Dímer-D

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Representació de la formació del dímer-D: la plasmina degrada els enllaços entre els dominis E i D (enllaç simple en la imatge) però no pot degradar els enllaços entre els dominis D (enllaç doble de la imatge).
Formació del Dímer - D

Els dímers-D són productes de degradació de la fibrina detectats quan el trombe, en un procés de coagulació, és proteolitzat per la plasmina. És anomenat així perquè conté dos fragments D entrecreuats de la proteïna fibrina.[1] Aquesta substància va ser descoberta aproximadament el 1970 i es va implantar el seu ús mèdic a partir del 1990.[2]

Indicacions[modifica]

Hi ha diferents situacions clíniques que requereixen dur a terme la prova del dímer-D. Generalment, està indicat en situacions de possible trombosi, on presenta uns valors elevats. Algunes d'elles són:[3][4]

Referències[modifica]

  1. Adam SS, Key NS, Greenberg CS «D-dimer antigen: current concepts and future prospects». Blood, 113, 13, March 2009, pàg. 2878–2887. DOI: 10.1182/blood-2008-06-165845. PMID: 19008457.
  2. Adam CS, SS; KeyNS; Greenberg, CS «Antígeno Dímero-D: conceptos actuales y perspectivas de futuro» (en castellà). , 13, Març 2009. PMID: 19008457.
  3. «D-Dimer test» (en anglès). MedlinePlus, 07-03-2019. [Consulta: 11 març 2019].
  4. Tello - González, Alejandra; Rubio - Jurado, Benjamín «[http://www.medigraphic.com/pdfs/residente/rr-2011/rr111i.pdf Conceptos generales sobre dímero-D, coagulación y patología trombótica]». El residente, 2011, pàg. 51-58.