Dansa africana
L'expressió dansa africana fa referència principalment a la dansa en la part d'Àfrica al sud del Sàhara, i a nombrosos tipus de danses africanes producte de les moltes diferències culturals en els estils musicals i de moviment. Aquestes danses estan molt relacionades amb les tradicions musicals al sud de Sàhara i amb el sentit del ritme bantu. La dansa africana utilitza el concepte de poliritme i l'articulació total del cos.[1] Les danses permeten interpretar patrons i valors socials, i ajuden les persones a treballar, madurar i criticar membres de la comunitat alhora que contribueixen a la celebració de festivals i funerals, competicions, recitat d'història, proverbis i poesia; i a acostar-se als déus.[2] En general, les danses africanes promouen la participació, i fan partícips els espectadors en la mateixa expressió artística. Tret d'algunes danses espirituals religioses o d'iniciació, tradicionalment no hi ha barreres entre els ballarins i el públic, i sovint les danses rituals tenen moments en què el públic hi participa.[3]
Característiques[modifica]
No hi ha una definició única de dansa africana: Àfrica, un continent molt vast, és ètnicament i cultural un dels més diversos del planeta. Tot i que existeixen temes semblants en les danses pròpies dels nombrosos països, cadascuna té la seua història, llenguatge, lletra, orígens i propòsit, que no poden ser traduïts a una altra dansa de la mateixa cultura ni a una altra dansa d'una altra zona del continent.
Societat[modifica]
La dansa tradicional a Àfrica és un element col·lectiu, que expressa la vida de la comunitat més que la dels individus. Els primers cronistes ja feien notar l'absència de balls de parelles en proximitat: aquest tipus d'expressions era considerat immoral per moltes societats africanes tradicionals.[4] En totes les danses del sud del Sàhara sembla no haver-hi patrons de dansa de parella home-dona anteriors a l'era colonial europea, quan aquesta pràctica era considerada una expressió poc digna.[5] Per exemple, per al poble ioruba, tocar-se durant el ball no és comú, tret de circumstàncies molt especials.[6] L'única dansa amb parelles de la tradició africana sembla ser la dansa de l'ampolla del poble mankon al nord-oest de Camerun, o la dansa Assiko del poble douala, en què dansen parelles que expressen la seducció d'un sobre l'altre.
Els ballarins i percussionistes iorubes emfasitzen el talent individual, expressant desitjos de la comunitat, valors i creativitat col·lectives. Sovint les danses se separen per gènere, reforçant els rols en els xiquets i xiquetes, i també es reforcen altres estructures comunitàries com el parentiu, l'edat i l'estatus.[7] Moltes danses les ballen només homes o dones, expressant sentiments molt forts sobre què significa ser home o dona i alguns tabús estrictes sobre la interacció entre sexes. Les danses celebren el pas de la infantesa a l'edat adulta o la devoció espiritual.[8] Les joves dels lunda de Zàmbia practiquen durant mesos en aïllament per al ritual que marca el seu pas a la maduresa. Els homes demostren la seua energia amb danses molt violentes en què llueixen la salut i estat físic.
Els ballarins i percussionistes es prenen molt seriosament aprendre amb minuciositat les danses amb tots els detalls. Els xiquets aprenen les danses sense incorporar-hi modificacions. La improvisació o noves variacions només són possibles quan es domina la dansa, i es rep el reconeixement dels espectadors i ancians del llogaret.[9] L'"entrenament musical" en les societats africanes comença en el naixement amb cançons de bressol, i continua quan els nadons són portats a l'esquena de la mare o pare al treball, als festivals i altres esdeveniments socials. Tant a les zones occidentals com al centre d'Àfrica els jocs de la infantesa n'inclouen els que fan comprendre diversos ritmes.[10] Bodwich, un viatger europeu de principis del 1800, esmenta que els músics mantenien el ritme de manera estricta, «i que els xiquets mouen els caps o extremitats, mentre són a l'esquena de les mares, exactament al ritme de la música que s'està executant».[11] Batre tres cops o dos s'escolta en els rituals quotidians i ajuda a desenvolupar «una actitud bidimensional del ritme».
