La majoria dels territoris cristians dels actuals Països Catalans són teòricament part del Regne de França però de facto són independents. Estan dividits en els següents comtats: Comtat de Barcelona, Girona i Osona, Comtat del Rosselló, Comtat de Besalú, Comtat d'Urgell, Comtat de Cerdanya, Berga i Conflent, Comtat de Pallars Jussà, Comtat de Pallars Sobirà. Una part del Comtat de Ribagorça passa a mans de Sanç III de Pamplona (rei de Navarra, Aragó). Durant la dècada del 1020 comença el període en què la violència feudal és més dura. Es veuen conflictes entre els diversos comtes. Destaca el conflicte que confronta el Comtat de Cerdanya, Berga i Conflent amb els Comtats de Barcelona i el d'Urgell. Els comtes catalans no s'expandeixen de manera significativa pels territoris sarraïns, ja que aquests paguen paries als sobirans cristians. En l'àmbit polític intern destaca la regència d'Ermessenda de Carcassona fins a l'any 1023, quan Berenguer Ramon I inicia el seu regnat efectiu. Guifré II de Cerdanya és un dels altres sobirans més destacats de la dècada, ja que governa sobre un territori molt extens; tot i això, durant aquesta dècada jura fidelitat al Comte de Barcelona. Un dels altres personatges més destacats de la dècad és l'abat Oliba, que comença a establir els pactes Pau i Treva de Déu als comtats catalans.
Al Comtat de Cerdanya, Berga i Conflent: L'Abat Oliba fa un sínode a Toluges (Rosselló) l'any 1020 o 1022 on s'estableix per primera vegada a la cristiandat els pactes de Pau i Treva de Déu, en què es posaven límits a les accions dels senyors feudals.[4]Guifré II de Cerdanya assisteix a un judici sobre qui posseïa l'alou de Pujol, vora el Castell de Montmajor. El comte Oliba Cabreta l'havia donat al Monestir de Serrateix després de confiscar-lo als vicaris que l'havien traït del castell d'Estela, tot i que també hi havia constància que el seu fill, l'Abat Oliba l'havia venut a Àrdamany. El jutge dirimeix que l'alou ha de ser del monestir de Serrateix i que l'abat Oliba havia de donar una compensació a Àrdamany. En aquest any la comtessa consorto Guisla de Pallars torna a fer testament.[3]
L'any 1021 el papa Benet VIII va mediar en una querella en la qual l'abat de Sant Pere de Rodes acusa als comtes d'Empúries i Besalú de no respectar els dominis i drets dels monestirs en una carta al papa. Aquests comtes li responen al papa que "nihil facturos ad vestrum imperium" (que "no s'hi podia posar").[7]
L'Abat Oliba fa un sínode a Toluges (Rosselló) l'any 1020 o 1022 on s'estableix per primera vegada a la cristiandat els pactes de Pau i Treva de Déu, en què es posaven límits a les accions dels senyors feudals.[11]
La torre Lajim d'Iran es construeix l'any 1021Primers seguidors del catarisme cremats per heretgia
L'església romànica Stiftskirche Kaufungen de Hesse, Alemanya, es comença a construir l'any 1025La reina consort de Noruega, Edith the Fair, esposa de Harold Godwinson, néix l'any 1025Ramon Berenguer I atorga una carta de privilegi a la ciutat de Barcelona.[23]
Durant el març, Mujàhid, emir de Dènia, va a Còrdova amb un exèrcit per defensar els cordovesos de les represàlies del califa hammudita i per destronar a Yahiyà al-Mu'tali. Però l'emir de Dènia no va tenir èxit i va retornar.[31]
El Duc Ricard II de Normandia mor el 23 d'agost de 1026 a FécampTambé al Comtat de Cerdanya, Berga i Conflent, Guillem II i l'abat Oliba de Ripoll i senyor d'Age, el seu germà, intervenen en un plet judicial entre els habitants d'Age i de Pallerols sobre els drets de pastura. Els dos nobles dirimeixen a favor dels últims.[39] En un altre document, el comte Guifré presideix la possessió d'Aiguatèbia al Conflent que la vescomtessa Guisla afirmava haver cedit a Renard, cosa que negava el bisbe Ermengol d'Urgell.[39]
El Califat de Còrdova està al mig de la Fitna de l'Àndalus que va començar l'any 1009. Està en una greu crisi. La capital està molt empobrida, se li han independitzat de facto molts emirats (taifes) i s'hi succeeixen en el poder diversos califes de dues dinasties. Hi ha moltes guerres civils entre els amazics i els andalusins.
