Vés al contingut

Damià Mateu i Bisa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDamià Mateu i Bisa
Imatge
Damià Mateu ca. 1920 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1863 Modifica el valor a Wikidata
Llinars del Vallès (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 desembre 1935 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona - dret civil, dret canònic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresari, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitFederació Monàrquica Autonomista
Derecha de Cataluña Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsMiquel Mateu i Pla Modifica el valor a Wikidata
ParentsCarme Mateu Quintana, neta Modifica el valor a Wikidata

Damià Mateu i Bisa (Llinars del Vallès, 1863 - Barcelona, 7 de desembre de 1935) fou un industrial i polític català, pare de Miquel Mateu i Pla.[1]

Biografia

[modifica]

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, però va abandonar l'exercici de l'advocacia per a centrar-se en el negoci familiar dedicat al ferro, anomenat Hijo de Miguel Mateu, que va arribar a ser una important empresa en l'àmbit estatal, i es va dedicar a fundar empreses industrials.[2]

El 1904 creà, juntament amb Francesc Seix i Marc Birkigt, un negoci sòlid a partir de la marca Sociedad Anónima Hispano-Suiza, que es dedicà a la producció d'automòbils de luxe i competició i motors d'aviació, entre d'altres.

Damià Mateu fou també protector de l'arqueologia i les arts plàstiques, vicepresident del Banc Urquijo Català, conseller de la companyia d'assegurances Hispania, de La Maquinista Terrestre i Marítima, dedicada a la maquinària pesant i de la Cambra de Comerç i fundador de Fuerzas Hidroeléctricas de Andorra, SA.

Políticament, fou membre de la Federació Monàrquica Autonomista, ideològicament pròxim a la Lliga Regionalista, fins a l'establiment de la República, en què els seus membres s'integraren al partit catalanista conservador. Alguns cops feu d'intermediari oficiós entre aquesta i el rei Alfons XIII. El 1931 fou editor del Diari del Migdia. El 1935 es distancià ideològicament de la Lliga i passà a l'expressió catalana del partit monàrquic espanyolista, Dreta de Catalunya/Renovación Española.

Coincidint amb el 150è aniversari del naixement de Damià Mateu s'ha publicat la biografia d'aquest empresari, promotor i col·lecionista, que es va convertir en un dels personatges més significatius de la burgesia catalana del primer terç del segle xx.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Damián Mateu Bisa» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 7 novembre 2020].
  2. ↑ Carreras, Jordi «Damià Mateu, una fortuna forjada en el comerç dels ferros». Ara, 05-12-2014.

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Colomer, Josep Maria; Huertas, Josep Maria; Fabre, Jaume «Els alcaldes de la Barcelona Franquista (1): Miquel Mateu i Pla». L'Avenç, 15, 4-1979.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Damià_Mateu_i_Bisa&oldid=36371373»