Dama Blanca d'Aubinyà
| Tipus | personatge llegendari  |
|---|---|
| Origen | Aubinyà |
| Context | |
| Mitologia | mitologia catalana |
| Dades | |
| Pseudònim | Dama Blanca d'Andorra |
| Gènere | femení |
La Dama Blanca d'Aubinyà,[a] també anomenada Dama Blanca d'Andorra, és un personatge llegendari d'Andorra. Es tracta de la darrera descendent d'un llinatge de nobles que controlaven els passos fronterers del Principat amb l'Alt Urgell que, en morir-se, va esdevenir una mena de fantasma, un esperit protector d'Andorra que es manifesta sota la figura d'una dama vestida de blanc.[2][3] S'explica que, de vegades, se la veu passejant pels boscos d'Aubinyà (a la parròquia de Sant Julià de Lòria), sempre a punt d'aturar a qui vulgui sotmetre els andorrans.[4][5]
S'ha especulat que la llegenda es podria basar en el record d'un antic genius loci de l'època dels andosins, una mena de protectora de les valls.[4] Alguns autors han relacionat el personatge amb les fades.[6]
Llegenda
[modifica]
S'explica que, en temps remots, un bisbe d'Urgell especialment despòtic amenaçava les llibertats andorranes. Una nit, mentre el bisbe viatjava a Andorra, se li aparegué una dona molt bella (la "Dama Blanca") que el va convèncer d'endinsar-se als boscos, prop d'Aubinyà. L'endemà, el bisbe tornà aterrit a la Seu i va jurar que mai més no tornaria al Principat. Tanmateix, uns ans més tard va mancar al seu jurament i va tornar-hi, però es va tornar a trobar amb la Dama Blanca i mai més no se'n va saber res.[4][5]
Poc després de la desaparició del bisbe, a Andorra van començar a sovintejar els atacs d'un gran llop negre, que escampava la mort i el terror per la contrada, fins que un síndic el va caçar. Un cop va haver mort el llop, el síndic va començar a tenir malsons i li semblava veure'l cada nit, fins al punt que embogí. Alguns ciutadans van demanar ajuda a la Dama Blanca, però aquesta no va poder guarir el síndic, ja que el llop que havia caçat allotjava dins seu l'ànima negra del bisbe d'Urgell. Un cop mort el síndic, mai més no es van tornar a manifestar ni el llop ni el bisbe.[4][5]
Una escultura metàl·lica a l'entrada d'Aubinyà, obra de l'escultor andorrà Toni Cruz, en què es veu la Dama Blanca acompanyada d'un llop, commemora la llegenda.[4][7]
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Tugas, Aleix. «El Govern fa marxa enrere i torna la ‘h’ a ‘Canòlich’». Diari d'Andorra, 03-02-2011. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 3 febrer 2011].
- ↑ «la Dama Blanca d'Aubinyà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Robles, Sira. «Descobreix el poble medieval dels Pirineus que sembla tret d'un conte de fades: té una misteriosa llegenda». elnacional.cat. El Nacional, 23-03-2025. [Consulta: 19 setembre 2025].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Prats, Joan de Déu. «La dama blanca d'Auvinyà». eltemps.cat. El Temps, 07-12-2021. [Consulta: 12 setembre 2025].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «La Dama Blanca d'Auvinyà». esbartlauredia.com, 2013. [Consulta: 19 setembre 2025].
- ↑ Camiade, Martina. «Dama blanca, bruixa, Verge, la representació de la dona en les llegendes andorranes». openedition.org p. 555-563. Perpinyà: Presses universitaires de Perpignan, Association archéologique des Pyrénées-Orientales, 2005. [Consulta: 20 setembre 2025].
- ↑ «Habitatges a Auvinyà, Andorra». andorra-sothebysrealty.com. Sotheby's. [Consulta: 19 setembre 2025].
Bibliografia
[modifica]- Valls, Àlvar; Carol, Núria. «La Dama Blanca d'Aubinyà». A: Llegendes d'Andorra. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2010, p. 53 i s. ISBN 978-84-9883-340-9.
