Daniel Buren

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDaniel Buren

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 març 1938 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Boulogne-Billancourt (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióLiceu Condorcet
École nationale supérieure des arts appliqués et des métiers d'art Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, artista d'instal·lacions, artista conceptual, dibuixant, artista visual, escultor, il·lustrador, videoartista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1960 Modifica el valor a Wikidata –  2022 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorKunstakademie de Düsseldorf Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Representat perXavier Hufkens, Galeria Lisson, Galerie Kamel Mennour, Konrad Fischer Galerie, Société des auteurs dans les arts graphiques et plastiques, Light Cone, LIMA i Galleria Continua (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Participà en
19 juny 1982documenta 7
24 juny 1977documenta 6
30 juny 1972Documenta 5 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Lloc webdanielburen.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2126765 Discogs: 973141 Modifica el valor a Wikidata

Daniel Buren (Boulogne-Billancourt, 25 de març de 1938) és un artista conceptual francès.[1][2] Ha guanyat nombrosos premis com el Lleó d'Or al millor pavelló a la Biennal de Venècia (1986), el Premi Internacional al millor artista a Stuttgart (1991) i el prestigiós Praemium Imperiale de pintura a Tòquio el 2007. Ha creat diverses instal·lacions de fama mundial, com ara Les Deux Plateaux (1985) a la Cour d'honneur del Palau Reial i l'Observatori de la Llum de la Fondation Louis-Vuitton. És un dels artistes més actius i reconeguts de l'escena internacional, i la seva obra ha estat acollida per les institucions i llocs més importants del món.

De vegades classificat com a minimalista, Buren és més conegut per utilitzar ratlles de colors regulars i contrastades en un esforç per integrar la superfície visual i l'espai arquitectònic, sobretot en l'arquitectura històrica i emblemàtica.

L'arc vermell al Museu Guggenheim de Bilbao

Entre les seves principals preocupacions hi ha «l'escena de la producció» com a forma de presentar l'art i de posar en relleu la factura (el procés de «fer» més que, per exemple, la mímesi o la representació de qualsevol cosa que no sigui l'obra mateixa). L'obra és una instal·lació artística, que té una relació amb el seu entorn en contrast amb les idees predominants d'una obra d'art autònoma.[3]

Obra publicada[modifica]

  • Buren, Daniel. Les écrits 1965-2012. Volume I, Volume I. París: Flammarion : Centre national des arts plastiques, 2012. ISBN 978-2-08-128288-9. 
  • Buren, Daniel. Les écrits, 1965-2012. Volume II, Volume II. París: Flammarion : Centre national des arts plastiques, 2013. ISBN 978-2-08-128798-3. 

Referències[modifica]

  1. «Daniel Buren ← Artistes ← IAC — Institut d’art contemporain — Villeurbanne/Rhône-Alpes». [Consulta: 10 agost 2022].
  2. Ortiz, Alejandra. «La Jornada - Daniel Buren y la belleza efímera del arte / La Semanal» (en castellà). La Jornada, 20-12-2022. [Consulta: 10 agost 2022].
  3. «Daniel Buren, galeries de bombolles». Catalunya Râdio, 27-08-2007. [Consulta: 10 agost 2022].

Bibliografia[modifica]

  • Catherine Francblin, Daniel Buren, Paris: Art Press, 1987; ISBN 2-906-705-00-4
  • Beate Reifenscheid and Dorothea van der Koelen; Arte in Movimento – Kunst in Bewegung, Dokumente unserer Zeit XXXXIV; Chorus-Verlag; Mainz 2011; ISBN 978-3-926663-44-3
  • Beate Reifenscheid; Daniel Buren – Two Exploded Cabins for a Dialog, Encore des Carrés, Dokumente unserer Zeit XXXXV; Chorus-Verlag; Mainz 2012; ISBN 978-3-926663-45-0