Daniel Boone

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaDaniel Boone
Portrait of Daniel Boone by Chester Harding 1820.jpg
Biografia
Naixement 2 de novembre de 1734
Comtat de Berks, Província de Pennsilvània, Amèrica Britànica
Mort 26 de setembre de 1820(1820-09-26) (als 85 anys)
Comtat de Saint Charles, Missouri, Estats Units
Lloc d'enterrament Frankfort Cemetery Tradueix
Es coneix per

Wilderness Road
Fundació de Boonesborough
Setge de Boonesborough

Batalla de Blue Licks
Activitat
Ocupació Explorador i polític
Família
Cònjuge Rebecca Bryan Boone
Germans Squire Boone Tradueix
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

Daniel Boone (2 novembre de 1734 - 26 setembre de 1820) va ser un pioner, explorador i militar estatunidenc.[1] A través de les seves gestes a la frontera, de fet i de ficció, Boone es va convertir en un dels primers herois populars dels Estats Units.[2] Boone és més famós per la seva exploració i colonització del territori que avui és Kentucky, que llavors formava part de Virgínia però a l'altre costat de les Muntanyes Apalatxes lluny de les àrees poblades de la colònia.

Wilderness Road[modifica]

Ruta del Wilderness Road

El 1775, Boone va marcar l'anomenat Wilderness Road a través de la collada de Cumberland (Cumberland Gap), un pas situat a les Muntanyes Apalatxes des de Carolina del Nord i Tennessee fins a Kentucky tot i certa resistència dels pobles nadius com els shawnee.[1] Abans del final del segle XVIII, més de 200.000 nord-americans havien emigrat a Kentucky seguint la ruta marcada per Boone.[3] Quan era jove, Boone va complementar la seva renda agrícola amb la caça i la venda de pells.[1] A través d'aquest interès ocupacional, Boone va aprendre rutes fàcils per la zona.[1] A Kentucky, va fundar Boonesborough, un dels primers assentaments nord-americans a l'oest de les Apalatxes.[1]

Guerra de la Independència dels Estats Units[modifica]

Boone era oficial de la milícia durant la Guerra de la Independència dels Estats Units.[1] A Kentucky es va lliurar la guerra principalment entre els colons americans i els amerindis amb el suport dels britànics.[1] Boone va ser capturat pels guerrers shawnee el 1778.[1] Es va escapar i va alertar les forces de Boonesborough que els shawnee estaven planejant un atac.[1] Encara que àmpliament superats en nombre, els nord-americans van rebutjar els guerrers shawnee al Setge de Boonesborough.[4] Durant la Guerra de la Independència, Boone va ser elegit al primer dels seus tres termes en l'Assemblea General de Virgínia.[5] De tota manera, va lluitar a la Batalla de Blue Licks el 1782, una victòria dels shawnee sobre els patriotes nord-americans, i una de les últimes batalles de la guerra.[6]

Anys posteriors[modifica]

Després de la guerra, Boone va treballar com a agrimensor i comerciant, però va quedar molt endeutat com a resultat de les seves inversions en terrenys situats a Kentucky.[1] Frustrat amb problemes legals causats per les seves inversions, el 1799 va emigrar a l'est de Missouri. Va passar la major part de les dues últimes dècades de la seva vida allà.[1]

Llegat cultural[modifica]

L'actor Fess Parker, a la dreta, interpretant el paper de Daniel Boone en un programa de televisió del mateix nom per a la xarxa nord-americana NBC l'any 1966

Boone segueix sent una figura icònica de la història dels Estats Units. Va ser una llegenda en vida, sobretot després d'un relat de les seves aventures de precisió qüestionable publicat el 1784 per John Filson, pel qual es va convertir famós a tot Europa com a un nord-americà "típic" vivint a la frontera de la nova nació.[7][8] Boone va esdevenir igualment famós a la seva patria quan les històries d'aquestes aventures de Filson van sortir als Estats Units.[8] Després de la seva mort, Boone va ser amb freqüència el tema de contes heroics i obres de ficció.[9][8] Les seves aventures tant veritables com llegendaris van ser influents en la creació de l'heroi arquetípic de l'oest americà; aquest personatge va aparèixer en diverses pel·lícules i programes de televisió del segle XX.[10] Alhora, la mitologia de Daniel Boone sovint eclipsa els detalls històrics de la seva vida.[11]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 «Daniel Boone: American Frontiersman». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 4 maig 2016].
  2. Faragher, Daniel Boone, 4–7; Lofaro, American Life, 180.
  3. Faragher, Daniel Boone, 351.
  4. Faragher, Daniel Boone, 198.
  5. Faragher, Daniel Boone, 206.
  6. «"The Battle of Blue Lick"». Historynet. [Consulta: 4 maig 2016].
  7. Slotkin, Richard. Regeneration Through Violence: The Mythology of the American Frontier 1600-1860. Norman, OK: University of Oklahoma Press, 1973, p. 268–312 [Consulta: 27 agost 2014]. 
  8. 8,0 8,1 8,2 «"Daniel Boone: Myth and Reality In American Consciousness"». American Studies @ UVa. [Consulta: 4 maig 2016].
  9. Faragher, Daniel Boone, 323–24.
  10. Faragher, Daniel Boone, 330–39, 362; Lofaro, American Life, 180.
  11. Lofaro, American Life, 180-83.

