Daniel Varujan

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDaniel Varujan
Daniel Tchiboukkearian.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 abril 1884 Modifica el valor a Wikidata
Dörteylül Modifica el valor a Wikidata
Mort26 agost 1915 Modifica el valor a Wikidata (31 anys)
Çankırı Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (Genocidi armeni Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Grup ètnicArmenis Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Gant (1905–)
Murad-Raphaelyan College (en) Tradueix (1902–) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor i poeta Modifica el valor a Wikidata
Activitat1904 Modifica el valor a Wikidata –
Enaltiment
Obra
Obres destacables

Daniel Tchboukkarian (en armeni: Դանիէլ Չպուքքարեան),[1] més conegut com a Daniel Varujan (Դանիէլ Վարուժան), (Prknig, prop de Sivas, Imperi Otomà, 20 d'abril de 1884 - Çankırı, 6 d'agost de 1915) va ser un poeta armeni de principis del segle xx. Als 31 anys d'edat, quan estava aconseguint un reconeixement internacional, va ser deportat i assassinat pel govern de Turquia com a part d'un pla oficial de genocidi armeni.[2][3][4]

Vida i educació[modifica]

Varujan va néixer el 20 d'abril de 1884 a la localitat de Prknig (actualment anomenada Çayboyu),[5] situada al sanjaq de Sivas, que formava part del vilayet de Sivas de l'Imperi Otomà. Després d'anar a l'escola local, va ser enviat l'any 1896, durant les massacres hamidianes, a Istanbul, on va anar a escola mequitarista.[6] Va continuar després els seus estudis a l'escola Rafaeliana-Mourad de Venècia, i l'any 1905 va entrar a la Universitat de Gant, a Flandes, on va seguir amb els seus cursos de literatura, sociologia i economia.[6] L'any 1909 va tornar a la seva localitat natal, on va impartir classes a l'escola local durant tres anys.[6] Després del seu matrimoni amb Araski Varoujan l'any 1912 va ser nomenat director de l'escola Sant Gregori l'Il·luminador, a Istanbul.[7] L'any 1914 va fundar amb altres escriptors armenis un cercle literari que volia reafirmar l'època precristiana i pagana.[7]

Mort[modifica]

Memorial Daniel Varujan memorial al cementeri armeni de Şişli a Istanbul

Segons Grigoris Balakian, que va veure les víctimes a Çankırı el dia de la seva sortida i més tard va parlar amb els seus conductors turcs, Varujan i uns altres quatre detinguts van ser traslladats des d'aquesta localitat a Ankara quan el seu transport va ser interceptat en un lloc anomenat Tiuna. En aquell lloc, al costat d'un rierol, van ser assassinats per quatre kurds encapçalats per un criminal local anomenat Halo, que actuava sota les instruccions dels membres del comitè ititihadista de Çankırı. L'oficial major dels dos policies-escorta va tenir coneixement del pla del comitè i els va permetre treure del vehicle. Després dels assassinats, els kurds van repartir-se la roba i les possessions de les víctimes entre ells i els policies.[1]

El metge i escriptor armeni Roupen Sevag i altres testimonis van descriure la tortura i mort de Varujan. Després d'haver estat arrestat i empresonat, li van dir que el portarien a la seva localitat. En el camí, el comboi va ser aturat per un oficial turc, el seu assistent i cinc oficials de la policia altament armats. Després de robar les pertinences dels cinc presoners, els primers dos que estaven a càrrec se'n van anar i van ordenar als altres cinc que els hi portessin. Després de portar-los al bosc, van atacar els presoners, els van llevar la roba fins a deixar-los tots nus. Després els van amarrar un a un als arbres i van començar a tallar-los lentament amb els seus ganivets. Els crits es podien escoltar per testimonis amagats a una distància prudent.

Una de les obres principals de Varujan va ser Հացին երգը ("La cançó del pa"), una col·lecció de 50 pàgines de poemes. Confiscada durant el genocidi, es va deixar sense acabar i en format manuscrit al moment de la seva mort. Està documentat que oficial turcs van salvar aquest manuscrit i el van publicar pòstumament l'any 1921. Els poemes celebren la majestuositat de la vida als pobles dedicats a l'agricultura i a la vida que portaven els camperols armenis d'Anatòlia.

Més que ningú en el seu temps, Siamanto i Varujan van expressar les esperances dels armenis a inicis del segle xx. Van utilitzar llegendes, èpiques antigues i històries paganes com un trampolí i al·legoria per a les seves aspiracions, tot esperant la supressió de l'opressió i el renaixement de les arts d'Armènia.

Obres[modifica]

Varujan va produir quatre volums principals de poesia:[6][7]

A la cultural popular[modifica]

  • El curtmetratge Taniel, dirigit l'any 2018 per Garo Berberian i narrat per Sean Bean, narra els darrers mesos de Varujan, des de la detenció fins a la mort.[8]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Balakian, Grigoris. Vintage Books. Armenian Golgotha: A Memoir of the Armenian Genocide, 1915–1918 (en anglès), 2010, p. 115. ISBN 9781400096770. 
  2. Aberbach, David. Routledge. The European Jews, Patriotism and the Liberal State 1789–1939: A Study of Literature and Social Psychology (en anglès), 2012, p. 194. ISBN 9781136158957. 
  3. Dadrian, Vahakn N. Berghahn Books. Judgment at Istanbul the Armenian genocide trials (en anglès), 2011, p. 123. ISBN 9780857452863. 
  4. Falconi, C. Daniel Varugian (en castellà). vol. V. Planeta de Agostini, 1987, p. 3048. ISBN 84-395-0648-1. 
  5. «Pirkinik, Perkinik, Perkenik, Perknig, Perknik, Prknik» (en anglès). MaggieBlank.com. [Consulta: 19 abril 2020].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 «Armenianhouse.org Դանիել Վարուժան - ԿԵՆՍԱԳՐՈՒԹՅՈՒՆ ("Daniel Varujan - Biografia")» (en armeni). ArmenianHouse.org. [Consulta: 20 abril 2020].
  7. 7,0 7,1 7,2 «Daniel Varoujan (1884-1915)» (en francès). NetArmenie.com. Arxivat de l'original el 4 gener 2013. [Consulta: 20 abril 2020].
  8. «Taniel» (en anglès). Genocide-Museum.am. [Consulta: 20 abril 2020].

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Daniel Varujan
  • Esajanian, Levon. Դանիէլ Վարուժան (կեանքը եւ գործը) ("Daniel Varujan: vida i obra") (en armeni). Constatinople: Berberian, 1919.