Dalmaci Cèsar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dalmaci el Cèsar

Flavi Juli Dalmaci (en llatí: Flavius Iulius Delmatius), conegut com a Dalmaci el Cèsar pel títol que li va donar Constantí el Gran, el seu oncle, el qual el va nomenar hereu juntament als tres fills de l'emperador. Va morir durant la revolta de l'any 337.

Relacions familiars i títols[modifica | modifica el codi]

Fou fill de Flavi Dalmaci i nét de l'emperador Constanci Clor, per tant nebot de Constantí I el Gran.[1][2]Dalmaci i el seu germà Annibalià van ser educats a Tolosa pel bisbe Exuperi.

Al voltant de l'any 320, Constantí va demanar la presència del seu germà Flavi Dalmaci i dels seus fills a la cort de Constantinoble. El 18 de setembre del 335 el seu oncle li va concedir el rang de cèsar, un títol que només portaven els successors al tron; això va despertar la gelosia dels fills de Constantí i no va ser ben acceptat per l'exèrcit que preferia la successió directa.[3]El mateix any l'emperador va nomenar rex al seu germà Annibalià, en espera de situar-lo en el govern de la regió del Pont que esperava reconquerir als perses l'any següent.

Mort[modifica | modifica el codi]

Juntament amb el títol de cèsar, li va correspondre l'administració d'una part dels territoris de l'Imperi Romà: Grècia, Macedònia, Tràcia i Acaia. Es va establir probablement a Naissos.[4]En aquesta àrea -. en el baix Danubi - ha de Dalmacio defensar el regne contra els gots, que representava un perill continu en aquell moment.[5] Però llavors l'emperador es va emmalaltir i va morir. Tot seguit es va aixecar una revolta contra els successors de Constantí el Gran que no eren fills.[6]

Dalmaci va morir a les matances de la família i amics de Constantí que van seguir a la mort de l'emperador el 337. A les monedes se l'esmenta com Delmatius en nombroses ocasions, i només en algunes com Dalmatius, i se li donen els títols de Caesar i Princeps Juventutis.[7]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dalmaci Cèsar Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ammià Marcel·lí, XIV.2.
  2. Sext Aureli Víctor, De Caesaribus XLI.20
  3. Sext Aureli Víctor, De Caesaribus XLI,15
  4. Barnes, 1982, p. 87.
  5. Anonymus Valesianus, 35
  6. Eutropi Breviarium ab Urbe condita, X.9
  7. Smith, 1853, p. 210.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]