David Bordwell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDavid Bordwell

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 juliol 1947 Modifica el valor a Wikidata
Penn Yan (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 febrer 2024 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Madison (Wisconsin) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Fibrosi pulmonar Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióUniversitat d'Albany - anglès (–1969)
Universitat d'Iowa - Philosophiæ doctor Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilmologia, teoria cinematogràfica i història del cinema Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Wisconsin-Madison (1973–2004) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeKristin Thompson (1979–2024) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webdavidbordwell.net Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm6200343 Modifica el valor a Wikidata

David Bordwell (Penn Yan, 23 de juliol de 1947 - Madison, 29 de febrer de 2024)[1][2][3] va ser un teòric i historiador del cinema estatunidenc. D'ençà que es va doctorar a la Universitat d'Iowa l'any 1974, va escriure més de quinze volums referents a la teoria del cinema, com ara Narration in the Fiction Film (1985), Ozu and the Poetics of Cinema (1988), Making Meaning (1989), i On the history of film style (1997).[4]

Conjuntament amb la seva esposa Kristin Thompson, Bordwell va escriure els llibres Film Art (1979) i Film History (1994). Amb el filòsof estètic Noël Carroll, Bordwell va editar l'antologia Post-Theory: Reconstructing Film Studies (1996), una polèmica sobre l'estat de la teoria del cinema contemporània. La seva obra més canònica fins ara segueix essent The Classical Hollywood Cinema: Film Style and Mode of Production to 1960 (1985), escrita en col·laboració amb Kristin Thompson i Janet Staiger. A més d'això, diversos dels seus articles més influents sobre teoria, narrativa i estil es van recopilar a Poetics of Cinema (2007), batejat com a homenatge a la famosa antologia de teoria del cinema formalista rus Poetika Kino, editada per Borís Eikhenbaum l'any 1927.

Bordwell va passar gairebé tota la seva carrera com a professor de cinema a la Universitat de Wisconsin. Els teòrics del cinema notables que van escriure les seves tesis sota el seu consell inclouen Edward Branigan, Murray Smith i Carl Plantinga.

Carrera[modifica]

Inspirant-se en teòrics del cinema anteriors com Noel Burch, i en l'historiador de l'art Ernst Gombrich, Bordwell va contribuir amb llibres i articles a l'estudi del cinema clàssic i contemporani de Hollywood i els estil cinematogràfics de l'Àsia oriental. No obstant això, els seus treballs més influents i controvertits van tractar sobre la teoria cognitiva del cinema (Narration in the Fiction Film és un dels primers volums sobre aquest tema), la poètica històrica de l'estil cinematogràfic i les crítiques de la teoria i l'anàlisi del cinema contemporani (essent Making Meaning i Post-Theory les seves publicacions més rellevants sobre aquesta temàtica).

Neoformalisme[modifica]

Bordwell va estar sovint associat amb un enfocament metodològic conegut com a neoformalisme, tot i que la seva esposa, Kristin Thompson, va escriure més extensament sobre aquest enfocament.[5] El neoformalisme és un enfocament de l'anàlisi del cinema basat en les observacions fetes per primera vegada pels teòrics literaris coneguts com els formalistes russos: que afirmen que «hi ha una distinció entre les propietats perceptives i semiòtiques d'una pel·lícula (i que els teòrics del cinema generalment han exagerat el paper dels codis textuals en l'anàlisi d'elements bàsics com la diegesi i el tancament)».

Gran part del treball de Bordwell té en compte els processos cognitius de l'espectador de la pel·lícula que tenen lloc en percebre les formes no textuals i estètiques del film. Aquesta anàlisi té en compte com les pel·lícules guien la nostra atenció cap a la informació narrativa destacada i com les pel·lícules participen en la «desfamiliarització», un terme formalista que fa referència a com l'art ens mostra objectes, conceptes familiars i fórmules d'una manera que ens anima a experimentar-los com si fossin noves entitats.

Els neoformalistes rebutgen molts supòsits i metodologies fetes per altres escoles d'estudi cinematogràfic, especialment els enfocaments hermenèutics (interpretatius), entre els quals destaca la psicoanàlisi lacaniana i certes variacions del postestructuralisme. A Post-Theory: Reconstructing Film Studies, Bordwell i Noël Carroll argumenten en contra d'aquest tipus d'enfocaments, quan afirmen que actuen com a «teories grandiloqüents» que fan servir les pel·lícules per confirmar marcs teòrics predeterminats, en lloc d'intentar investigacions de nivell mitjà destinades a esbrinar com funcionen les pel·lícules realment. Bordwell i Carroll van encunyar el terme «teoria SLAB» per referir-se a les teories que utilitzen les idees de Ferdinand de Saussure, Jacques Lacan, Louis Althusser i/o Roland Barthes.

Alguns filòsofs han criticat el neoformalisme, sobretot Slavoj Žižek, del qual Bordwell ha estat un crític des de fa molt temps.[6] Žižek i altres experts argumenten que el neoformalisme subestima el paper de la cultura i la ideologia en la configuració del text cinematogràfic, i que l'anàlisi hauria de revelar els valors problemàtics de les societats en què es produeixen aquestes pel·lícules.

La considerable influència de Bordwell dins dels estudis cinematogràfics ha esdevingut cabdal, i molts dels seus conceptes «han esdevingut part d'un cànon teòric en la crítica l'acadèmia cinematogràfica».[7]

La col·lecció David Bordwell de més de cent impressions de pel·lícules de 35 mm es conserva a l'Arxiu de Films de l'Acadèmia i destaca especialment per l'extensió del seu fons de pel·lícules hongkongueses [8]

Obra publicada[modifica]

Videoassaigs[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Remembering Professor Emeritus David Bordwell». , March 1, 2024 [Consulta: March 1, 2024].
  2. Blauvelt, Christian «Remembering David Bordwell: A Film Scholar Who Did More Than Anyone to Advance Academic Film Studies». IndieWire, March 1, 2024 [Consulta: March 1, 2024].
  3. Rosenwald, Michael C. «David Bordwell, Scholar Who Demystified the Art of Film, Dies at 76». , March 8, 2024 [Consulta: March 8, 2024].
  4. «Muere David Bordwell, legendario teórico e historiador cinematográfico, a los 76 años» (en castellà), 02-03-2024. [Consulta: 4 març 2024].
  5. In Thompson, Kristin. Breaking the Glass Armor. Princeton Univ Press, 1988. 
  6. David Bordwell. «Slavoj Zizek: Say Anything». David Bordwell's Website on Cinema. [Consulta: 28 març 2006].
  7. Jakob Isak Nielsen. «Bordwell on Bordwell: Part IV - Levels of Engagement». [Consulta: 22 febrer 2018].
  8. «David Bordwell Collection». Academy Film Archive.

Enllaços externs[modifica]