Dècada del 1820

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Segles: segle xviii - segle xix - segle xx
Dècades: 1790 - 1800 - 1810 - 1820 - 1830 - 1840 - 1850
Anys: 1820 1821 1822 1823 1824
1825 1826 1827 1828 1829

Formalment, la dècada del 1820 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1820 fins al 31 de desembre de 1829.

Política[modifica | modifica el codi]

Europa[modifica | modifica el codi]

Amèrica[modifica | modifica el codi]

Àfrica[modifica | modifica el codi]

Àsia i Oceania[modifica | modifica el codi]

Economia i societat[modifica | modifica el codi]

Vida quotidiana[modifica | modifica el codi]

Ciència i tecnologia[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a les matemàtiques, la dècada ve marcada per les continues aportacions del matemàtic francès Augustin-Louis Cauchy. S'inicia el decenni amb la primera presentació completa del càlcul infinitesimal utilitzant límits a través del treball Cours d'Analyse de l'École Royale Polytechnique de Cauchy (1821).[1] El 3 de juliol de 1922 Charles Babbage publica una proposta de màquina diferencial que és capaç de calcular logaritmes i funcions trigonomètriques; mai es va aconseguir finalitzar la construcció d'una versió operativa malgrat que va gaudir del finançament del govern britànic entre 1823 i 1832.[2] Durant el mateix 22, Karl Feuerbach descriu la Circumferència dels nou punts d'un triangle i William Farish de la Universitat de Cambridge publica una sistematització de les regles de la projecció isomètrica.[3][4][5][6] L'any 1824, Cauchy demostra la convergència del mètode d'Euler, utilitzant el mètode d'Euler implícit, i Niels Henrik Abel demostra parcialment que les equacions de cinquè grau o superiors no poden ser resoltes per una fórmula general si s'utilitzen només operacions aritmètiques i arrels.[7]

El 1825, Cauchy presenta el teorema de la integral de Cauchy, que és part fonamental del càlcul integral de variable complexa, i introdueix la teoria dels residus en l'anàlisi complexa. També en l'obertura de la segona part de la dècada Peter Gustav Lejeune Dirichlet i Adrien-Marie Legendre demostren el darrer teorema de Fermat per n = 5.[8][9] Alternative proofs were developed[10] Finalment, André-Marie Ampère descobreix el Teorema de Stokes.[11] Peter Gustav Lejeune Dirichlet publica una memòria el 1829 on descriu les condicions necessàries que ha de complir una funció perquè la convergència de la sèrie de Fourier es compleixi (conegut com teorema de Dirichlet).[12] El mateix any Nikolai Ivanovich Lobachevsky publica el seu treball sobre geometria euclidiana hiperbòlica.[13]

En el camp de la química, Hans Christian Ørsted es capaç de reduir el clorur d'alumini per produir alumini el 1825. El jove científic Otto Unverdorben va obtenir l'anilina el 1826, que anomenà "cristalina", a partir de la destil·lació de l'indi natural i vegetal.[14] És un descobriment important donat que l'anilina és important en la fabricació de colorants, plàstics i productes farmacèutics. Wöhler va ser el primer, el 1828, a sintetitzar urea.[15] Aquesta síntesi va acabar amb la teoria del vitalisme que propugnava que no es podia sintetitzar compostos orgànics a partir de compostos inorgànics.

L'abril de 1820 Hans Christian Ørsted va descobrir la relació entre electricitat i magnetisme. La paradoxa d'Olbers, que estableix que són incompatibles l'obscuritat del cel nocturn i l'existència d'un univers infinit i estàtic, s'atribueix habitualment a l'astrònom amateur alemany Heinrich Wilhelm Olbers qui la descrigué l'any 1823.[16]

La fotografia més antiga conservada datada l'any 1826-27

La fotografia es va inventar a principis del segle XIX quan es va ser capaç de captar imatges que donaven més informació que els mitjans existents fins llavors com era l'escultura o la pintura.[17] Malgrat les temptatives prèvies amb una càmera obscura per part de Thomas Wedgwood pels volts de 1800, la fotografia no seria un procés utilitzable fins a la dècada de 1820 quan es va descobrir la fotografia química utilitzant plaques fotogràfiques. El primer fotogravat permanent va ser produït el 1822 per l'inventor francès Nicéphore Niépce, però va ser destruït quan es va intentar fer impressions d'ell.[17] Vista des de la finestra a Le Gras (1826 o 1827), capturat pel mateix Niépce, és la primera fotografia permanent que es conserva avui dia.[18]

