Dalmaci Cèsar

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDalmaci Cèsar
DELMATIUS RIC VII 142-2410628.jpg
modifica
Biografia
Naixementsegle IV modifica
Mort337 modifica
Cèsar
18 setembre 335 – 337
Cònsol romà
modifica
Activitat
OcupacióPolític i militar modifica
PeríodeImperi Romà modifica
Família
FamíliaDinastia constantiniana modifica
PareDalmaci Flavi Annibalià modifica
GermansAnnibalià modifica

Flavi Juli Dalmaci (en llatí: Flavius Iulius Delmatius), conegut com a Dalmaci el Cèsar pel títol que li va donar Constantí el Gran, el seu oncle, el qual el va nomenar hereu juntament als tres fills de l'emperador. Va morir durant la revolta de l'any 337.

Relacions familiars i títols[modifica]

Fou fill de Flavi Dalmaci i nét de l'emperador Constanci Clor, per tant nebot de Constantí I el Gran.[1][2] Dalmaci i el seu germà Annibalià van ser educats a Tolosa pel bisbe Exuperi.

Al voltant de l'any 320, Constantí va demanar la presència del seu germà Flavi Dalmaci i dels seus fills a la cort de Constantinoble. El 18 de setembre del 335 el seu oncle li va concedir el rang de cèsar, un títol que només portaven els successors al tron; això va despertar la gelosia dels fills de Constantí i no va ser ben acceptat per l'exèrcit que preferia la successió directa.[3] El mateix any l'emperador va nomenar rex al seu germà Annibalià, en espera de situar-lo en el govern de la regió del Pont que esperava reconquerir als perses l'any següent.

Mort[modifica]

Juntament amb el títol de cèsar, li va correspondre l'administració d'una part dels territoris de l'Imperi Romà: Grècia, Macedònia, Tràcia i Acaia. Es va establir probablement a Naissos.[4]En aquesta àrea -. en el baix Danubi - ha de Dalmacio defensar el regne contra els gots, que representava un perill continu en aquell moment.[5] Però llavors l'emperador es va emmalaltir i va morir. Tot seguit es va aixecar una revolta contra els successors de Constantí el Gran que no eren fills.[6]

Dalmaci va morir a les matances de la família i amics de Constantí que van seguir a la mort de l'emperador el 337. A les monedes se l'esmenta com Delmatius en nombroses ocasions, i només en algunes com Dalmatius, i se li donen els títols de Caesar i Princeps Juventutis.[7]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dalmaci Cèsar

Referències[modifica]

  1. Ammià Marcel·lí, XIV.2.
  2. Sext Aureli Víctor, De Caesaribus XLI.20
  3. Sext Aureli Víctor, De Caesaribus XLI,15
  4. Barnes, 1982, p. 87.
  5. Anonymus Valesianus, 35
  6. Eutropi Breviarium ab Urbe condita, X.9
  7. Smith, 1853, p. 210.

Bibliografia[modifica]