Vés al contingut

Dacnis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuDacnis Modifica el valor a Wikidata

Dacnis blau Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaThraupidae
GènereDacnis Modifica el valor a Wikidata
Cuvier, 1816 Dacnis Modifica el valor a Wikidata

Dacnis és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels tràupids (Thraupidae).[1][2] Inclou espècies natives de l'Amèrica tropical (Neotròpic).[3] Als seus membres se'ls coneix pel nom comú de dacnis.[4]

Descripció i distribució

[modifica]

Les espècies d'aquest gènere són tràupids petits, mesuren entre 11 i 12,5 cm de longitud, de becs curts però punxeguts, que exhibeixen un accentuat dimorfisme sexual, els mascles són predominantment de color blau. Són actius i es troben principalment en selves humides de terres baixes o muntanes.[5]

Ecologia

[modifica]

S'alimenten a tots els nivells del bosc, generalment en parelles o petits grups i acompanyen estols mixtos. S'alimenten d'insectes, fruits petits i també nèctar de flors. Les vocalitzacions són pràcticament insignificants.[5]

Es distribueixen des del nord-est d'Hondures, per Amèrica Central i del Sud, fins a l'oest de Bolívia, sud del Brasil i nord-est de l'Argentina.[3]

Taxonomia

[modifica]

El gènere Dacnis va ser introduït el 1816 pel naturalista francès Georges Cuvier amb la dacnis blava (D. cayana) com a espècie tipus.[6][7]

Els amplis estudis filogenètics recents demostren que aquest gènere és parent proper d'un clade format per Cyanerpes i Tersina, conformant una subfamília Dacninae.[8]

Diversos autors consideren que l'espècie transandina Dacnis egregia és una espècie separada de Dacnis lineata, sobre la base de diferències de plomatge i separació geogràfica.[5][9][3]

No obstant això, el Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC) a la Proposta Núm. 103 va rebutjar el seu reconeixement a causa de la insuficiència de dades publicades.[10]

El nom genèric Dacnis deriva de la paraula grega «daknis» que era un tipus d'ocell d'Egipte, no identificat, esmentat per Hesiqui i pel gramàtic Sex Pompeu Fest.[11]

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per deu espècies:[9]

Referències

[modifica]
  1. «Dacnis Cuvier, 1816» (en anglès). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 31 gener 2025].
  2. «Dacnis (Dacnis sp.) - Avibase». [Consulta: 31 gener 2025].
  3. 1 2 3 Cuvier, Georges. Le règne animal distribué d'après son organisation : pour servir de base a l'histoire naturelle des animaux et d'introduction a l'anatomie comparée (en francès). t.1. Paris: Chez Déterville, 1817, p. 395.
  4. «Dacnis». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 6 febrer 2026].(català)
  5. 1 2 3 Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 579–581, làmines 90(1–9). ISBN 978-0-292-71748-0.
  6. Cuvier, Georges. Le règne animal distribué d'après son organisation : pour servir de base a l'histoire naturelle des animaux et d'introduction a l'anatomie comparée (en francès). t.1. Paris: Chez Déterville, 1817, p. 395.
  7. Peters, James Lee. Check-list of birds of the world. v.13. Cambridge: Harvard University Press, 1970, p. 387 [Consulta: 6 febrer 2026].
  8. Burns, Kevin J.; Shultz, Allison J.; Title, Pascal O.; Mason, Nicholas A.; Barker, F. Keith «Phylogenetics and diversification of tanagers (Passeriformes: Thraupidae), the largest radiation of Neotropical songbirds» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 75, 6-2014, p. 41–77. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.02.006.
  9. 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Tanagers and allies – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20-02-2025. [Consulta: 6 febrer 2026].
  10. «Proposal #103: Recognize Dacnis egregia as a separate species from D. lineata» [Proposta #103: Reconèixer Dacnis egregia com una espècie separada de D. lineata]. South American Classification Committee. [Consulta: 6 febrer 2026].
  11. Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 130. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 6 febrer 2026].