Dahseyé

Dahseyé

Dahseyé
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	Brasil 4.600 (2006) Colòmbia 1.500-2.000
Autòcton de	Estat de l'Amazones i Vaupés
Estat	Brasil i Colòmbia
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües tucanes Llengües tucanes orientals
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	2 vulnerable
Codis
ISO 639-3	tuo
Glottolog	tuca1252
Ethnologue	tuo
UNESCO	1852
IETF	tuo
Endangered languages	2129

El tucano, tukano o tucana, endònim dahseyé (dasea) forma part del grup oriental de la família tucano i la parlen aproximadament 10 mil persones a la conca del riu Vaupés, a Colòmbia i Brasil. A més dels tucanos, integrants d'altres ètnies de la regió són parlants d'aquest idioma (diglòssia), a causa dels intercanvis matrimonials i al seu ús com llengua franca pels missioners, entre ells els tarianes. És oficial al municipi brasiler de São Gabriel da Cachoeira.

Fonologia

L'idioma tucano registra els següents fonemes:

Vocals

	Anteriors	Centrals	Posteriors
Altes	i	ɨ	u
Mitjanes	e		o
Baixes		a

Són sis vocals orals. Totes les vocals orals poden portar el tret supra-segmental +NALSAL, d'aquesta manera elles poden contrastar amb les vocals orals. Welch i West (1977).

Consonants

El tucano té tres nivells de to sil·làbic significatiu: alt, mitjà i baix. Els morfemesmonosíl·labs sempre registren to alt. En els bisíl·labs ocorren només tres combinacions: alt-alt, alt-baix i baix-alt. En els trisíl·labs hi ha dues combinacions principals: baix-mig-alt i baix-alt-baix, encara que es registren altres quatre de manera excepcional. El to alt està associat amb l'accent, de manera que tota paraula està accentuada una o més vegades. El to mitjà podria no ser fonèmic i estar associat a les síl·labes intermèdies entre tons diferents o a casos gramaticals específics.

	labial	alveolar	palatal	velar	glotal
Oclusives sordes	p	t		k	ʔ (')
Oclusives sonores	b	d		g
fricatives sordes		s			h
vibrants		r
aproximants	w		j (y)

Són dotze fonemes consonàntics. Les oclusives sonores b, d, g i la aproximant palatal j (i) tenen variants nasals m, n, ŋ (ng), ɲ (ñ), abans de vocal nasal.

To

El tucano té tres nivells de to sil·làbic significatiu: alt, mitjà i baix. Els morfemas monosíl·labs sempre registren to alt. En els bisíl·labs ocorren només tres combinacions: alt-alt, alt-baix i baix-alt. En els trisíl·labs hi ha dues combinacions principals: baix-mig-alt i baix-alt-baix, encara que es registren altres quatre de manera excepcional. El to alt està associat amb l'accent, de manera que tota paraula està accentuada una o més vegades. El to mitjà podria no ser fonèmic i estar associat a les síl·labes intermèdies entre tons diferents o a casos gramaticals específics.

Bibliografia

• A Fala Tukano dos Ye'pâ-Masa: Tomo I: Gramática . Henri Ramirez (1997) · Manaus: Inspetoria Salesiana Missionária da Amazônia, CEDEM.
• Welch, Betty and West, Birdie (2000). In Lenguas indígenas de Colombia: una visión descriptiva edited by González de Pérez, María Stella and Rodríguez de Montes, María Luisa. Instituto Caro y Cuervo.
• Bibliografía de la familia lingüística Tukano (antes Betoya) (pp. 79-104). Marcelino de Castellvi (1939). In Proceedings of the second convention of the Inter American Bibliographical and Library Association 2:2 Washington, D.C.
• Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. Nova York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
• Proto Tucanoan (pp. 119-149). Nathan E. Waltz and Alva Wheeler (1972). In Comparative Studies in Amerindian Languages Mouton de Gruyter.

Enllaços externs

• Tucanoan Languages Collection Arxivat 2016-07-01 a Wayback Machine. de Janet Chernela, allotjat a l'AILLA, que conté enregistraments d'àudio, transcripcions, traduccions i notes de camp dels anys setanta i vuitanta.