Déu personal
Un déu personal, o deessa personal, és una deïtat amb la qual es pot relacionar com a persona,[1] en comptes de com una força impersonal, com ara l'Absolut, "el Tot".
En les escriptures de les religions abrahàmiques, Déu es descriu com un creador personal, parlant en primera persona i mostrant emocions com la ira i l'orgull, i de vegades apareix en forma antropomòrfica.[2] Al Pentateuc, per exemple, Déu parla i instrueix els seus profetes i es concep com a posseïdor de volició, emocions (com la ira, el dolor i la felicitat), la intenció i altres atributs característics d'una persona humana. Les relacions personals amb Déu es poden descriure de la mateixa manera que les relacions humanes, com un Pare, com en el cristianisme, o un Amic com en el sufisme.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Stanford Encyclopedia of Philosophy's concepts of God». Plato.stanford.edu. [Consulta: 16 abril 2018].
- ↑ Williams, W. Wesley, "A study of anthropomorphic theophany and Visio Dei in the Hebrew Bible, the Quran and early Sunni Islam", University of Michigan, March 2009
- ↑ "La persona que reconeix Déu com a amic mai no està sol al món, ni en aquest món ni en el més enllà. Sempre hi ha un amic, un amic entre la multitud, un amic en la solitud; o mentre està adormit, inconscient d'aquest món exterior, i quan està despert i conscient d'això. En tots dos casos l'amic és allà en el seu pensament, en la seva imaginació, en el seu cor, en la seva ànima." Inayat Khan, de The Sufi Message of Hazrat Inayat Khan