Com en moltes invencions de l'època és difícil determinar si aquestes són les primeres en el seu àmbit. Un cas d'invenció discutida és la màquina d'escriure que William Burt va patentar el juliol de 1829. El Science Museum de Londres la descriu com "el primer mecanisme d'escriptura que la seva invenció ha estat documentada".[19] El 1828 el físic hongarès Ányos Jedlik creava el primer motor elèctric, que anomenaria "autorotors electromagnètics", i que incorporava els tres components principals dels motors de corrent continu (estator, rotor i col·lector).[20][21][22]

En aquest dècada, també s'inventaren diversos productes que són avui dia encara d'ús habitual. L'octubre de 1824 Joseph Aspdin va patentar el cement Portland. El maig de 1827 Petrache Poenaru va patentar a França la primera estilogràfica amb cartutxos de tinta recanviables.[23] L'anglès John Walker va inventar el primer llumí de fricció, anomenat Llucifer, el 1827 i consistia en fèrules revestides amb sofre i amb la punta feta d'una mescla de sulfur d'antimoni, clorat de potassi i goma.[24] També es va fer un pas important en la producció de xocolata sòlid modera quan Casparus van Houten (1770-1858) va patentar el 1828 una mètode econòmic per al premsat de la mantega de cacau dels grans de cacau torrats,[25] el 1828 i amb el que s'obtenia cacau en pols.

El 28 de gener de 1820 una expedició de la Rússia Imperial liderada per Fabian Gottlieb von Bellingshausen i Mikhaïl Làzarev s'apropa a la costa antàrtica, dos dies després, Edward Bransfield toca finalment el sòl antàrtic. L'11 de maig del mateix any el HMS Beagle va ser noliejat als molls de Woolwich en el riu Tàmesi, encara que no seria fins l'octubre del 1836 que el jove Charles Darwin emprendria el seu viatge científic en l'embarcació.

Filosofia[modifica | modifica el codi]

Literatura[modifica | modifica el codi]

Jean-François Champollion, ajudat per la feina feta per d'altres investigadors de principis de segle, va ser capaç de desxifrar completament els jeroglífics egipcis utilitzant la pedra Rosetta i va ser publicat l'octubre de 1822 en un estudi de 44 pàgines amb el nom de Lettre à M. Dacier.[26]

Es va publicar el 1820 la 6a edició de l'Encyclopædia Britannica.

Art[modifica | modifica el codi]

Música[modifica | modifica el codi]

Encara que la data d'invenció de l'acordió és disputada, totes les hipòtesis la situen en aquesta dècada. Alguns investigador defensen que va ser patentat per primer cop amb el nom de Handäoline per Christian Friedrich Ludwig Buschmann a Berlín, d'altres que va ser patentat per Cyril Demian el 1829 amb el nom d'Acordió.[27] Fins i tot, hi ha una tercera corrent que defensa que la seva invenció va ser a finals de la dècada de la mà de Fredrik Dillner II.[notes 1][28][29]

Esdeveniments[modifica | modifica el codi]

  • Trienni liberal a Espanya
  • Inventat el motor de combustió
  • Grècia assoleix la independència de l'imperi Otomà i diverses colònies americanes se separen de Portugal i Espanya
  • Europa sobrepassa els 200 milions d'habitants
  • Comencen a establir-se a Libèria els esclaus afroamericans alliberats

