Damasci

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDamasci
Biografia
Naixement 480 (Gregorià)
Damasc
Mort Després de 538
Alexandria (Egipte)
Religió Religió a l'antiga Grècia
Activitat
Camp de treball Filosofia
Ocupació Filòsof
Professors Isidor de Gaza, Zenodotus Tradueix, Marí de Flàvia Neàpolis i Teó d'Alexandria
Alumnes Simplici i Olimpiòdor
Modifica les dades a Wikidata

Damasci (en llatí Damascius, en grec Δαμάσκιος) conegut com el sirià (Σύρος) va ser un filòsof de Siría nadiu de Damasc i un famós mestre de filosofia neoplatònica a Atenes. No se sap el seu nom en siríac.

Va néixer cap al final del segle V. Va estudiar a Alexandria sota el retòric Teó, i matemàtiques i filosofia sota Ammònios, i sota Isidor de Gaza.

Va anar a Atenes, on els neoplatònics estaven dirigits per Marinos i Zenòdot d'Atenes, successors del famós Proclus o Procle, i va esdevenir deixeble dels dos i després el seu successor. Va rebre el renom de ὁ διάδοχος i fou el darrer que va tenir càtedra de filosofia a Atenes, perquè el 529 Justinià I va clausurar l'escola i els filòsofs, inclòs Damasci, van haver d'emigrar a Pèrsia sota el rei Cosroes I. Va tornar a Atenes el 533, perquè Cosroes havia signat un tractat de pau amb els bizantins que permetia que la filosofia pagana no fos perseguida, però la seva sort final és desconeguda, només se sap que no va trobar cap escola on pogués ensenyar. Però les idees de Procle i la filosofia neoplatònica va seguir vigent fins a finals de l'edat mitjana.

Es conserva una de les seves obres: Dubtes i solucions dels primer principis (Ἀπορίαι καὶ Λύσεις περὶ τῶν πρώτων ἀρχῶν). La resta d'obres són:

  • Ἀποπίαι καὶ λύσεις εἰς τὸν Πλάτωνος Παρμενίδην.
  • La continuació d'un comentari de Procle.
  • Un comentari sobre Aristòtil.
  • Altres obres només són referències: περὶ κινήσεως, περὶ τόπου, i περὶ χρόνου i Ἰσιδώρου Βίος, biografia d'Isidor, el seu preceptor, potser part de φιλόσοφος ἱοτορία
  • I suposadament el seu principal treball: Λόγοι Παράδοξοι, en 4 llibres, obra de la qual Foci n'elogia l'estil molt clar i entenedor, encara que com a cristià ataca alguns aspectes de la seva filosofia.
  • Un comentari sobre Hipòcrates.
  • L'Antologia grega inclou un dels seus epigrames.

Entre els seus deixebles, cal esmentar Simplici, el comentarista d'Aristòtil, Olimpiodor i Eulami.[1]

Referències[modifica]