Vés al contingut

Daniel Domingo i Montserrat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDaniel Domingo i Montserrat
Biografia
Naixement1900 Modifica el valor a Wikidata
Tortosa (Baix Ebre) Modifica el valor a Wikidata
Mort1968 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Castelldefels (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, periodista Modifica el valor a Wikidata

Daniel Domingo i Montserrat (Tortosa, Baix Ebre 1900 - Castelldefels, Baix Llobregat, 1968) fou un polític nacionalista i socialista català.

Biografia

[modifica]

El 1916 marxà a París per enrolar-se amb els Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial.[1][2] Influït per la Declaració Balfour de 1917, amb alguns voluntaris catalans va fundar els Voluntaris Catalans Nacionalistes. El 1918 els aconvertí en Legió Catalana i més tard en Comitè Nacional Català, amb seu a París, per tal d'aconseguir el suport del president dels Estats Units Woodrow Wilson a la causa catalana.

Després de la guerra, restà a París, treballà de periodista i mantingué contacte amb els dirigents d'Estat Català. El 1926 participà en els fets de Prats de Molló.[3] El 1929 abandonà definitivament París per instal·lar-se a Barcelona on ingressà al Bloc Obrer i Camperol (BOC) el 1930. Fou el primer director de L'Hora (1930) i professor d'estadística a l'escola marxista del BOC.[4] Els seus coneixements econòmics els aplicà a la Comissió d'Estudis Econòmics del BOC. Membre actiu de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, en dirigí la sots-secció internacional de la Secció d'Estudis Polítics i Socials. Analitzà el sistema econòmic vigent a l'estat espanyol, amb els elements de producció feudal, capitalista i petit-burgesa, i el paper central del capital financer.

Fou secretari de l'Associació de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya (1934) durant la presidència de Jaume Miravitlles i Navarra.[5]

Després de la guerra civil espanyola, fou condemnat a mort. Indultat, marxà a França on s'enrolà a la Resistència. Detingut pels nazis, fou internat a un camp prop de Stuttgart fins a la fi de la Segona Guerra Mundial. De nou a França s'hi dedicà al periodisme. El 1950 marxà a Madrid on es dedicà a la importació de films i a fer traduccions, fins que es retirà a Castelldefels, on va morir. Fou pare del periodista gastronòmic Xavier Domingo.

Obres

[modifica]
  • La dictadura del capitalismo (1932)

Referències

[modifica]
  1. «Voluntaris catalans a la Primera Guerra Mundial». Sapiens. [Consulta: 14 maig 2023].
  2. Torres MasJoan, Enric. «El mite dels catalans que van combatre a la Primera Guerra Mundial». directa.cat, 02-12-2019. [Consulta: 14 maig 2023].
  3. Martínez Fiol, David «El nacionalismo revolucionario catalán: militarismo, cultura, sindicalismo y función pública.: El caso de Daniel Domingo Montserrat (1900-1968)». Hispania Nova: Revista de historia contemporánea, 16, 2018, pàg. 69–96. ISSN: 1138-7319.
  4. Martinez Fiol, David. Daniel Domingo Montserrat, 1900-1963: entre el marxisme i el nacionalisme radical. L'Abadia de Montserrat, 2001, p. 123. ISBN 978-84-8415-275-0. 
  5. Martínez Fiol, David. La sindicació dels funcionaris de la Generalitat de Catalunya (1931-1939) (Tesi: Doctorat). Universitat Autònoma de Barcelona, 2006-11-15. 

Enllaços externs

[modifica]
  • Tret de marxists.org (amb llicència GFDL).
  • Daniel Domingo i Montserrat (català) a Marxists Internet Archive (MIA) (amb llicència GFDL).