Daniel Massey

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDaniel Massey
Biografia
Naixement Daniel Raymond Massey
10 d'octubre de 1933
Londres, Anglaterra
Mort 25 de març de 1998(1998-03-25) (als 64 anys)
Londres, Anglaterra
Causa de mort Limfoma i malaltia de Hodgkin
Lloc d'enterrament Putney Vale Cemetery Tradueix
Nacionalitat Regne Unit
Formació Eton College
King's College
Activitat
Ocupació Actor de teatre, actor de cinema i actor de televisió
Activitat 1942 –
Família
Dinastia Massey family Tradueix
Cònjuge Adrienne Corri (1961-1968)
Penelope Wilton (1975-1984)
Linda Mary Wilton (1997-1998)
Pares Raymond MasseyAdrianne Allen
Germans Anna Massey
Premis
Globus d'Or
Millor actor secundari
1969 - Star!

IMDB: nm0557292 Allocine: 50489 Allmovie: p46290
Musicbrainz: 6ebc5c87-2f19-4ba8-bd73-a984aab250e3 Discogs: 942189
Modifica les dades a Wikidata

Daniel Massey (Londres, 10 d'octubre de 1933 − Londres, 25 de març de 1998) va ser un actor britànic.

Biografia[modifica]

Fill dels actors Raymond Massey i Adrianne Allen, germà d'Anna Massey i nebot de Vincent Massey (primer Governador General del Canadà), després dels estudis a l 'Eton College i al King's College de Cambridge, va començar la seva carrera com a actor.

El debut al cinema li arriba fent de nen a la pel·lícula de Noel Coward Herois del Mar . Anys després actua a la pel·lícula de Coward Un dia d'hora al matí … , per a aquesta actuació va guanyar un Globus d'Or i va rebre una nominació a l'Oscar. Apareix en moltes pel·lícules britàniques en els anys 50.

A més de la carrera cinematogràfica, també va tenir èxit com a actor de teatre, com en l'obra de Ronald Harwood Taking Sides , interpretant el compositor i director d'orquestra Wilhelm Furtwängler, per la qual va guanyar un Premi Laurence Olivier . També va protagonitzar diversos musicals, entre ells Follies .[1]

Filmografia[modifica]

Les seves pel·lícules més destacades són[2]

Premis i nominacions[modifica]

Premis
Nominacions

Referències[modifica]

  1. «biografia de Daniel Massey». The New York Times.
  2. «filmografia de Daniel Massey». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]