Désirée Clary
 Désirée Clary esposa de Carles XIV Joan | |
| Nom original | (fr) Désirée Clary  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 8 novembre 1777 Marsella (França) |
| Mort | 17 desembre 1860 (83 anys) Estocolm (Suècia) |
| Sepultura | Planta baixa de la capella Bernadottean en l'església Riddarholm |
| Reina consort de Suècia | |
| 5 febrer 1818 – 8 març 1844 ← Hedwige-Élisabeth-Charlotte de Schleswig-Holstein-Gottorp – Josepa de Leuchtenberg → | |
| Dades personals | |
| Altres noms | Desideria |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | Reina consort de Suècia |
| Altres | |
| Títol | Princesa hereva Reina consort |
| Família | Família Clary |
| Cònjuge | Carles XIV Joan (1798–) |
| Fills | Òscar I de Suècia |
| Pares | François Clary i Françoise Rose Clary |
| Germans | Júlia Clary, Joseph Nicolas Clary i Étienne François Clary |
Premis | |
Signatura  | |
 | |
 | |
Bernardine Eugénie Désirée Clary (Marsella, 9 de novembre de 1777 — Estocolm, 17 de desembre de 1860) fou reina consort de Suècia i Noruega.
Era filla de Françoise Clary, ric negociant de Marsella, la qual filla gran, Julia, s'havia casat el 1794 amb Josep Bonaparte. Napoleó va tenir relacions amoroses amb Désirée, i inclús arribà a demanar la seva mà, però més tard s'enamorà de Josefina de Beauharnais, i prengué aquesta per esposa. El 1798, Désirée, va contraure matrimoni amb el general Bernadotte. Aquest arribà a mariscal de França el 1804 amb el títol de príncep de Pontecorvo, i Désirée romangué a París durant les campanyes del seu marit, rebent en els seus salons a les figures destacades d'aquells temps. Més tard passà una llarga temporada a Suècia, i el 1811 tornà a París amb el nom de princesa de Gothland, i retornà a les seves recepcions, ensems que servia d'intermediària entre l'emperador i el seu marit. Mort Carles XII de Suècia el 1818, pujà Bernadotte al tron, i la seva esposa marxà definitivament a Estocolm, on fou coronada el 1829.
Désirée es va fer molt popular entre els seus súbdits; va perdre al seu marit el 1844, i tingué la satisfacció, al morir, de veure consolidada la dinastia en la persona del seu fill Òscar.
Bibliografia[modifica]
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 18, 1ª, part. pàg. 479 (ISBN 84-239-4518-9)