Danilo Kiš

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaDaniko Kiš
Danilo Kis Serbian Literature Great Men Stamps.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 22 de febrer de 1935
Subotica (Iugoslàvia)
Mort 10 d'octubre de 1989(1989-10-10) (als 54 anys)
París (França)
Sepultura Alley of Distinguished Citizens
Residència Subotica
Nacionalitat Sèrbia
Alma mater University of Belgrade Faculty of Philology . literatura comparada (–1958)
Activitat professional
Ocupació Escriptor
Període en actiu Segle XX
Premis i reconeixements

IMDB: nm0457101
Modifica dades a Wikidata

Danilo Kiš (serbi: Данило Киш; 22 de febrer de 1935 – 15 d'octubre de 1989) va ser un novel·lista, contista, poeta i assagista iugoslau en serbocroat i membre de l'Acadèmia Sèrbia de Ciències i Arts. Kis va estar influït per Bruno Schulz, Vladimir Nabokov, Jorge Luis Borges, Ivo Andrić i Miroslav Krleža, entre d'altres,[1] i la seva obra més coneguda és Una tomba per a Boris Davidović.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Danilo Kiš va néixer a Subotica, un poble de l'antiga Iugoslàvia (avui a Sèrbia), prop d'Hongria, fill d'Eduard Kiš, un jueu hongarès que treballava com a inspector de ferrocarrils, i de Milica Kiš (de soltera, Dragićević), de Cetinje, a Montenegro. Més endavant es van traslladar a Novi Sad, a Vojvodina, una ciutat que va ser ocupada per l'exèrcit de l'Eix el 1941 durant la Segona Guerra Mundial. El 1942 les tropes hongareses hi van dur a terme una matança de serbis i jueus, entre els quals amics i coneguts de Kiš. Durant la guerra, a més a més, el futur escriptor va perdre el seu pare i altres familiars en diferents camps de concentració. Danilo, la seva mare i la seva germana gran, Danica, es van mudar a Kerkabarabas, Hongria, on residia la família paterna. Acabada la guerra van tornar a Iugoslàvia gràcies a l'ajuda de la Creu Roja i es van instal·lar a Cetinje, on Kiš va acabar els estudis secundaris el 1954.[2][3]

Kiš va estudiar literatura a la Universitat de Belgrad, on es va graduar el 1958 en la primera promoció de literatura comparada de la universitat. Va ser membre destacada de la revista Vidici, on va treballar fins al 1960. Va viatjar alguns cops a París, on va ser lector a la Universitat d'Estrasburg (1962-1964). El 1962 va publicar les seves dues primeres novel·les, Mansarda: satirična poema i Psalm 44, a l'editorial Kosmos. També va traduir alguns autors francesos al serbi, com Baudelaire, Verlaine, Lautréamont, Queneau); russos, com Anna Akhmàtova i Aleksandr Blok, i hongaresos. Els següents anys va seguir publicant, entre 1973 i 1976 va ser lector de serbocroat a la Universitat de Bordeus i, el 1979, després de la publicació d'Una tomba per a Boris Davidovic, que va provocar una gran polèmica tant política i ideològica com literària,[1] va decidir instal·lar-se definitivament a França, on va ser professor a la Universidad de Lille.[2][3]

Danilo Kiš va morir de càncer de pulmó a París el 15 d'octubre de 1989.

Obra[modifica | modifica el codi]

  • Mansarda: satirična poema, 1962 (novel·la)
  • Psalm 44, 1962 (novel·la)
  • Bašta, pepeo, 1965 (novel·la)
  • Rani jadi: za decu i osetljive, 1970 (contes)
  • Peščanik, 1972 (novel·la)
  • Po-etika, 1972 (assaig)
  • Po-etika, knjiga druga, 1974 (entrevistes)
  • Grobnica za Borisa Davidoviča: sedam poglavlja jedne zajedničke povesti, 1976 (relats); traduït com a Una tomba per a Boris Davidović per Simona Skrabec (2007)
  • Čas anatomije, 1978 (assaig)
  • Noć i magla, 1983
  • Homo poeticus, 1983 (assaig)
  • Enciklopedija mrtvih, 1983 (contes)
  • Gorki talog iskustva, 1990 (entrevistes)
  • Život, literatura, 1990 (assaig)
  • Pesme i prepevi, 1992 (poesia)
  • Lauta i ožiljci, 1994 (contes)
  • Skladište, 1995
  • Varia, 1995 (assaig i ficció)
  • Pesme, Elektra, 1995 (poesia i una adaptació d'Electra)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Danilo Kiš Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Brodsky, Iosip. "A manera de Prólogo". En: Una tumba para Boris Davidovich. Barcelona: Acantilado, 2007. 
  2. 2,0 2,1 «Danilo Kis: Elements biographiques (francès)». [Consulta: 29 octubre 2014].
  3. 3,0 3,1 «Eldigoras, biografia de Kis (castellà)». [Consulta: 29 octubre 2014].