Bibliografia[modifica]

  • Bakeless, John. Daniel Boone: Master of the Wilderness. Publicat originalment el 1939, reimprès per la University of Nebraska Press el 1989. ISBN 0-8032-6090-3. La biografia definitiva de Boone de la seva època, va ser la primera de fer un ús complet de l'enorme quantitat de material recollit per Lyman Draper; edició en línia
  • Brown, Meredith Mason. Frontiersman: Daniel Boone and the Making of America. Baton Rouge, LA. Louisiana State University Press, 2007. ISBN 978-0-8071-3356-9.
  • Draper, Lyman. The Life of Daniel Boone, editat per Ted Franklin Belue. Mechanicsburg, PA: Stackpole Books, 1998. ISBN 0-8117-0979-5. Les notes de Belue proporcionen un punt de vista acadèmic i modern que acaba la biografia del segle XIX de Draper que segueix la vida de Boone fins al Setge de Boonesborough
  • Elliott, Lawrence. The Long Hunter: A New Life of Daniel Boone. New York: Reader's Digest Press, 1976. ISBN 0-88349-066-8.
  • Faragher, John Mack. Daniel Boone: The Life and Legend of an American Pioneer. New York: Holt, 1992. ISBN 0-8050-1603-1. La biografia acadèmica estàndard que examina la historia i la mitologia
  • Jones, Randell. In the Footsteps of Daniel Boone. Blair: North Carolina, 2005. ISBN 0-89587-308-7. Una guia dels llocs històrics associats amb Boone
  • Lofaro, Michael. Daniel Boone: An American Life. Lexington, KY: University Press of Kentucky, 2003. ISBN 0-8131-2278-3. Una breu biografia anteriorment publicada el 1978 i el 1986 com The Life and Adventures of Daniel Boone. ressenya en línia; edició en línia
  • Slotkin, Richard. Regeneration through Violence: The Mythology of the American Frontier, 1600–1860. Middletown, Conn.: Wesleyan University Press, 1973. ISBN 0-8195-4055-2.

Per llegir més[modifica]

  • Aron, Stephen. How the West Was Lost: The Transformation of Kentucky from Daniel Boone to Henry Clay. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1996. ISBN 0-8018-5296-X.
  • Hammon, Neal O., ed. My Father, Daniel Boone: The Draper Interviews with Nathan Boone. Lexington: University Press of Kentucky, 1999. ISBN 0-8131-2103-5.
  • Morgan, Robert. Boone: A Biography. Chapel Hill, N.C.: Algonquin Books of Chapel Hill, 2007. ISBN 978-1-56512-455-4.
  • Reid, Darren R., ed. Daniel Boone and Others on the Kentucky Frontier: Autobiographies and Narratives, 1769–1795. Jefferson: McFarland and Company, 2009. ISBN 978-0-7864-4377-2.
  • Smith, Henry Nash. Virgin Land: The American West as Symbol and Myth. Cambridge: Harvard University Press, 1950.
  • Sweeney, J. Gray. The Columbus of the Woods: Daniel Boone and the Typology of Manifest Destiny. St. Louis, Mo.: Washington University Gallery of Art, 1992. ISBN 0-936316-14-4.
  • Thwaites, Reuben Gold. Daniel Boone. La primera biografia moderna, publicada originalment el 1902 i reimpresa amb freqüència

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Daniel Boone
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Daniel Boone Modifica l'enllaç a Wikidata
Vegeu texts en català sobre Daniel Boone a Viquitexts, la biblioteca lliure.

Fonts primàries

Altres fonts