Daniel Innerarity

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDaniel Innerarity Grau

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementBilbao Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat del País Basc
Activitat
OcupacióFilòsof i assagista
Llenguacastellà
Participà en
13 novembre 2019Petició pública a favor d'una negociació política sobre Catalunya
11 juny 2018manifest «Renovar el pacte constitucional» Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm8489861 Modifica el valor a Wikidata

Daniel Innerarity Grau (Bilbao, 1959) és un filòsof i assagista basc. Catedràtic de Filosofia social i política de la Universitat de Saragossa, investigador de la Universitat del País Basc i director de l'Institut de Governança Democràtica.

Trajectòria[modifica]

Innerarity ha reflexionat extensament sobre els aspectes culturals de les societats avançades i sobre l'actualitat política. Ha estat professor convidat en diverses universitats europees i americanes, recentment a la Universitat de la Sorbona (París I). Doctor en Filosofia, va ampliar estudis a Alemanya (com a becari de la Fundació Alexander von Humboldt), Suïssa i Itàlia.

La revista francesa Le Nouvel Observateur el va incloure l'any 2004 en una llista dels 25 grans pensadors del món i ha estat membre del Consell d'Universitats. A proposta del Senat espanyol, pertany a l'Acadèmia de la Llatinitat i l'Acadèmia Europea d'Arts i Ciències, amb seu a Salzburg.

Entre els seus llibres destaquen La transformación de la política (Península 2002, III Premio de Ensayo Miguel de Unamuno i Premi Nacional de Literatura en la modalitat d'assaig 2003), La sociedad invisible (Premi Espasa d'assaig, 2004), El nou espai públic (Espasa, 2006) i El futuro y sus enemigos (Paidós 2009). És col·laborador habitual dels diaris Ara, El País i El Correo/Diario Vasco, a més de la revista Claves de razón práctica.[1]

Premis i reconeixements[modifica]

Obres[modifica]

Filosofia i assaig[modifica]

  • Una teoria de la democracia compleja. Gobernar en el segle XXI, Galaxia Gutenberg, 2020.[2]
  • Pandemocracia, Galaxia Gutenberg, 2020.
  • Comprender la democracia, Editorial Gedisa, 2018[3]
  • Política para perplejos, Galaxia Gutenberg, 2018[4]
  • La democracia en Europa, Galaxia Gutenberg, 2017.
  • La política en tiempos de indignación, Galaxia Gutenberg, 2015[5]
  • Un mundo de todos y de nadie, Ediciones Paidós, 2013[6]
  • La democràcia del coneixement, Paidós, Barcelona, 2011.
  • La humanitat amenaçada: governar els riscos globals, amb Javier Solana, Paidós, Barcelona, 2010 (traducció francesa en preparació, Presses de Sciences Po, Bordeaux, trad. Anglesa en preparació, Chicago University Press).
  • El futur i els seus enemics. Una defensa de l'esperança política, Paidós, Barcelona, 2009. ISBN 978-84-493-2263-1
  • Wrong site: art i globalització, Fundació Luis Seoane, 2008. ISBN 978-84-612-1214-9
  • El nou espai públic, Espasa, Madrid, 2006. ISBN 978-84-670-2088-5
  • La societat invisible, Espasa, Madrid, 2004. ISBN 978-84-670-1597-3 (XXI Premi Espasa d'Assaig). (Traducció italiana: La società invisible, Meltemi, Roma, 2006; traducció portuguesa, Teorema, Lisboa, 2009. ISBN 978-972-695-863-5).
  • La transformació de la política, Península, Barcelona, 2002 ISBN 978-84-8307-493-0 (III Premi d'Assaig Miguel d'Unamuno i Premi Nacional de Literatura, modalitat Assaig 2003). (Traducció portuguesa: A trasformaçao dona política, Teorema, Lisboa, 2005; traducció francesa: La démocratie sans l'État: essai sur le Gouvernement des sociétés complexes, Flammarion-Climats, Paris, 2006, pròleg de Jorge Semprún).
  • Ètica de l'hospitalitat, Península, Barcelona, 2001 ISBN 978-84-8307-324-7 (Traducció francesa: éthique de l'hospitalité, Presses Universitaires de Laval, Canadà, en premsa).
  • La filosofia com una de les belles arts, Ariel, Barcelona 1995. (Traducció portuguesa: A filosofia com uma des Belas Artes, Teorema, Lisboa 1996).
  • La irrealitat literària, Eunsa, Pamplona 1995.[7] ISBN 978-84-313-1332-6
  • Hegel i el romanticisme, Tecnos, Madrid 1993. ISBN 978-84-309-2331-1
  • Llibertat com a passió, Eunsa, Pamplona, 1992. ISBN 978-84-313-1202-2
  • Dialèctica de la modernitat, Rialp, Madrid 1990. ISBN 978-84-321-2627-7
  • Praxi i intersubjectivitat. La teoria crítica de Jürgen Habermas, Eunsa, Pamplona 1985. ISBN 978-84-313-0919-0

Referències[modifica]

  1. ↑ «Daniel Innerarity». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].
  2. ↑ Nerín, Gustau. «La democràcia espanyola s'ha apropat a les democràcies il·liberals», 21-01-2020. [Consulta: 20 desembre 2020].
  3. ↑ «La aventura del saber» (en castellà). RTVE, 18-12-2018. [Consulta: 30 gener 2019].
  4. ↑ «Nos hemos convertido en una sociedad de mirones» (en castellà). 20 Minutos, 22-03-2018. [Consulta: 30 gener 2019].
  5. ↑ Vallespín, Fernando «Una buena caja de herramientas» (en castellà). El País [Madrid], 23-01-2016. ISSN: 1134-6582.
  6. ↑ «Un mundo de todos y de nadie. Piratas, riesgos y redes en el nuevo desorden global» (en castellà). El Cultural, 17-05-2013. [Consulta: 30 gener 2019].
  7. ↑ Vegeu la html «ressenya de Jaime Siles» Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., ABC literari, 1995.09.08.

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
José Álvarez Junco
Mater Dolorosa. La idea de España en el siglo XIX 		Premi Nacional d'Assaig
2003 		Succeït per:
Javier Gomá Lanzón
Imitación y experiencia
Precedit per:
Juan Antonio Rivera
Lo que Sócrates diría a Woody Allen 		Premi Espasa d'Assaig
2004 		Succeït per:
Irene Lozano Domingo
Lenguas de guerra
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Daniel_Innerarity&oldid=31632543»