David Caño i Cargol
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1980 Olot (Garrotxa) |
| Residència | Barcelona (1998–) |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, sindicalista, professor |
| Membre de | |
| Participà en | |
| 21 juliol 2023 | No ens deixem endur per la resignació. Plantem cara! |
| 28 març 2022 | Defensem l'escola en català |
| 9 febrer 2021 | Construïm el nou cicle |
| Premis | |
| |
| Lloc web | aixoesara.wordpress.com |
David Caño i Cargol (Olot, 1980) és un docent, sindicalista[1] i poeta català.[2][3][4]
Trajectòria
[modifica]Ha publicat vuit llibres de poesia i realitzat centenars de recitals arreu dels Països Catalans, ja sigui en solitari o a partir d'espectacles musicals com el que realitzà amb la cantautora Meritxell Gené, «Branques del capvespre, udols a l'horabaixa», o amb Borja Penalba i David Fernàndez, conformant el grup musical Ovidi3, «Un temps, una estima, una idea», que posteriorment es va transformar en Ovidi4 integrant a la cantant valenciana Mireia Vives a partir de l'espectacle «Cuidem-nos». Juntament amb Borja Penalba i Mireia Vives també van idear l'espectacle «Nictàlgia en el cel elèctric» que els va portar a actuar a diferents ciutats europees com Zadar, Zagreb, Brno, Berlín, Brussel·les, París, Lió o Mannheim.[2] També ha col·laborat o col·labora en diverses publicacions com a periodista, entre les quals destaquen Benzina, Directa, L'Accent, El Punt Avui, Núvol, Crític i Illacrua.[5]
Obra poètica
[modifica]- Barcelona (Galerada, 2007)
- He vist el futur en 4D (Editorial Moll, 2009)
- PostMortem. I del no-res, TOT (Tigre de Paper, 2012)[6]
- Teresa la mòmia, amb Lluís Calvo (Pont del Petroli, 2013)
- Res és ara ni això (Terrícola, 2013)
- De Penitents a Desemparats (com dos carrers de Barna), amb Ricard Mirabete i fotografies en blanc i negre de Carles Mercader (Tanit Poesia/La Garúa, 2014)
- Nictàlgia (Terrícola, 2017)
- Un cos preciós per destruir (Edicions Proa, 2019, premi Jocs Florals de Barcelona)[7][8]
- L'Ovidi se'n va a la Beckett (llibre-disc, Sembra Llibres i Propaganda pel fet!, 2021)
Referències
[modifica]- ↑ «Sembla ser que tot això que va provocar vagues generals i protestes ara és motiu de defensa i ja no molesta». [Consulta: 16 octubre 2025].
- ↑ 2,0 2,1 «David Caño». CCCB, 21-11-2014. [Consulta: 24 març 2017].
- ↑ «Retalls. David Caño, un dels 71 poetes emprenyats de "Ningú no ens representa ...». CCMA, 25-11-2011. [Consulta: 24 març 2017].
- ↑ Serra, Montserrat. «M'interessa la diversitat dels marges, la que costa d’integrar i que fins i tot molesta el contradiscurs oficial». Vilaweb, 17-12-2019. [Consulta: 3 novembre 2025].
- ↑ «David Caño. Poeta del més (octubre de 2010)». Ciutatoci.com, 01-10-2010. Arxivat de l'original el 2011-07-28. [Consulta: 1r febrer 2012].
- ↑ Serra, Hèctor. «La poesia no la cerques; la sents». Núvol, 19-09-2012. [Consulta: 3 novembre 2025].
- ↑ «David Caño guanya els Jocs Florals de Barcelona». Núvol, 04-04-2019. [Consulta: 15 abril 2019].
- ↑ Vega, Guillem. «Trobo la bellesa en els espais sòrdids», 03-11-2025. [Consulta: 3 novembre 2025].
Enllaços externs
[modifica]- Persones vives
- Escriptors garrotxins contemporanis en català
- Escriptors olotins
- Professors a Catalunya
- Sindicalistes catalans del sud
- Mestres d'educació primària catalans del sud contemporanis
- Poetes catalans del sud contemporanis en català
- Naixements del 1980
- Poetes catalans del sud del segle XX
- Poetes catalans del sud del segle XXI
- Professors garrotxins
- Independentistes catalans
- Activistes del segle XX
- Activistes catalans del sud contemporanis