Daniele D'Anza

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDaniele D'Anza
Daniele d'anza.jpg
Biografia
Naixement 20 abril 1922
Milà
Mort 12 abril 1984 (61 anys)
Roma
Formació Universitat de Pavia
Activitat
Ocupació Guionista i director de cinema

IMDB: nm0195371
Modifica les dades a Wikidata

Daniele d'Anza (Milà, 22 d'abril de 1922 - Roma, 12 d'abril de 1984) fou un director i guionista de ràdio i televisió italià. Força actiu en televisió, fou guionista i regidor de sèries italianes com Il segno del comando, L'amaro caso della baronessa di Carini, Madame Bovary i Vita col padre e con la madre.

Biografia[modifica]

Va estudiar ciències polítiques a la Universitat de Pavia i abans de la guerra va publicar crítica teatral a la revista Platee. El 1946 va dirigir a Milà l'obra de teatre antimilitarista Venticinque metri di fango i va suscitar diverses controvèrsies i una apreciació crítica.[1] Una altra de les seves obres, la revista Tempo di musica, una sàtira de la història italiana entre els anys de les dècades de 1930 i 1950, va ser fortament censurada, primer va ser prohibida i només es va permetre després d'haver rebut fortes retallades.[1]

És considerat pioner de la televisió italiana, en la que va treballar des de principis de la dècada de 1950, quan la RAI va iniciar la seva difusió experimental abans de començar el servei de televisió habitual. Va dirigir diverses sèries de televisió amb èxit, en particular Il segno del comando (1971) i L'amaro caso della Baronessa di Carini (1976).[1] El seu darrer treball, la minisèrie La ragazza dell'addio fou emesa per la RAI pòstumament, dos mesos després de la seva mort.[2] També fou força actiu en el cinema, en el que fou autor de guions com el de la pel·lícula de Michelangelo Antonioni Cronaca di un amore (1950).[3] Va rebre un dels Premis Ondas 1960.[4]

Filmografia[modifica]

Cinema[modifica]

Director[modifica]

Guionista[modifica]

Televisió[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Morto a 62 anni il regista Daniele D'Anza Portò in tv la tradizione del buon teatro». La Stampa, 13-04-1984, p. 27.
  2. «Milla ama Martino lui ama Frida». La Repubblica, 03-06-1984 [Consulta: 3 juliol 2014].
  3. Seymour Benjamin Chatman. Antonioni, Or, the Surface of the World. University of California Press, 1985. p.266.
  4. Concesión de los Premios "Ondas" de radio y televisión, ABC, 25 d'octubre de 1960
  5. Angelo Olivieri. L'imperatore in platea: i grandi del cinema italiano dal Marc'Aurelio allo schermo. Bari: Edizioni Dedalo, 1986. 

Enllaços externs[modifica]