L'instrument musical més emprat a Àfrica és la veu humana.[12] Els pobles nòmades com els massais no usen tambors, però en viles arreu del continent el so i ritme dels tambors expressen l'ànim humà. En una comunitat africana, ajuntar-se responent al batre dels tambors és una oportunitat per expandir un sentiment de pertinença i solidaritat, un temps per connectar-se mútuament i ser part del ritme col·lectiu de la vida en què joves i vells, rics i pobres, homes i dones estan convidats a contribuir a la societat.[13]
Les espatlles, el pit, la pelvis, els braços i les cames es mouen amb els distints ritmes musicals. Els ballarins a Nigèria moltes voltes combinen dos ritmes en els moviments, i en ballarins avesats es pot observar una conjunció de fins a tres ritmes. Només en poques ocasions es veuen ballarins que entrellacen quatre ritmes alhora.[14] A vegades afigen components rítmics independents dels de la música. Tot i que de vegades no es desplaça el cos, es pot observar ballarins que realitzen moviments complexos.[15] Els ballarins són capaços de passar d'un ritme a un altre sense perdre la gràcia dels moviments.[16]
El batre de tambors dona un text subjacent que guia la dansa, però la majoria del significat l'aporten els gests i el metallenguatge dels ballarins. L'espontaneïtat del ball crea una extemporalitat, però no emfasitza ni promou els egos individuals dels ballarins, sinó que serveix per a preservar la comunitat i tendir un pont que ajude a la interacció entre l'audiència i els ballarins.[17]
| Dansa | Propòsit | País / Tribu d'origen |
|---|---|---|
| Adowa | Ghana / Aixanti | |
| Agbaja | Ghana / Ewe | |
| Agwara | Festeig | Uganda / Alur |
| Akogo | Festeig | Uganda / Iteso |
| Amaggunju | Uganda / Buganda | |
| Ambdues-i-bay | Celebració | Camerun |
| Bakisiimba | Celebració | Uganda / Buganda |
| Bikutsi | Celebració | Camerun |
| Bwola | Celebració | Uganda / Acholi |
| Coupé-Décalé | Celebració | Costa d'Ivori |
| Ding Ding | Uganda / Acholi | |
| Ekitaguriro | Uganda / Banyankole | |
| Ekizino | Festeig | Uganda / Bakiga |
| Entog | Trobada | Uganda / ètnia baris |
| Entogoro | Trobada | Uganda / Banyoro, Batooro |
| Gombey | Collita | Senegal |
| Kete | Ghana/ Ashanti | |
| Kakilambe | Ritual de fertilitat | Guinea o Mali/ètnia Baga |
| Kwassa kwassa | Celebració | Congo (RDC) |
| Lamban | Celebració | Guinea, Senegal, Mali |
| Larakaraka | Festeig | Uganda / Acholi |
| Makossa | Celebració | Camerun |
| Mapouka | Cerimonial | Costa d'Ivori |
| Mwaga | Festeig | Uganda / Bagisu |
| Ndombolo (Soukous) | Festeig | Congo (RDC) |
| Owaro | Uganda / Samia-Bugwe | |
| Runyege | Celebració / Cortejo | Uganda / Banyoro, Batooro |
| Sabar | Celebració | Senegal/ ètnia wòlof |
| Sunu | Casament | Guinea, Mali / Mandenkàs |
| Tamenaibuga | Amistat | Uganda / Basoga |
| Zouglou | Celebració | Costa d'Ivori |
Referències[modifica]
- ↑ Kariamu Welsh-Asante, African Dance, Chelsea House Publishers, 2004, p. 28. ISBN 0-7910-76415.
- ↑ Jacqui Malone, Steppin' on the Blues, University of Illinois Press, 1996, p. 9. ISBN 0-252-022114.
- ↑ Welsh-Asante (2004), African Dance, p. 35.
- ↑ Jacqui Malone (1996), Steppin' on the Blues, p. 16.
- ↑ Julie Malnig (ed.), Ballroom, Boogie, Shimmy Sham, Shake. A Social and Popular Dance Reader, p. 132. ISBN 978-0-252-03363-6; ISBN 978-0-252-07565-0.
- ↑ Omofolabo S. Ajayi, Yoruba Dance - The Semiotics of Movement and Body Attitude in a Nigerian Culture, Africa World Press, 1998, p. 34. ISBN 0-86543-563-4, ISBN 0-86543-563-4.
- ↑ Henry Louis Gates, Anthony Appiah (eds), Africana: The Encyclopedia of the African and African American Experience, Basic Civitas Books, 1999, p. 556. ISBN 0465000711.
- ↑ Welsh-Asante (2004), African Dance, pp. 19, 21.
- ↑ Kariamu Welsh-Asante, Zimbabwe Dance, Africa World Press, Inc. 2000, p. 60. ISBN 0-86543-492-1.
- ↑ Jacqui Malone (1996), Steppin' on the Blues, p. 21.
- ↑ Eileen Southern, The Music of Black Americans: A History, W. W. Norton & Company, 1997, p. 22. ISBN 0-393-02156-4.
- ↑ Jacqui Malone (1996), Steppin' on the Blues, p. 17.
- ↑ Sebastian Bakare, The Drumbeat of Life, Geneva, Switzerland: WCC Publications, 1997.
- ↑ Jacqui Malone (1996), Steppin' on the Blues, p. 16.
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2007-12-08. [Consulta: 2 setembre 2020].
- ↑ Welsh-Asante (2004), African Dance, p. 34.
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-09-07. [Consulta: 2 setembre 2020].
Bibliografia[modifica]
- Sebastian Bakare, The Drumbeat of Life, Geneva, Switzerland: WCC Publications. 1997.
- Kubik, Gerhard, Zoom Verstehen afrikanischer Musik, Aufsätze, Reihe: Ethnologie: Forschung und Wissenschaft'', Bd. 7, 2., aktualisierte und ergänzte Auflage, 2004, 448 S., ISBN 3-8258-7800-7
- Referència a la web sobre Agbekor i Kpanlogo.
- Referència sobre Agahu.