Daniel Blanxart i Pedrals

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDaniel Blanxart i Pedrals
Daniel Blanxart Pedrals large.jpg
Daniel Blanxart i Pedrals, 1921.
Biografia
Naixement 28 de febrer de 1884
Olesa de Montserrat, Catalunya
Mort 18 de desembre de 1965(1965-12-18) (als 81 anys)
Barcelona, Catalunya
Lloc d'enterrament Cementiri de Montjuïc (Barcelona) 
Residència Olesa de Montserrat, Terrassa, Barcelona
Activitat
Ocupació Enginyeria Industrial
Modifica les dades a Wikidata

Daniel Blanxart i Pedrals (Olesa de Montserrat, 1884 - Barcelona, 1965) fou un enginyer industrial, eminent investigador olesà, renovador de l'ensenyament tèxtil i musicòleg. Fill del metge bergadà Antoni Blanxart, destinat a Olesa de Montserrat, i pare d'Eduard Blanxart i Pàmies (Terrassa, 1915 - Barcelona, 2014), d'Albert Blanxart i Pàmies (Terrassa, 1918 - Barcelona, 2003), de Ricard Blanxart i Pàmies (Terrassa, 1922 - Barcelona, 1958) i de Montserrat Blanxart i Pàmies (Terrassa, 1928). Era una persona que estimava profundament tot el que feia i ho investigava fins a obtenir-ne el màxim coneixement. Aquest caràcter l’aplicava tant a la seva professió d’enginyer tèxtil, com a les seves aficions a la fotografia, al món de l’excursionisme científic i a la música, la seva gran passió.[cal citació]

Va ser catedràtic a l'Escola d'Enginyers Industrials Tèxtils de Terrassa i professor a l'Escola Municipal d'Arts i Oficis de Terrassa, a l'Escola Industrial i a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Va ser el fundador i director del Laboratori d'Assaigs i Investigacions Tèxtils del Condicionament Terrassenc (1908), laboratori pioner a Espanya en l'especialitat tèxtil que va assolir des dels primers moments un gran prestigi i va esdevenir un veritable centre d'investigació, assessorament i control de qualitat al servei de la indústria tèxtil. Va fundar el [Laboratori Tèxtil de la Mancomunitat de Fabricants de Teixits de Catalunya][1] (1935) i la Biblioteca Tècnic-Tèxtil de l'Institut Industrial de Terrassa. En el camp professional va registrar diverses patents, entre les quals el dinamòmetre continu.

Van obtenir resultats molt notables els seus estudis científics i pràctics sobre la fibra de Ginesta, la documentació publicada sota els auspicis de l'Escola i l'Institut Industrial, va tenir un gran ressò, i sol·licitada des de França, Itàlia, Alemanía i altres països, fins i tot, el Japó. La seva pacient tasca de recerca va merèixer un primer reconeixement oficial amb la creació de la "Oficina de la Ginesta", instal·lada a l'Escola Industrial (1942), dependent del Ministeri d'Indústria i Comerç. Més tard, el mateix Ministeri d'Educació, va finançar una nau destinada a "Taller-Laboratori per a l'experimentació de la Ginesta i altres fibres vegetals".[cal citació]

A Olesa de Montserrat hi va fundar l'Escola Municipal d'Arts i Oficis (1924) veient la necessitat de formar nous tècnics i obrers especialitzats per fer avançar les indústries locals, principalment la tèxtil. L'Escola Municipal d'Arts i Oficis va ser inaugurada amb tota solemnitat el 18 de gener de 1925, comptant amb la presència del Sr. Alfons Sala i Argemí, comte d'Ègara, la corporació municipal en ple i els representants industrials de la vila.[cal citació]

Lligat a la ciutat de Terrassa va ser president del Centre Excursionista de Terrassa, fundador de les Joventuts Musicals de Terrassa i publicà "Comentarios y poemas musicales" (1947) i una "Teoría física de la música" (1958).[cal citació]

En consideració als seus mèrits va ser nomenat membre del Patronat Juan de la Cierva (1940), dependent del "Consell Superior d'Investigacions Científiques". També va ser membre fundador del "Collège International de la Recherche Textile", de París (1951) de nombrosos Patronats, de la Comissió de reforma dels ensenyaments d'Enginyeria Civil (Madrid 1951), de la Reial Societat de Física i Química, de Madrid, així com de l'Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Lluís, de Saragossa. Amb motiu de la seva jubilació, es va acordar el seu nomenament com a Professor Honorari de l'Escola de Perits Industrials, perpetuant el seu nom amb la denominació de "Càtedra Blanxart", a l'aula que ocupés. Així mateix, l'any 1974, es va inaugurar la Càtedra Especial "Daniel Blanxart", a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Terrassa.[cal citació]

Monòlit a Daniel Blanxart Pedrals a Olesa de Montserrat feta per Amadeu Paltor Voltà

A Olesa de Montserrat hi ha un institut que du per nom IES Daniel Blanxart i Pedrals. A Terrassa, durant el curs 1972-73, s'aprovà la proposta que l'únic centre públic de la ciutat on s'impartien estudis de batxillerat (Instituto Mixto de Enseñanza Media) adoptara el nom d'Investigador Blanxart. Actualment és l'IES Investigador Blanxart. Al febrer de 1975 es va inaugurar un monument (monòlit) en la seva memòria, al Parc Municipal d'Olesa de Montserrat, obra de l'escultor local, Amadeu Paltor i Voltà.

