Dàlmata
Llengua morta | |
|---|---|
| Tipus | subjecte–verb–objecte i llengua sil·làbica |
| Parlants | |
| Originaris de Costa oriental de l'Adriàtic | |
| Parlants nadius | 0 (1898) |
| Parlat a | Ragusa i estats del voltant |
| Oficial a | l'antiga República de Ragusa |
 | |
| Classificació lingüística | |
|
Llengües indoeuropees | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura |
alfabet llatí i unwritten language  |
| Dialectes | ragusà i vegliota |
| Nivell de vulnerabilitat | 6 extint i llengua morta |
| Codis | |
| ISO 639-2 | roa |
| ISO 639-3 | dlm |
| SIL | DLM |
| Glottolog | dalm1243 |
| Ethnologue.com | dlm |
| UNESCO | 345 |
| IETF | dlm |
 | |
El dàlmata és una llengua romànica extinta que fou parlada a Dalmàcia, entre l'illa de Krk (italià Veglia) i Dubrovnik (Ragusa). Era dividida en dos dialectes: el ragusà, desaparegut al final del segle XVI, i el veglioto, extingit a la fi del segle XIX.[1] El seu últim parlant, Tuone Udaina, va morir el 10 de juny de 1898, en trepitjar un explosiu.
Característiques[modifica]
Pertany al grup romànic oriental. En un temps se suposava que aquesta llengua era la baula que mancava entre el romanès i l'italià, però avui dia se sap que era molt distant del romanès, fins i tot dels dialectes romanesos propers, com per exemple l'istroromanès, parlat a Ístria (a Croàcia).
És interessant notar com el dàlmata va mantenir les paraules llatines relatives a la vida urbana que el romanès havia perdut. Se suposa que la població dàlmata havia tingut una vida urbana força activa, mentre que els romanesos foren obligats a fugir a les muntanyes durant l'època fosca.
Referències[modifica]
- ↑ «dàlmata». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
| |||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dàlmata |
