Dag Wirén
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 18 octubre 1905  Nora (Suècia) | ||
| Mort | 19 abril 1986 (80 anys) Danderyd (Suècia) | ||
| Sepultura | Danderyds churchyard (en)  | ||
| Formació | Conservatori Reial d'Estocolm | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Música | ||
| Ocupació | compositor, crític musical, pianista, organista | ||
| Gènere | Música clàssica i òpera | ||
| Professors | Ernst Ellberg | ||
| Alumnes | Torbjörn Lundquist | ||
| Instrument | Piano i orgue | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Cònjuge | Noel Wirén (1934–1986) | ||
| Fills | Annika Paula Wiren | ||
| Pare | Ivar Wiren | ||
| Premis | |||
| |||
      | |||
Dag Wirén (Nora, 18 d'octubre de 1905 - Danderyd, 19 d'abril de 1986) va ser un compositor suec.
Biografia
[modifica]Wirén va néixer a Striberg prop de Nora. El seu pare tenia una fàbrica de persianes enrotllables i hi havia diverses activitats musicals a la casa familiar; va prendre classes de piano, va ser estudiant a l'escola Karolinska d'Örebro i tocava el bombo i la celesta a l'orquestra de la ciutat.[1]
Wirén estudià al conservatori d'Estocolm entre 1926 i 1931, període durant el qual entrà en contacte amb música de totes les èpoques; l'audició de l'oratori Le Roi David d'Arthur Honegger l'any 1927 fou una experiència significativa.[1]
El 1932 guanyà una beca estatal i emprà els diners per continuar els estudis a París, on visqué del 1931 al 1934. Allà estudià composició amb el compositor rus Leonid Sabanéiev, tot i que més endavant afirmà que l'assistència constant a concerts influí més decisivament en la seva obra. A París conegué Ígor Stravinski (i també el seu compatriota Gösta Nystroem) i entrà en contacte amb la música de Stravinski, Serguei Prokófiev i els compositors francesos del grup Les Six.[2][3]
L'any 1934, Wirén es traslladà a Estocolm amb la seva esposa, la violoncel·lista irlandesa Noel Franks, a qui havia conegut a París; la seva filla, Annika, nasqué el 1947.[1] El 1937, la parella s'instal·là definitivament a Danderyd, al nord d'Estocolm.[3] A més de compondre, durant la dècada de 1930 Wirén tocava sovint el seu instrument principal, el piano, a la ràdio sueca; també es dedicà intensament a la música de cambra durant les dècades de 1930 i 1940. Tot i que dirigí una gravació de la seva Sinfonietta, odiava dirigir.[4] Fou crític musical al Svenska Morgonbladet del 1938 al 1946, i el 1947 esdevingué vicepresident de la Societat de Compositors Suecs.[5] A partir de 1948, passava els estius a l'illa de Björkö, a l'arxipèlag d'Estocolm. Formà part del consell directiu de l'Òpera Reial Sueca del 1962 al 1971. El seu ballet per a la televisió Den elaka drottningen (La reina malvada) guanyà el Prix Italia l'any 1960.[1] També escrigué la música per a la cançó que representà Suècia al Festival d'Eurovisió de 1965, Annorstädes vals (Amic absent), interpretada per Ingvar Wixell. Es retirà de la composició el 1970, comentant: «Cal saber aturar-se a temps, mentre encara es té temps per aturar-se a temps.»[3]
Morí a Danderyd el 19 d'abril de 1986.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Pàgina de la Fundació Dag Wirén www.dagwiren.se
- ↑ Cnattingius CM. Contemporary Swedish Music. The Swedish Institute, Estocolm, 1973. ISBN 9789152000380
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Jacobsson, Stig. Dag Wirén – life and works. Notes del CD per a CPO 999 563-2, 1998.
- ↑ Åhlén C. G. Swedish composers conduct their own works 1937-1950. Notes del CD per a Phono Suecia PSCD 79, 1995.
- ↑ Brandel Å. A Mature Generation: Larsson, Wirén, de Frumerie, Koch. A: Sweden in music. Musikrevy International, Estocolm, 1960.