La necrològica a La Vanguardia[2] va afegir un article sobre la seva persona que porta per títol "Les aficions del Professor Blanxart" on es pot llegir: <...> "Blanxart era muy amante de la musica y por contraste del silencio —no hay música sin los silencios fecundos que acotan los compases—. del silencio y la puntualidad; amoroso de los suyos, a quienes había contagiado aficiones y virtudes; fraterno con todos, maestro de maestros, d'una total y seductora sencillez." <...>

La passió per la música[modifica]

Daniel Blanxart va ser un reconegut musicòleg -en significat del seu temps-. Al llarg de la seva vida va reunir una extraordinària discoteca personal de més de 4.000 exemplars, una col·lecció significativa de rotlles de pianola i una significant recopilació de catàlegs discogràfics comercials molt rars. A la seva mort, tota la col·lecció va ser donada a la Biblioteca de Catalunya pels seus fills.[3]

La Biblioteca de Catalunya va fer una exposició per mostrar la col·lecció Daniel Blanxart del 3 de febrer al 7 de març del 2015 que va dur per nom "Daniel Blanxart, la passió per la música".[4] En paraules de la comissaria de l'exposició "la catalogació d’aquest conjunt de documents no només va posar al descobert una acurada selecció de les millors produccions de discos de 78 rpm i de rotlles de pianola editats fins als anys cinquanta del segle vint sinó que, a més, ens féu descobrir el món apassionant de l’evolució de la tècnica i de la discografia del seu temps."

En comparació amb les d’altres col·leccionistes catalans, la seva discoteca era, probablement, la més variada i ben dotada.[5] El crític musical Artur Llopis en situa els inicis el 1912, alhora que en destaca els seus tresors, com unes Goyescas interpretades al piano pel seu autor, Enric Granados. En aquesta discoteca també es troben la major part de les obres editades per l’Anthologie Sonore, el projecte discogràfic de música antiga més ambiciós de la seva època, iniciat el 1933, o una edició limitada i numerada d’un disc de Mompou. La discoteca Blanxart és un exemple d’ordre i precisió, basat en un sistema propi de classificació visual. Usà la seva discoteca i programes de mà de concerts per a escriure a "Comentarios y poemas musicales".

Obres destacades [cal citació][modifica]

El llibre "Teoría física de la música" fou adoptat pel Conservatori del Liceu com a llibre de text per suplir un buit bibliogràfic orientat a una educació més científica dels músics, contribuint així al seu afany de difusió del coneixement.

  • "Teoría física de la música". Bosch, casa editorial, barcelona, 1958
  • "Breve resumen histórico de la música". Publicaciones Radio Terrasa, Terrasa, 1952.
  • "Tisaje mecánico (segunda edición)". Imprenta A. Ortega, Barcelona, 1949.
  • "Problemas de tecnología textil (segunda edición)". Imprenta A. Ortega, Barcelona, 1948.
  • "Comentarios y poemas musicales". Cartoné editorial, Barcelona, 1947
  • "Formulario de teoría de tejidos". Imprenta A. Ortega, Barcelona, 1947.
  • "La industria textil". Imprenta A. Ortega, Barcelona, 1946.
  • "Tisaje mecánico. Preparación. Tisaje. Tejidos especiales.". Imprenta A. Ortega, Barcelona, 1946.
  • "Materias textiles (segunda edición)". Imprenta A. Ortega, Barcelona, 1942.
  • "Problemas de tecnologia textil". Imprenta A. Ortega, Barcelona, 1942
  • "Selfactina. Descripción, funcionamiento, cálculos". Imprenta A. Ortega, Barcelona, 1941.
  • "La retama. Su utilización e importancia como planta textil y papelera". Escuela Industrial y de Ingenieros de Industrias Textiles de Terrasa, Terrasa, 1939.
  • "Aceites. Lubrificantes. Minerales. La lubrificación de coches y camiones automóviles". Acondicionamiento Tarrasense, Laboratorio, Terrassa, 1930
  • "Problemas de tecnología textil". Librería de San Agustin, Barcelona, 1924.

Distincions [cal citació][modifica]

  • "Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi(1947)."
  • "Gran Creu del Mèrit Civil."
  • "Medalla provincial, en la seva categoria de plata."
  • "Títol de fill adoptiu de Terrassa (1950)."
  • "Medalla de la ciutat de Terrassa, de plata (1955)."
  • "Fill Predilecte i Primera Medalla de la Vila, d'Olesa de Montserrat (1948)."

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]