Daisy Kenyon

From Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de pel·lículaDaisy Kenyon
Fitxa
DireccióOtto Preminger
Protagonistes
ProduccióOtto Preminger
Dissenyador de produccióGeorge Davis modifica
GuióNovel·la:
Elizabeth Janeway
Guió:
David Hertz
MúsicaComposta per:
David Raksin
Dirigida per:
Alfred Newman
FotografiaLeon Shamroy
MuntatgeLouis R. Loeffler
VestuariCharles Lemaire modifica
Productora20th Century Fox modifica
Distribuïdor20th Century Fox
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1947
Durada99 min.
Idioma originalanglès
Coloren blanc i negre modifica
Descripció
GènereMelodrama
Lloc de la narracióNova York modifica

IMDB: tt0039294 Filmaffinity: 243286 Allocine: 5359 Rottentomatoes: m/daisy_kenyon Allmovie: v88454 TCM: 72094 TV.com: movies/daisy-kenyon Modifica els identificadors a Wikidata

Daisy Kenyon és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Otto Preminger i estrenada l'any 1947. Adaptació d'una novel·la de la novaiorquesa Elizabeth Janeway (1913-2005). Es rodà en escenaris reals de Cape Cop (Provincetown, MA) i en els platós de Fox Studios (Century City, L.A.). El film conté apassionades escenes d'amor entre la diva i els seus dos amors (encarnats per Henry Fonda i Dana Andrews), descrites amb la força visual habitual del seu autor. Per a Preminger ja havia passat l'èxit de la meravellosa Laura (1944), i després el realitzador havia provat fortuna amb diverses vessants genèriques. En concret, aquesta pel·lícula està situada després de la injustament infravalorada Forever Amber (1947), i abans de la simpàtica però insubstancial That Lady in Ermine (1948), que va codirigir sense acreditar després de la inesperada mort del seu director titular, Ernst Lubitsch.

La versatilitat de Preminger, acreditada pel seu hàbil maneig del cinema negre, el western, la comèdia, el musical i el drama, li permet resoldre amb solvència i eficàcia una obra melodramàtica, a la qual imprimeix el segell de la seva forta personalitat, la seva potent capacitat narrativa i la seva originalitat.

És un dels films més ignorats i menys vistos d'Otto Preminger, encara que es tracti d'una de les seves grans pel·lícules, per molts a la mateixa altura de Laura. És un melodrama auster, sec i tens amb una protagonista de molt temperament i fort caràcter, figurinista d'una revista de modes enamorada d'un advocat casat i amb fills i després casada amb un enginyer que acaba de lluitar a la II Guerra Mundial. Més enllà del convencional woman's picture, el film és un elegantíssim però gèlid anàlisi de personatges, tots ells dotats d'intel·ligència, vida i rabiosament versemblants, tot això degut tant al rigor expositiu de Preminger com al magistral treball interpretatiu del seu trio protagonista.[1]

La banda sonora, de David Raksin, que ja havia compost la de Laura (1944), ofereix una partitura jazzística, amb predomini de saxofon i acompanyaments de piano i cordes. Amb els seus ritmes pausats, ambienta adequadament l'acció. La fotografia, de Leon Shamroy (Cleopatra, Mankiewicz, 1963), en B/N, a pesar de la manifesta preferència de la Fox pel color en els primers anys de la postguerra. El B/N serveix per crear atmosferes d'introspecció, reflexió, frustració i tensió interior. La llum és abundant en les escenes d'estiu a Cabe Cop, en les quals la parella viu la felicitat dels casats de fa poc.

Argument[edit]

Daisy Kenyon (Crawford) és una artista comercial de Manhattan que té un romanç amb un arrogant però famós advocat anomenat Dan O'Mara (Andrews). O'Mara està casat i amb fills. Daisy es troba amb un home solter, un veterà de guerra anomenat Peter Lapham (Fonda). Després d'un breu festeig decideix casar-se amb ell encara que ella encara segueix enamorada de Dan. En aquell temps, Dan es divorcia de la seva dona i intenta recuperar Daisy perquè deixi a Peter. Però Daisy s'adona que no pot continuar estimant a Dan.

Daisy, d'uns 35 anys, és independent i honesta. Viu sola i és fadrina. Dan, de gairebé 40 anys, gaudeix de bona posició i de prestigi professional. És competent i dominant. Peter, d'uns 40 anys, viudo des de fa 5 anys, és tolerant, comprensiu, honest, sincer i senzill. [2]

Repartiment[edit]

Referències[edit]

Enllaços externs[edit]