Damana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaDamana
Wiwa,[1] dimina
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants ± 6.600[2]
Parlants nadius1.850 Modifica el valor a Wikidata (2007 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deDepartament del Cesar, Departament del Magdalena, La Guajira
EstatColòmbia Colòmbia
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
llengües txibtxa Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2mbp
ISO 639-3mbp Modifica el valor a Wikidata
Glottologmala1522 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuembp Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1910 Modifica el valor a Wikidata
IETFmbp Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2545 Modifica el valor a Wikidata
Distribució de la llengua damana

El damana és una llengua ameríndia de Colòmbia parlada per l'etnia dels wiwa o dimina. També es coneix amb diversos noms alterns: Arosario, Arsario, Guamaca, Guamaka, Maracasero, Marocasero, Sancá, Sanja, i malayo (degut al patronímic Malo, preponderant en la regió del Cesar, sense relació amb el malai.

Segona Jon Landáburu Illarramendi, director del Programa de Protecció a la Diversitat Etnolingüística (PPDE), citat pel Ministeri de Cultura de Colòmbia:

Es dona un fort debilitament en els processos de transmissió del damana de generació a generació doncs d'un 87,5 per cent del bon ús de la llengua per part dels caps de llar, es passa a un 49,6 de bon ús entre els fills i a un 19 per cent entre els nets. És un fet preocupant de cara al futur de la llengua.[3]

Segons l'organització Ethnologue, l'any 2001, la llengua damana era parlada per 1.920 persones.[4] No obstant això, segons el citat Ministeri de Cultura, al febrer de 2010, el poble wiwa tenia una població de 13.627 persones, de les quals, "una mica més de la meitat de la població wiwa parla bé la llengua damana".[5]

Fonologia[modifica]

Vocals

La llengua damana presenta set fonemes vocàlics:

Anteriors Centrals Posteriors
Tancada i ʉ u
Mitjanes ə o
Obertes a
Consonants

Aquesta llengua registra 19 fonemes consonàntics:

labials dento-
alveolars
palatals/
palatalitzades
velars glotals
oclusiva sordes p t c k
sonores d ɟ ɡ
fricativa sordes s ɕ
sonores z ʑ
nasals m n
vibrants simple ɾ
múltiple r
continuants w h

Escriptura i literatura[modifica]

La llengua wiwa o damana s'ensenya en apartades escoles dels caserius del Cesar i Magdalena, amb base en la cartilla "Ranzhe dʉmʉna wiwa" (La meva cartilla sanka), alguns amb el suport d'antropòlegs o lingüistes o entitats oficials.

Entre els investigadors del la llengua wiwa es destaquen els lingüistes Orlando Ricaurte i Cindy S. Williams i els antropòlegs Silvia Botero, Cristina Echeverría i Alejo Santamaría. A Ricaurte es deu l'intent de publicar un noticiari en aquesta llengua, la primera nota de la qual va aparèixer en "El Observador del Cesar" (juliol de 1985):

«
Shika Wiwa. Nabi saja yina dʉmʉnamba ukuemyi ishainukuakua
'L'observador wiwa. Els indígenes tenim el dret de comunicar-nos en la nostra pròpia llengua).'
»

Referències[modifica]

  1. Ricaurte Pachón, Orlando, 1983.
  2. «Un poco más de la mitad de la población wiwa habla bien la lengua damana». Arxivat de l'original el 2010-03-27. [Consulta: 26 gener 2014].
  3. «Un poco más de la mitad de la población wiwa habla bien la lengua damana.». Arxivat de l'original el 2010-03-27. [Consulta: 26 gener 2014].
  4. Malayo A language of Colombia
  5. Un poco más de la mitad de la población wiwa habla bien la lengua damana Arxivat 2010-03-27 a Wayback Machine.. Consultat el 4 de juny de 2011

Bibliografia[modifica]

Publicacions acadèmiques

Publicacions locals

  • 1978. Sizi.
  • 1979.Dʉmʉna gawa cwaga.
  • 1983. Ranzhe Dʉmʉna.
  • 1987. Instituto Lingüístico de Verano Cartilla primera en Malayo.
  • 1988. Zhinzhoma tuakuzhi.

Enllaços externs[modifica]