Compressió de vídeo
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
La compressió de vídeo es refereix a la reducció del nombre de dades emprades per representar imatges de vídeo digital. És una combinació de la compressió espacial d'imatges i la compensació de moviment temporal. La compressió de vídeo és un exemple clar del concepte de la codificació de fonts dins la teoria de la informació. Aquest article mostrarà les seves aplicacions: un vídeo comprimit pot reduir efectivament l'amplada de banda requerit per transmetre un vídeo a través d'emissió terrestre, a través de cables de TV o de serveis via satèl·lit.
Qualitat de vídeo[modifica]
La majoria de les compressions de vídeo són amb pèrdua. Es realitzen amb la premissa que moltes de les dades presents abans de la compressió no són necessàries per percebre una bona qualitat de vídeo. Per exemple, els DVD utilitzen una codificació estàndard anomenada MPEG-2 que pot comprimir de 15 a 30 vegades les dades d'un vídeo, i segueix produint una qualitat d'imatge generalment considerada d'alta qualitat per a la definició estàndard. La compressió de vídeo és una compensació entre l'espai d'emmagatzematge, la qualitat del vídeo i el cost del maquinari (hardware) requerit per tal de descomprimir el vídeo en un temps raonable. No obstant això, si el vídeo és sobre-comprimit amb pèrdua, es poden fer visibles (i en ocasions fins i tot poden distreure) les distorsions d'imatge.
La compressió de vídeo opera típicament en grups quadriculats de píxels veïns, sovint anomenats macro-blocs. Aquests grups o blocs de píxels es comparen amb el fotograma següent i el codec de compressió de vídeo envia només les diferències dins d'aquests blocs. Això funciona perfectament si el video no té moviment. Un fotograma de text, per exemple, es pot repetir molt poc amb les dades transmeses.
El proveïdor de programació té el control de la quantitat de compressió de vídeo aplicat a la seva programació abans de ser enviat al seu sistema de distribució. Els DVD, els discs Blu-ray i DVD HD tenen una compressió de vídeo aplicada durant el procés de masterització, encara que els discs Blu-ray i els DVD HD tenen major capacitat d'emmagatzematge que la majoria de la resta de compressors, la compressió que s'aplica en aquests formats és a la llum, a diferència de la majoria de vídeos streaming a internet, o filmats per un telèfon mòbil. El programari utilitzat per guardar el vídeo en els discs d'emmagatzematge o en diversos formats discs òptics podria, alguns cops, tenir una baixa qualitat d'imatge. Els codificadors de vídeo amb alta taxa de bits o sense compressió existeixen per a treballs de postproducció, però es creen arxius molt grans i gairebé mai són utilitzats per a la distribució en vídeos acabats. Quan la pèrdua en la compressió del vídeo afecta la qualitat d'imatge, és impossible recuperar la imatge en la seva qualitat original.
Teoria[modifica]
Un vídeo és bàsicament un arranjament tridimensional de píxels de color. Dues dimensions direccionals (horitzontal i vertical) espacials de les imatges en moviment, i una dimensió representa el domini del temps. A la capa de dades és on s'assignen tots els píxels que corresponen en un sol moment en el temps. Bàsicament, una capa és el mateix que una imatge estàtica.