Déjeuner en Fourrure

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'obra artísticaDéjeuner en Fourrure
Object (Le Déjeuner en fourrure).jpg
Tipus escultura
Artista Meret Oppenheim
Data creació 1936
Ubicació Museu d'Art Modern de Nova York (Manhattan)
Catalogació
Codi museu 130.1946.a-c
Modifica dades a Wikidata

Déjeuner en Fourrure (L'esmorzar en pell) és una escultura exempta de Meret oppenheim del 1936. Realitzada amb una tassa, un plat i una cullera i la pell de gasela xinesa, està feta amb la tècnica del folratge. Es troba al Museum of Modern Art de Nova York.

Descripció[modifica | modifica el codi]

L'obra exempta està a escala real. L'esmorzar en pell parteix d'uns elements ja definits i aconseguits (una tassa, un plat i una cullera) i únicament s'han hagut de folrar aquests amb pell de gasela xinesa. Captivant principalment per la seva textura peluda i suau al tacte. El cromatisme és el blanc i el bru de la pell de la gasela xinesa.

Aquesta idea sorgí en el Cafè de Flore, quan Meret estava en companyia de Picasso i bromejaven sobre els diferents teixits dels objectes i lo curiós que seria que els objectes tinguessin teixits contràris als quals els caracteritzaven. Així doncs de la pell d'unes polseres que Meret portava al canell i la tassa de cafè en sorgí la inspiració. L'obra de Meret té una funció ornamental o decorativa i és de tema figuratiu. El títol de l'obra de Meret feia homenatge per una banda a Meret i el seu Desdejuni sobre l'herba, i a la Venus en pell de Sacher-Masoch. El treball s'aprofita de les diferències entre les varietats de plaer sensual: la pell pot delectar el tacte però repel·leix la llengua. I una tassa i una cullera, per descomptat, estan fets per a ser introduïts en la boca. També s'hi poden veure connotacions sexuals i polítiques: tal vegada sobre el masculinisme que preval en l'escultura.

La composició és horitzontal i està formada per una Q de volums tancats. En l'obra de Meret ens trobam enfront d'objectes quotidians: la cullera, la tassa i el plat. Aquests tenen les seves formes respectives amb la peculiaritat i l'extravagància que estan folrats de pell, incapacitant la seva funció originària tornant-los objectes inútils i repel·lents que sedueixen per la seva originalitat i bellesa. La posició dels objectes és ordenada, equilibrada harmoniosa: la tassa buida reposa en el centre del plat mentre la cullera fa el mateix en senyal d'haver conclòs l'esmorzar.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • INMACULADA, Julián. Historia universal del arte, arte del s.XX.. España, Espasa Calpe,S.A., 1996. 
  • VVAA. La escultura, la aventura de la escultura moderna en los s.XIX y XX. Barcelona, Carroggio, S.A., 1986. 

Coord.: 41° 22′ 40″ N, 2° 08′ 49″ E / 41.3778°N,2.147°E / 41.3778; 2.147