Darapskita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralDarapskita
Darapskite-494142.jpg
Cristall de darapskita de la província d'Iquique
Fórmula química Na3(SO4)(NO3)·H2O
Localitat tipus Pampa del Toro, Oficina Lautaro, Taltal, Antofagasta, Xile
Classificació
Categoria sulfats
Nickel-Strunz 10a ed. 7.DG.05
Nickel-Strunz 9a ed. 7.DG.05
Nickel-Strunz 8a ed. VI/D.16
Dana 20.1.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Estructura cristal·lina a = 10,57Å; b = 6,91Å; c = 5,18Å; β = 102,77°
Simetria 2/m - prismàtica
Color incolor
Macles comunes en {100}
Exfoliació perfecta en {010} i {100}
Duresa 2,5
Lluïssor vítria
Color de la ratlla blanc
Diafanitat transparent
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1,388 nβ = 1,479 nγ = 1,486
Birefringència δ = 0,098
Angle 2V mesurat: 26° to 28°, calculat: 28°
Dispersió òptica r > v bastant forta
Més informació
Estatus IMA mineral redefinit (Rd) i Estatus complementari: publicat abans de 1959
Codi IMA IMA1967 s.p.
Any d'aprovació 1891
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La darapskita és un mineral de la classe dels sulfats.

Característiques[modifica]

La darapskita és un sulfat de fórmula química Na3(SO4)(NO3)·H2O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de cristalls tabulars prismàtics, allargats en [001] o [010], aplanats en {100}, de fins a 10 centímetres; amb menor freqüència cristalls tabulars gruixuts {100} amb contorns lleugerament rectangulars; poques vegades estalactítica, o en forma de "flors"; comunament en agregats granulars barrejats amb altres minerals salins.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la darapskita pertany a "07.D - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H2O, amb cations de mida mitjana i grans; amb NO3, CO3, B(OH)4, SiO4 o IO3" juntament amb els següents minerals: clinoungemachita, humberstonita, ungemachita, bentorita, charlesita, ettringita, jouravskita, sturmanita, thaumasita, carraraïta, buryatita, rapidcreekita, korkinoïta, tatarskita, nakauriïta, chessexita, carlosruizita, fuenzalidaïta i txeliabinskita.

Formació i jaciments[modifica]

Generalitzada en dipòsits de nitrat comercials, omplint els filons i les cavitats en regolites cimentades. Sol trobar-se associada a altres minerals com: nitratina, nitre, blödita, mirabilita, epsomita, halita i anhidrita.[2] Va ser descoberta l'any 1891 a la Pampa del Toro, a Oficina Lautaro, Taltal (Antofagasta, Xile).

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Darapskita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Darapskite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 juliol 2016].
  2. 2,0 2,1 «Darapskite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 3 juliol 2016].