Dani Karavan

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDani Karavan
Dani Karavan Berlin 2008.jpg
Biografia
Naixement 7 desembre 1930 (88 anys)
Tel Aviv
Formació Académie de la Grande Chaumière
Acadèmia de Belles Arts de Florència
Activitat
Camp de treball Escultura
Ocupació Escultor, arquitecte i pintor
Ocupador École Nationale Supérieure des Beaux-Arts
Participà en
12 juny 1987documenta 8
24 juny 1977Documenta 6
Obra
Premis

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Dani Karavan (Tel Aviv, 7 de desembre de 1930) és un artista plàstic i escultor israelià. Ha estat el primer estranger en rebre el Premi Nacional de Cultura atorgat per la Generalitat de Catalunya.[1]

Biografia[modifica]

Karavan va començar la seva formació a l'edat d'11 anys a l'Acadèmia de Belles Arts de Bezalel a Jerusalem, Fou membre del Quibut Harel, del qual fou membre fundador el 1948, fins al 1955. El 1956 es va traslladar a Itàlia per continuar els seus estudis a l'Acadèmia de Belles Arts de Florència i, més endavant, a l'Académie de la Grande Chaumière de París. Des d'aquell moment, no ha deixat de rebre reconeixements tant en l'àmbit nacional com internacional, i ha rebut nombrosos premis.[2][3]

Entre els premis rebuts es troben el Premi d'Israel d'escultura el 1977 i el Premi Praemium Imperiale d'Escultura, que li fou atorgat per l'Associació Japonesa d'Art de Tòquio el 1998.[4]

Axe Majeur a Cergy (França), una de les obres més espectaculars de Dani Karavan, que connecta la ciutat amb el centre d'oci situat en un bucle de l'Oise

Obra i significació[modifica]

Karavan ha estat un artista compromès amb la seva obra a encàrrecs públics i vincula el seu treball a la promoció de la pau a tot el món.[2] En aquest sentit, un exemple de la seva obra compromesa és la creació de la "Plaça de la Tolerància", una donació feta a la UNESCO per l'estat d'Israel i l'artista, que fou inaugurada l'1 de Maig 1996, dedicada a la promoció de la Pau per part d'aquesta organització i en homenatge al primer ministre israelià Yitzhak Rabin, actor destacat per la Pau a l'Orient Mitjà, assassinat el 4 novembre 1995.[5]

Des de principis dels anys seixanta, Karavan ha dissenyat escenografies per a teatre, dansa i òpera. Així, entre 1960 i 1973 s'encarregà del disseny d'escenografies per a la Companyia de Dansa Inbal i Bat Sheva Dance Company d'Israel i per a la Martha Graham Dance Company de Nova York. El 1991 va participar en la primera Biennal d'Arquitectura de Venècia, a Itàlia, amb el Pavelló d'Israel. Entre el 1993 i el 1995 treballà en Ma'ayan, una escultura ambiental dedicada a les víctimes d'Hiroshima, al Museu d'Art de Miyagi, a Sendai, al Japó. L'any 2000, una de les seves darreres obres ha estat "Way of Peace", una escultura que es va convertir en una fita en l'art ambiental, a Nitzana, a Israel, prop de la frontera amb Egipte. Aquell mateix any fou anomenat membre de l'Accademia delle arti del disegno, d'Itàlia.[4]

Una de les seves obres més espectaculars és Axe Majeur, obra monumental de land art, situada en el departament de Val-d'Oise a França.[6] El treball començà a ser dissenyat el 1980. Aquesta obra ha continuat durant més de 30 anys i encara no es pot considerar acabada.[7][8]

Karavan, en l'actualitat, viu a París i Florència, i continua promovent la tolerància i la defensa dels drets humans, especialment a l'Orient Mitjà, a través del seu art.[2]

Karavan i Catalunya[modifica]

Un dels darrers reconeixements internacionals ha estat, el 2016, precisament, a Catalunya, amb el Premi Nacional de Cultura, que li ha estat atorgat per la seva magnífica obra del "Memorial Passatges", integrat al paisatge fronterer de Portbou, en homenatge al filòsof alemany, d’origen jueu, Walter Benjamin,[9] a la seva vida i tràgic final en aquesta població on, després d'una dura travessa a peu pels Pirineus, se suïcidà el 26 de setembre de 1940 quan fugia en exili cap als EUA en saber que havia de ser repatriat. El Memorial vol simbolitzar els valors humans de cultura i de pau, en memòria de tots els que fugen a la recerca de llibertat. L'encaix d'aquesta obra al paisatge i el seu significat s'ha convertit en un pol d'atracció d'intel·lectuals i visitants d'arreu del món.[10]

Referències[modifica]

  1. Oca, Jonathan «Dani Karavan, el primer estranger a rebre un Premi Nacional de Cultura». Nació Digital, 08-06-2016 [Consulta: 6 febrer 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 UNESCO. «Dani Karavan». Honorary and Goodwill Ambassadors. Organització de les Nacions Unides per a l'educació, la ciència i la cultura, 01-06-2009. [Consulta: 6 febrer 2017].
  3. «Israeli University Honors Environmental Sculptor Dani Karavan». Ben-Gurion University of the Negev, 01-06-2009. [Consulta: 6 febrer 2017].
  4. 4,0 4,1 Lucie-Smith, Edward. «Dani Karavan». Praemium Imperialeː Laureates. Japan Art Association. [Consulta: 6 febrer 2017].
  5. «Karavan, Dani (1930-). Plaza de la Tolerancia. Instalación urbana». La colección de obras de arte. UNESCO. [Consulta: 6 febrer 2017].
  6. Mollard, Claude; Lefebvre, Dominique (Pref.). La saga de l'axe majeur : Dani Karavan à Cergy-Pontoise. Cergy-Pontoise: Beaux Arts magazine, 2011. ISBN 978-2842787813. 
  7. «Sculptor and Painter Dani Karavan Still Hopes to Finish One Monumental Project», 15-08-2013. [Consulta: 6 febrer 2017].
  8. «Parcours architecture». 'Axe Majeur'. [Consulta: 6 febrer 2017].
  9. Loste, Josep Maria. «Dani Karavan, Premi Nacional de Cultura 2016». Indirecte.cat. Catmèdia Global, 18-06-2016. [Consulta: 6 febrer 2017].
  10. «Dani Karavan guardonat amb el Premi Nacional de Cultura 2016 pel Memorial Passatges de Portbou». Empordà, 06-06-2016 [Consulta: 6 febrer 2017].

Bibliografia[modifica]

  • Restany, Pierre. Dani Karavan. Munich: Prestel, 1992. ISBN 3791312375. 
  • Brockhaus, Christoph. Dani Karavan: Ma'alot: Museumsplatz Köln 1979-1986. Köln: Museen des Stadt Köln, 1986. 

Enllaços externs[modifica]