Damo Suzuki

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Suzuki (desambiguació)».
Infotaula de personaDamo Suzuki
Damo Suzuki.jpg
En viu l'any 2008 a l'OCCC de València
Nom original (ja) ダモ鈴木
Biografia
Naixement 鈴木健二 (Suzuki Kenji)
16 de gener de 1950 (1950-01-16) (69 anys)
Prefectura de Kanagawa, Japó
Residència Colònia (Alemanya)
Nacionalitat japonesa
Activitat
Ocupació cantant
Activitat de 1967 a 1974 i
de 1983 a l'actualitat
Gènere música contemporània
Moviment krautrock
Estil improvisació
Influències en
Instrument veu
Orquestra Can, Damo Suzuki's Network
Artistes relacionats Amon Düül, Dunkelziffer, Hawkwind, La Düsseldorf, Omar Rodríguez-López, Passierzettel

Lloc web DamoSuzuki.com
IMDB: nm1123420 Musicbrainz: a932aed9-c542-447a-a105-6b66e3a10b36 Songkick: 313114 Discogs: 110310 Allmusic: mn0000559923
Modifica les dades a Wikidata

Damo Suzuki (ダモ鈴木 en kanji japonés) és un cantant nipó resident a Colònia (Alemanya), on va ser membre del grup de música Can entre 1970 i 1973.

Nascut Kenji Suzuki, la seua germana major volia que fóra músic i cada natalici li regalava un instrument musical. L'any 1967, amb dèsset anys, Suzuki vivia en una comuna hippie a Suècia i en acabant viatjà sis mesos per Alemanya, França, Suïssa i Finlàndia com a artista de carrer i va viure a Wexford (Irlanda) i a Seven Sisters (Londres)[1] i, a punt de tornar-se'n al Japó, va trobar una faena molt ben pagada com a guitarrista en un musical a Munic, però després de tres mesos fent el mateix cada dia, es desfogava eixint al carrer per a fer algun espectacle o pegar un crit. Així cridà l'atenció dels Can i el fitxaren com a cantant —en substitució de l'afroamericà Malcolm Mooney- pel seu aspecte «alienígena», ja que llavors era difícil vore japonesos per Europa.[1]

L'any 1974 va conéixer la seua futura muller i va deixar la música i es va fer testimoni de Jehovà per a casar-se amb ella, però uns anys després li varen diagnosticar un càncer que el mataria en sis o set anys,[2] del qual va ser operat amb èxit sense cap de transfusió de sang: Suzuki estigué mig any sense poder caminar i, en recuperar-se, va sentir la necessitat de tornar a fer música en directe. D'ençà, ha actuat en solitari (com a Damo Suzuki Band o Damo Suzuki & Friends) o amb altres grups com Dunkelziffer o Passierzettel i, des de 1997, com a Damo Suzuki's Network («la xàrcia de Damo Suzuki») amb músics locals dels llocs on actua: a València, l'any 2008, va actuar a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània acompanyat pel grup Zener i els músics Rubén Garcia i Marcos Junquera[3] en un concert improvisat d'una hora i mitja sense descans.[4]

Discografia[modifica]

  • Can: Soundtracks (1970)
  • Can: Tago Mago (1971)
  • Can: Ege Bamyasi (1972)
  • Can: Future Days (1973)
  • Can: Unlimited Edition (1976)
  • Dunkelziffer: In The Night (1984)
  • Dunkelziffer: III (1986)
  • Can: The Peel Sessions 1995)
  • Dunkelziffer: Live 1985 1997)
  • Damo Suzuki's Network: Tokyo on Air West 30.04.97 (1997)
  • Damo Suzuki's Network: Tokyo on Air West 02.05.97 (1997)
  • Damo Suzuki's Network: Osaka Muse Hall 04.05.97 (1997)
  • Damo Suzuki Band: V.E.R.N.I.S.S.A.G.E. (1998)
  • Damo Suzuki Band: P.R.O.M.I.S.E. (1998)
  • Damo Suzuki's Network: Seattle (1999)
  • Damo Suzuki's Network: Odyssey (2000)
  • Damo Suzuki's Network: JPN ULTD Vol.1 (2000)
  • Damo Suzuki's Network: Metaphysical Transfer (2001)
  • Damo Suzuki's Network: JPN ULTD Vol.2 (2002)
  • Cul De Sac / Damo Suzuki: Abhayamudra (2004)
  • Sixtoo: Chewing on Glass & Other Miracle Cures (2004)
  • Damo Suzuki's Network: Hollyaris (2005)
  • Damo Suzuki's Network: 3 Dead People After The Performance (2005)
  • Damo Suzuki and Now: The London Evening News (2006)
  • Damo Suzuki's Network: Tutti i colori del silenzio (2006)
  • Omar Rodriguez-Lopez & Damo Suzuki: Please Heat This Eventually (2007)
  • Safety Magic: Voices (2007)
  • Audioscope: Music for a Good Home (2010)
  • Damo Suzuki & The Holy Soul: Dead Man Has No 2nd Chance (2010)
  • Damo Suzuki & Cuzo: Puedo Ver Tu Mente (2011)
  • Damo Suzuki & Congelador (2011)
  • Damo Suzuki & God Don't Like It Ensemble: Live At Cafe Oto (2011)
  • Radio Massacre International: Lost in Transit 4: DAMO (2010)
  • Can: The Lost Tapes (2012)
  • Simon Torssell Lerin / Bettina Hvidevold Hystad with Damo Suzuki (2013)
  • Seven Potatoes: Damo Suzuki Live in Nanaimo (2013)
  • Damo Suzuki & Mugstar: Start From Zero (2015)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Damo Suzuki Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Robert Greer. «Being Damo Suzuki: The Man Who Practically Invented Post-Punk and Ambient Music» (en anglés). Vice, 15-09-2014. [Consulta: 21 novembre 2016].
  2. David Pollock. «Damo Suzuki's cancer recovery brought him back to music» (en anglés). The List, 22-07-2010. [Consulta: 21 novembre 2016].
  3. «Damo Suzuki's Network». Octubre Centre de Cultura Contemporània. [Consulta: 21 novembre 2016].
  4. Gloria March «Exquisitez en buena compañía» (en castellà). Redacción Atómica, 03-11-2008 [Consulta: 21 novembre 2016].