Galurung, el primer drac. Les enormes planes Ard-galen van consumir-se, i des d'aleshores es van conèixer com a Anfauglith, la "Pols Abrasadora".

Els bessons Àngrod i Aegnor es trobaven al capdavant del setge i van morir al primer atac. Màglor va poder fugir cap a Himring, però gran part de la seva cavalleria va morir cremada.

Un cop el setge estava trencat i Mórgoth tenia accés a tot Belèriand, els orcs van ocupar els boscos de Mont Rerir i van descendir cap a les costes. Cèlegorm i Curufin van haver d'abandonar el nord de Dòriath i retirar-se a Nargòthrond. Carànthir va fugir a Àmon Éreb, on ell i Àmrod es van fortificar. Des d'allí van poder expulsar els orcs de l'est de Belèriand, mentre Màglor i Maedhros defensaven la frontera nord.

La fortalesa de Minas Tírith que defensava el Pas del Sírion va resistir amb Oròdreth al capdavant. El seu oncle Fínrod Felagund va anar a ajudar-lo amb un exèrcit de Nargòthrond, però va caure en una emboscada. Fínrod hauria mort si no fos per Bàrahir, que va liderar un atac des de Dorthònion per rescatar el senyor èlfic. En agraïment, Fínrod li va donar un anell com a senyal de la seva amistat, que fou conegut com l'Anell de Bàrahir.

L'exèrcit de Fínrod va tornar a Nargòthrond i els homes de Bàrahir van tornar a Dorhònion. Minas Tirith continuava assetjat i les fortificacions a les muntanyes d'Éred Wethrin resistien amb moltes dificultats.

A l'assabentar-se de les baixes que hi havia hagut i per aturar l'embranzida dels atacants, el Rei suprem dels Nóldor Fingolfin va llançar-se ple de ràbia cap a Àngband cavalcant amb el seu cavall a través de la pols d'Anfauglith. Els orcs fugien al veure'l arribar, i els balrogs s'apartaven del seu camí pensant que Oromë havia tornat. Quan va tornar al Thangoròdrim, va desafiar Mórgoth a un combat singular, i a les mateixes portes d'Àngband va tenir lloc un gran duel. Fingolfin va aconseguir ferir Mórgoth vuit vegades, però al va caure per un cop de Grond, el martell de guerra del Senyor Fosc. Mórgoth va trepitjar el seu cos amb el peu i hauria mutilat el seu cadàver si no fos perquè Thoròndor, el rei de les àguiles, va aparèixer i emportar-se'l.

Orodreth va defensar Minas Tirith durant un o dos anys més, fins que en va ser expulsat pels exèrcits comandats per Sàuron, que l'ocupà.

Tot i que la valentia de Fingolfin havia evitat que la batalla es convertís en una derrota total, el setge d'Àngband havia quedat trencat, les fronteres dels regnes èlfics més septentrionals havien retrocedit, i les forces de Mórgoth campaven lliurement al nord de Belèriand.