DINA

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Dina».
Infotaula d'organitzacióDINA
Dirección de Inteligencia Nacional.svg
Dades base
Tipus entitat policia secreta
Història
Fundació 14 juny 1974
Organització i govern
Seu central 
Modifica dades a Wikidata

La Dirección de Inteligencia Nacional, més coneguda per l'acrònim DINA, va ser la policia secreta xilena durant la dictadura d'Augusto Pinochet Ugarte.

Es va crear el juny de 1974 (malgrat que de fet ja funcionava des de finals de 1973), amb el decret llei Num. 521, anomenant cap al tinent coronel d'enginyers Manuel Contreras. La DINA tenia facultats per detenir i empresonar persones als seus centres durant els estats d'excepció. Com que aquesta situació era gairebé permanent, la DINA va mantenir aquestes facultats durant tota la seva existència.

Manuel Contreras, director de la DINA.

La seva filosofia es basava en el fet que s'estava en guerra interna amb un enemic que no donava treva, la sedició marxista. Entrenats pels Estats Units a l'Escola de les Amèriques, els agents de la DINA iniciaren una campanya de repressió, focalitzada principalment en el GAP (Grup d'Amics Personals de Salvador Allende, i la seva guàrdia personal) amb 60 morts, el MIR (Moviment d'Esquerra Revolucionari) amb 400, el Partit Socialista amb 400 i el Partit Comunista amb 350.

La DINA emprà el segrest, la tortura i l'assassinat. Molts dels detinguts segueixen encara desapareguts. Tenia també agents internacionals, el més conegut dels quals era el nord-americà Michael Townley, que assassinà el general Carlos Prats a Buenos Aires (Argentina) i a l'ex-ministre del govern d'Allende Orlando Letelier a Washington (EUA). El seu altre dispositiu internacional era l'Operación Cóndor, en la qual cooperaren diversos organismes d'intel·ligència de les dictadures militars llatinoamericanes per lluitar contra l'oposició d'esquerres, alguns grups de la qual, partidaris del terrorisme i la lluita armada, es trobaven agrupats a la denominada Junta de Coordinación Revolucionaria.

Les seves accions cessaren quan la DINA i el seu cap varen ser desplaçats per la CNI (Central Nacional de Informaciones), comandada pel general Odlanier Mena. El general Contreras, ja retirat, fou empresonat a Xile a causa de les violacions dels drets humans perpetrades per la DINA (concretament, fou condemnat a 12 anys de presó per segrest, un delicte que no havia estat amnistiat).