David Bordwell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDavid Bordwell
David Bordwell.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 juliol 1947 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Rochester (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilmologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Wisconsin-Madison Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeKristin Thompson Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webdavidbordwell.net Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm6200343 Modifica el valor a Wikidata

David Bordwell (Rochester, 23 de juliol de 1947) és un teòric i historiador del cinema estatunidenc. D'ençà que es va doctorar a la Universitat d'Iowa l'any 1974, ha escrit més de quinze volums referents a la teoria del cinema, com ara Narration in the Fiction Film (1985), Ozu and the Poetics of Cinema (1988), Making Meaning (1989), i On the history of film style (1997).

Conjuntament amb la seva dona Kristin Thompson, Bordwell va escriure els llibres Film Art (1979) i Film History (1994). Amb el filòsof estètic Noël Carroll, Bordwell va editar l'antologia Post-Theory: Reconstructing Film Studies (1996), una polèmica sobre l'estat de la teoria del cinema contemporània. La seva obra més canònica fins ara segueix sent The Classical Hollywood Cinema: Film Style and Mode of Production to 1960 (1985), escrita en col·laboració amb Kristin Thompson i Janet Staiger. A més d'això, diversos dels seus articles més influents sobre teoria, narrativa i estil es van recopilar a Poetics of Cinema (2007), batejat com a homenatge a la famosa antologia de teoria del cinema formalista rus Poetika Kino, editada per Boris Eikhenbaum l'any 1927.

Bordwell va passar gairebé tota la seva carrera com a professor de cinema a la Universitat de Wisconsin-Madison, als Estats Units. Els teòrics del cinema notables que van escriure les seves tesis sota el seu consell inclouen Edward Branigan, Murray Smith i Carl Plantinga. Ell i Thompson mantenen el bloc "Observacions sobre l'art cinematogràfic" per les seves recents reflexions sobre el cinema.

Carrera[modifica]

Inspirant-se en teòrics del cinema anteriors com Noel Burch, i en l'historiador de l'art Ernst Gombrich, Bordwell ha contribuït amb llibres i articles a l'estudi del cinema clàssic i contemporani de Hollywood i els estil cinematogràfics de l'Àsia oriental. No obstant això, els seus treballs més influents i controvertits han tractat sobre la teoria cognitiva del cinema ( Narration in the Fiction Film és un dels primers volums sobre aquest tema), la poètica històrica de l'estil cinematogràfic i les crítiques de la teoria i l'anàlisi del cinema contemporani ( essent Making Meaning i Post-Theory les seves publicacions més rellevants sobre aquesta temàtica).

Neoformalisme[modifica]

Bordwell ha estat sovint associat amb un enfocament metodològic conegut com a neoformalisme, tot i que la seva dona, Kristin Thompson, ha escrit més extensament sobre aquest enfocament.[1] El neoformalisme és un enfocament de l'anàlisi del cinema basat en les observacions fetes per primera vegada pels teòrics literaris coneguts com els formalistes russos: que afirmen que "hi ha una distinció entre les propietats perceptives i semiòtiques d'una pel·lícula (i que els teòrics del cinema generalment han exagerat el paper dels codis textuals en l'anàlisi d'elements bàsics com la diègesi i el tancament).

Gran part del treball de Bordwell té en compte els processos cognitius de l'espectador de la pel·lícula que tenen lloc en percebre les formes no textuals i estètiques del film. Aquesta anàlisi té en compte com les pel·lícules guien la nostra atenció cap a la informació narrativa destacada i com les pel·lícules participen en la " desfamiliarització ", un terme formalista que fa referència a com l'art ens mostra objectes, conceptes familiars i fórmules d'una manera que ens anima a experimentar-los com si fossin noves entitats.

Els neoformalistes rebutgen molts supòsits i metodologies fetes per altres escoles d'estudi cinematogràfic, especialment els enfocaments hermenèutics (interpretatius), entre els quals destaca la psicoanàlisi lacaniana i certes variacions del postestructuralisme . A Post-Theory: Reconstructing Film Studies, Bordwell i el coeditor Noël Carroll argumenten en contra d'aquest tipus d'enfocaments, que afirmen que actuen com a "teories grandiloquents" que fan servir les pel·lícules per confirmar marcs teòrics predeterminats, en lloc d'intentar investigacions de nivell mitjà destinades a esbrinar com funcionen les pel·lícules realment. Bordwell i Carroll van encunyar el terme "teoria SLAB" per referir-se a les teories que utilitzen les idees de Saussure, Lacan, Althusser i/o Barthes .

Molts filòsofs  han criticat el neoformalisme, sobretot Slavoj Žižek, del qual Bordwell ha estat un crític des de fa molt temps.[2] Žižek i altres experts argumenten que el neoformalisme subestima el paper de la cultura i la ideologia en la configuració del text cinematogràfic, i que l'anàlisi hauria de revelar els valors problemàtics de les societats en què es produeixen aquestes pel·lícules.

Influència[modifica]

La considerable influència de Bordwell dins dels estudis cinematogràfics ha esdevingut cabdal. Es diu que molts dels seus conceptes "han esdevingut part d'un cànon teòric en la crítica cinematogràfica i l'acadèmia cinematogràfica".[3]

Arxiu[modifica]

La col·lecció David Bordwell de més de cent impressions de pel·lícules de 35 mm es conserva a l'Arxiu de Films de l'Acadèmia i destaca especialment per l'extensió del seu fons de pel·lícules hogkongneses [4]

Bibliografia[modifica]

Articles seleccionats[modifica]

Videoassaigs seleccionats[modifica]

Referències[modifica]

  1. In Thompson, Kristin. Breaking the Glass Armor. Princeton Univ Press, 1988. 
  2. David Bordwell. «Slavoj Zizek: Say Anything». David Bordwell's Website on Cinema. [Consulta: 28 març 2006].
  3. Jakob Isak Nielsen. «Bordwell on Bordwell: Part IV - Levels of Engagement». [Consulta: 22 febrer 2018].
  4. «David Bordwell Collection». Academy Film Archive.

Enllaços externs[modifica]