Dòrida

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Dòrida (llatí i grec Doris) fou un districte muntanyes de Grècia central, rodejat per Etòlia (a l'oest), Tessàlia (al nord), Lòcrida Ozòlia (al sud) i Fòcida (a l'est), entre les muntanyes Oeta i Parnassos. Estava format per la vall del riu Pindos (avui Apostoliá), tributari del Cefís prop del seu naixement. Dòrida separava el districte de Malis de la Fòcida, i contenia l'anomenada tetràpolis dòrica, quatre ciutats de població dòria: Erineos, Boion, Cytinion i Pindos. La primera (en llatí Erineum) era la més important i va portar també el nom de Dorion. Cytinion (Cytinium) era al pas de muntanya entre Amfisa (a la Lòcrida Ozòlia) i Dòrida.

El doris es van estendre a altres llocs i Estrabó diu i havia sis ciutats dòries a la Grècia Central: Erineos, Cytinion, Boion, Lilaea, Carfea i Dryope. De Lilaea se sap que ja era una ciutat dòria durant la invasió de Xerxes II de Pèrsia. De Carfea se suposa que és la mateixa ciutat que Scarfea, prop de les Termòpiles; Dryope no és probablement una ciutat sinó el districte dels Driops o Driopes. Scylax esmenta la ciutat de Limodorieis, entre el mont Oeta i la mar; Hecateos esmenta a Amfanes o Amfanea; i Livi esmenta a Tritonon i Drymea.

El doris van ocupar el territori de Dòrida del que van expulsar als driops. El doris del Peloponès, com Esparta, consideraven la regió com la seva pàtria d'origen o metròpolis, i de vegades li van enviar ajut quan lluitaren contra els fòcids i altres veïns.

El nom de Dòrida derivaria de Doros (Dorus) el fill d'Hel·lena. Heròdot diu que abans vivien al districte de Phthiotis a Tessàlia i es van traslladar al districte de Histiaeotis al peu del Olimp, d'on foren expulsats pels cadmis i llavors van anar a la regió del Pindos. I d'allí a Driopis, des on la major part va passar al Peloponès.

El districte de Dòrida a la Grècia central es va sotmetre a Xerxes quan van passar les Termòpiles i les ciutats no foren destruïdes. Més tard van ser aliats d'Esparta en la lluita contra els veïns foceus. Fou ocupada al segle III aC per la Lliga Etòlia i després per Macedònia i les ciutats o es van destruir o es van despoblar i eren insignificants en temps d'Estrabó. Plini encara esmenta les ciutats de Dòrida.

Coord.: 38° 41′ N, 22° 26′ E / 38.683°N,22.433°E / 38.683; 22.433