Dístic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un dístic és una estrofa de dos versos[1] que té un sentit temàtic complet, procedent de la poesia clàssica grega i llatina. En el segle xiv s'introduí a Catalunya l'elegia clàssica basada en la forma mètrica del dístic elegíac, compost normalment de dos hexàmetres. Joan Maragall i Carles Riba van fer adaptacions d'aquest tipus de vers clàssic, equiparant les síl·labes llargues i curtes del llatí a les síl·labes tòniques i àtones. La versió moderna dona, així, com a hexàmetre, versos de sis accents rítmics que oscil·la entre les tretze i les disset síl·labes. El dístic elegíac és format per dos hexàmetres, el segon dels quals es presenta, sincopat, com un pentàmetre. Un exemple el veiem en els següents versos:

« Arribareu sense mi a la pàtria expectant, elegies:
de dolor a dolor la impaciència us empeny.
»
— Carles Riba

Referències[modifica]

  1. «dístic | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 juny 2018].