Personatges destacats[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Aquest és l'acordió propietat de Fredrik Dillner a Suècia que té el nom F. Löhner Nürnberg gravat en l'instrument.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Chaitesipaseut, Somsack. «Cauchy's Mathematical Accomplishments» (en anglès). Mathematicians. Berkeley University. [Consulta: 13 juny 2015].
  2. Hyman, Anthony. Charles Babbage: pioneer of the computer. Oxford University Press, 1982, p. 51ff. ISBN 0-19-858170-X. 
  3. Crilly, Tony. 50 Mathematical Ideas You Really Need to Know. Londres: Quercus, 2007, p. 85. ISBN 978-1-84724-008-8. 
  4. Farish, William. «On Isometrical Perspective» (PDF). Transactions of the Cambridge Philosophical Society, 1, 1822, pàg. 1–19 [Consulta: 29 maig 2012].
  5. Jones, Barclay G. Protecting historic architecture and museum collections from natural disasters. Ann Arbor: University of Michigan, 1986, p. 243. ISBN 0-409-90035-4. 
  6. Moorhouse, Charles Edmund. Visual messages: graphic communication for senior students, 1974. 
  7. Mémoire sur les équations algébriques où on démontre l'impossibilité de la résolution de l'équation générale du cinquième degré.
  8. Freeman L. «Fermat's Last Theorem: Proof for n = 5». [Consulta: 23 maig 2009].
  9. Ribenboim, p. 49; Mordell, p. 8–9; Aczel, p. 44; Singh, p. 106.
  10. Ribenboim, pp. 55–57.
  11. «Stokes Theorem» (en anglès). Maths21a, O. Knill. math.harvard.edu. [Consulta: 26 juny 2015].
  12. Bressoud, David M. A radical approach to real analysis. 2nd. [Washington, D.C.]: Mathematical Association of America, 2007, p. 218–227. ISBN 978-0-88385-747-2. 
  13. Crilly, Tony. 50 Mathematical Ideas you really need to know. London: Quercus, 2007, p. 108–111. ISBN 978-1-84724-008-8. 
  14. M. Dunn, Kevin. Universal-Publishers. Caveman Chemistry: 28 Projects, from the Creation of Fire to the Production of Plastics, 2003, p. 409. ISBN 9781581125665. 
  15. Friedrich Wöhler. «Ueber künstliche Bildung des Harnstoffs». Annalen der Physik und Chemie, vol. 88, 2, 1828, pàg. 253–256. DOI: 10.1002/andp.18280880206.
  16. Edward Robert Harrison (1987) Darkness at Night: A Riddle of the Universe, Harvard University Press. pp. 227–28.
  17. 17,0 17,1 «The First Photograph — Heliography». [Consulta: 29 setembre 2009]. «from Helmut Gernsheim's article, "The 150th Anniversary of Photography," in History of Photography, Vol. I, No. 1, January 1977: ...In 1822, Niépce coated a glass plate... The sunlight passing through... This first permanent example... was destroyed... some years later.»
  18. Hirsch, Robert. Seizing the light: a history of photography. McGraw-Hill, 2000. ISBN 978-0-697-14361-7. 
  19. William Austin Burt's Typographer. Science Museum, 1829. 
  20. Heller, Augustus. «Anianus Jedlik». Nature. Norman Lockyer, vol. 53, 1379, April 1896, pàg. 516. Bibcode: 1896Natur..53..516H. DOI: 10.1038/053516a0.
  21. Blundel, Stephen J. Magnetism A Very Short Introduction.. Oxford University Press, 2012, p. 36. ISBN 978-0-19-960120-2. 
  22. Thein, M. «Elektrische Maschinen in Kraftfahrzeugen» (en german). [Consulta: 13 febrer 2013].
  23. «Pierre Poyenar patent». Another 'First Fountain Pen' Pretender. Fountain Pen Network.
  24. «en:Walker, John (1781?-1859)». A: Dictionary of National Biography. Londres: Smith, Elder & Co, 1885–1900. 
  25. «Onderzoekers in actie: Peter van Dam De geschiedenis van de firma Van Houten Cacao» (en dutch). [Consulta: 25 maig 2008].
  26. Adkins, Lesley and Roy, The Keys to Egypt: The Obsession to Decipher Egyptian Hieroglyphs. p.190 Harper Collins. 2000. ISBN 0-06-019439-1
  27. «Accordion» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
  28. Interview With Fredrik Dillner - The Owner Of What May Be The World's Oldest Accordion The Free-Reed Journal, 22 June 2006
  29. Müller, Mette & Lisbet Torp (red.) Musikkens tjenere. Forsker, Instrument, Musiker - Musikhistorisk Museums 100 års Jubilæumsskrift 1998, 297 s., indb rigt illustreret ISBN 978-87-7289-466-9 Serie: Meddelelser fra Musikhistorisk Museum og Carl Claudius Samling ISSN 0900-2111
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dècada del 1820 Modifica l'enllaç a Wikidata