Entre els anys 1028 i 1029 el rei de Navarra, Sanç III de Pamplona conquereix el comtat de Castella. Ho legitima dient que la seva dona és la germana del difunt comte de Castella que mor sense descendència.
L'any 1027 comença l'assentament de normands al sud d'Itàlia després que Sergi IV de Nàpols hagi donat el Comtat d'Aversa al mercenari Rainulf Drengot. Aquest promou la colonització normanda del sud d'Itàlia.
1025: Apogeu de de l'Imperi Romà d'Orient: Conquereix Macedònia, Bulgària, Armènia, el Caucas i Geòrgia (aquests dos ho havien fet entre els anys 1021 i 1022). Emprèn guerres contra els àrabs a Anatòlia.[52] També ataca el sud d'Itàlia, però durant els últims anys de la dècada és expulsat d'algunes zones pels normands de l'Sacre Imperi Romanogermànic i els seus aliats italians. Durant tota la dècada hi ha enfrontaments entre els romans d'Orient i els alemanys a Itàlia.
1021: Després de l'assassinat del califa fatimitaAl-Hàkim a el Caire, els Drusos, secta Ismaïlita fundada per Muhàmmad ibn Ismaïl ad-Darazí i Hamza ibn Ali ibn Ahmad són perseguits pels musulmans ortodoxos d'Egipte i es refugien a Síria. Tot i les diverses repressions sobreviuen mitjançant la pràctica de la Taqiyya (ocultació). Segons els drusos, el califa Al-Hàkim fou la última i principal encarnació divina (maqam).[56]
1025: El rei CholaRajendra I del sud de l'Índia ataca l'imperi Sriwijaya (a l'actual Indonèsia) entre els anys 1017 i 1025. Acaba formant un imperi a l'Oceà Índic que incorpora illes indonèsies i parts de Malàsia.[58]
Mahmud de Ghazna llança molts atacs (més de 12 campanyes militars) contra l'Índia. Expansiona el seu imperi i expandeix l'Islam pel nord de l'Índia i Pakistan.[59] L'any 1028 conquereix el Khorasan, on expulsa la dinastia Buwàyhida.[60] A l'any 1029 saqueja Rayy, on crucifica a molts rebels i crema molts llibres que considera herètics.[61]
12Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 160. ISBN 978-84-17116-89-7.
↑Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 202. ISBN 978-84-17116-89-7.
↑Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, pp. 180-181. ISBN 978-84-17116-89-7.
↑Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 202. ISBN 978-84-17116-89-7.
12Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 161. ISBN 978-84-17116-89-7.
12Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 161. ISBN 978-84-17116-89-7.
↑de Riquer (dir), Borja. Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. 1. ed. Barcelona:Pòrtic,1999,p.36. ISBN 978-84-7306-561-0.
12Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, pp. 162. ISBN 978-84-17116-89-7.
↑Élisabeth Carpentier et Georges Pon, «Le récit de la fondation de l’abbaye de Montierneuf de Poitiers par Guillaume VIII: la chronique clunisienne du moine Martin», in Cahiers de civilisation médiévale, Xe – XIIe siècles, Centre d'études supérieures de civilisation médiévale, no 51, 2008, janvier-mars, p 27.
↑Wolfram, Herwig;Kaiser, Denise Adele. Conrad II, 990-1039: emperor of three kingdoms. University Park, Pa:Pennsylvania State University Press,2006,p.102. ISBN 978-0-271-02738-8.
↑Nagapattinam to Suvarnadwipa: reflections on the Chola naval expeditions to Southeast Asia. Singapore:Institute of Southeast Asian Studies,2009. ISBN 978-981-230-936-5.
↑Ram Gopal. Hindu culture during and after Muslim rule: survival and subsequent challenges. New Delhi:M D Publications,1994. ISBN 978-81-85880-26-6.
↑Tetley, G. E. (27 October 2008). The Ghaznavid and Seljuk Turks: Poetry as a Source for Iranian History. Routledge. pp. 70–71. ISBN 978-1-134-08438-8.
