Daniel Cohn-Bendit
Daniel Cohn-Bendit (Montalban, Guiena, 1945) és un eurodiputat des del 1994 i portaveu del Partit Verd Europeu des del 2004.[1] Nascut a la Guiena però de nacionalitat alemanya, ha desenvolupat la seva carrera política a França i Alemanya, tot i ser un personatge especialment mediatitzat a França. Actualment viu a Frankfurt del Main.
Vida personal
[modifica]En Daniel Cohn-Bendit va néixer a Montalban (Occitània), on s'havien refugiat els seus pares, jueus d'Alemanya, per fugir dels nazis. Va ser apàtrida fins als catorze anys i sempre s'ha declarat "ciutadà europeu". Li van oferir la nacionalitat francesa però va preferir que al seu passaport constés la dels seus pares, segons ell per no haver de fer el servei militar.[2] Va estudiar Sociologia a Nanterre. Durant la seva joventut es va fer conèixer com un dels caps visibles de la revolta del maig del 68 francesa on, per la seva ideologia d'extrema esquerra (va pertànyer al moviment anarquista) i per ser pèl-roig, va rebre el sobrenom de Dany le Rouge ("Dani el Roig"). Avui dia, però, és favorable al capitalisme i a una "ecologia que tingui en compte l'economia de mercat per a poder regular-la".[3] El 1984 va entrar al partit ecologista alemany Aliança 90/Els Verds i el 1999 va declarar-se "liberal-llibertari", és a dir, que "sosté un reformisme ecologicosocial relacionat amb la tradició llibertària antiestatal".[4]
El 1975 publica el llibre Le grand bazar [El gran basar], en un capítol del qual, "Little big men", evoca les seves experiències com a educador en una llar d'infants "alternativa" de Frankfurt. Alguns passatges de l'obra parlen sobre el despertar sexual dels nens d'1 a 6 anys i donen testimoni d'experiències físiques ambigües que l'autor va tenir amb ells. Cohn-Bendit també parlarà de les seves experiències, de manera provocativa, en el programa literari de la televisió francesa Apostrophes, dirigit per Bernard Pivot, corresponent a l'emissió del 23 d'abril de 1982.
Daniel Cohn-Bendit va ser elegit copresident del grup parlamentari del Partit Verd Europeu juntament amb Monica Frassoni el 2001, i el 25 de juny de 2009 els Verds al Parlament Europeu van elegir Cohn-Bendit i Rebecca Harms com a copresidents del grup parlamentari.[5]
Favorable a una Europa federal, el setembre del 2010 va cofundar el Grup Spinelli per a treballar en aquesta direcció.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Fiche de Daniel Cohn-Bendit sur le site du Parlement européen[Enllaç no actiu]
- ↑ 40 ans après son coup d'éclat, «Dany le Rouge» Arxivat 2010-11-25 a Wayback Machine.Entrevista a Daniel Cohn-Bendit, à LaTéléLibre, el 15 de maig de 2008, (francès)
- ↑ Une envie de politique, 1998, La Découverte. Cité par Politis, 23
- ↑ « Cohn-Bendit : “Je suis un libéral-libertaire” » Arxivat 2008-09-28 a Wayback Machine., L'Humanité, 7 gener 1999
- ↑ Taylor, Simon. «Greens elect Harms and Cohn-Bendit as co-presidents» (en anglès). Politico, 25 juny 2009. [Consulta: 15 gener 2026].
- ↑ «Web del Grup Spinelli - Llista de membres». Arxivat de l'original el 2010-09-21. [Consulta: 1r juliol 2012].
Enllaços externs
[modifica]
- Web oficial de Daniel Cohn-Bendit Arxivat 2011-07-18 a Wayback Machine. (alemany)
- Fitxa de Daniel Cohn-Bendit a la web del Parlament Europeu Arxivat 2009-05-30 a Wayback Machine. (anglès) (francès)
- Video Intervenció al Parlament Europeu sobre la hipocresía de la UE envers la crisi de l'any 2010 (francès) subtítols en castellà.
- Persones vives
- Diputats al Parlament Europeu en representació d'Alemanya
- Diputats al Parlament Europeu en representació de França
- Militants de l'Aliança 90/Els Verds
- Europeistes
- Persones de Montalban
- Alumnes de la Universitat de París
- Alumnes de la Universitat de París X Nanterre
- Ecologistes francesos
- Ecologistes alemanys
- Polítics de la regió d'Occitània
- Membres de PEN Berlín
- Naixements del 1945
- Fets de maig del 1968 a França
- Activistes del segle XX
- Polítics francesos del segle XXI
- Polítics francesos nascuts al segle XX
- Polítics alemanys nascuts al segle XX