Daddy nostalgie

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaDaddy nostalgie
Fitxa
DireccióBertrand Tavernier Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióBertrand Tavernier Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAntoine Duhamel Modifica el valor a Wikidata
FotografiaDenis Lenoir Modifica el valor a Wikidata
ProductoraLittle Bear Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1990 Modifica el valor a Wikidata
Durada105 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0099341 Filmaffinity: 118229 Allocine: 5923 Rottentomatoes: m/daddy_nostalgia Letterboxd: daddy-nostalgia Allmovie: v119168 TCM: 72084 TMDB.org: 121895 Modifica el valor a Wikidata
Dirk Bogarde i Jane Birkin en la presentació del film al festival de Canes 1990.

Daddy nostalgie és una pel·lícula francesa dirigida per Bertrand Tavernier, estrenada l'any 1990. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Caroline, guionista d'origen irlandès, baixa a un petit poble costaner del Var a visitar el seu pare a l'hospital. Passarà uns dies en companyia dels seus pares, i entra en una complicitat amb el seu pare, massa sovint absent en la seva joventut.[2]

Repartiment[modifica]

  • Jane Birkin: Caroline
  • Dirk Bogarde: Daddy
  • Odette Laure: Miche
  • Emmanuelle Bataille: Juliette
  • Charlotte Kady: Barbara
  • Michele Minns: Caroline nen
  • Sophie Dalezio: Infermera
  • Sylvie Segalas: Infermera
  • Hélène Lefumat: Pacient de l'hospital
  • Andrée Duranson: Yvonne
  • Raymond Defendente: Jimmy
  • Fabrice Roux: El pescador
  • Gilbert Guerrero: El servidor del restaurant
  • Louis Ducreux: L'home meravellat del metro

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • Dirk Bogarde, que interpreta a Daddy nostalgie un personatge en el crepuscle de la seva vida, roda el seu darrer film.[3]
  • La pel·lícula està dedicat a Michael Powell, un autor admirat per Bertrand Tavernier, que va morir el 1990. Tavernier ha contribuït fer conèixer a Powell a França, així com per rehabilitar-lo als ulls de la crítica anglesa.

Premis i nominacions[modifica]

premis
  • Millor actor per Dirk Bogarde al Festival de Valladolid
nominacions

Referències[modifica]

  1. «Daddy nostalgie». esadir.cat.
  2. «Daddy nostalgie». The New York Times.
  3. «trivia». ImdB.