Daniel Anguiano Munguito

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Daniel Anguiano)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDaniel Anguiano Munguito
Daniel Anguiano (¡Adelante!, 1912).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Daniel Anguiano Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Daniel Anguiano Mangado Modifica el valor a Wikidata
11 desembre 1882 Modifica el valor a Wikidata
Haro (La Rioja) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 juliol 1969 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
7 abril 1918 – 2 maig 1919
Circumscripció electoral: València

Coat of Arms of Madrid City (1859-1873 and 1874-1931).svg Regidor de l'Ajuntament de Madrid
1r gener 1916 – 1r gener 1918
Circumscripció electoral: Hospital

Dades personals
NacionalitatEspanyola
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, sindicalista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Obrer Espanyol
Partit Comunista d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Daniel Anguiano Munguito (Haro, 11 de desembre de 1882 – Mèxic DF, 12 d'agost de 1963) va ser un polític i sindicalista socialista i comunista espanyol, diputat a Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Biografia[modifica]

Va néixer a Haro l'11 de desembre de 1882.[1] Havia militat prèviament en el Partit Republicà Federal, va ingressar en el Partit Socialista Obrer Espanyol en 1905.[2]

Treballà com a ferroviari, va ingressar aviat en la Unió General de Treballadors i fou participant actiu en la vaga general de 1917 que va finalitzar amb una dura repressió per part de les forces de seguretat. Detingut al costat de Largo Caballero, Andrés Saborit Colomer i Julián Besteiro, va ser condemnat a cadena perpètua i reclòs en el penal de Cartagena. En aquest temps era també subsecretari del PSOE. Després de ser elegit diputat per València a les eleccions generals espanyoles de 1918, va ser excarcerat.

Gerald H. Meaker assenyala que, encara que era «admirat pel seu caràcter», Anguiano disposava d'escasses qualitats com a orador.[3]

Durant el seu viatge a la conferència de la Segona Internacional que se celebraria a Rotterdam en 1920, va ser sorprès per la policia holandesa en possessió d'una carta en la qual se sol·licitava finançament al Komintern per difondre propaganda tercerista a Espanya, i raó per la qual fou detingut.[4] Va participar, al costat de Fernando de los Ríos, en la comissió enviada pel Partit Socialista Obrer Espanyol a la Unió Soviètica per a avaluar la incorporació o no a la Internacional comunista.[5] En el seu informe posterior —en contraposició a De los Ríos— va oferir un informe en general positiu, excepte alguna reserva, del vist en la Rússia soviètica.[3] El Congrés del PSOE de 1921 va rebutjar les tesis d'Anguiano, cosa que va suposar la creació del Partit Comunista Obrer Espanyol, al qual es va incorporar.

Després de la Guerra Civil es va exiliar a França per, després d'un llarg periple per Europa i Amèrica, acabar els seus dies a Mèxic.

Referències[modifica]

  1. «Anguiano Mangado, Daniel». Diccionario Biográfico del Socialismo Español. Fundación Pablo Iglesias.
  2. Amodia, 1995, p. 23-24.
  3. 3,0 3,1 Meaker, 1974, p. 302.
  4. Heywood, 1990, p. 72.
  5. Avilés Farré, 2000, p. 24.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Daniel Anguiano Munguito