David Darling

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDavid Darling
Biografia
Naixement3 març 1941 Modifica el valor a Wikidata
Elkhart (Indiana) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 gener 2021 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Goshen (Connecticut) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de l'Estat d'Indiana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, compositor de bandes sonores, violoncel·lista, músic de jazz Modifica el valor a Wikidata
Activitat2021 Modifica el valor a Wikidata –  2021 Modifica el valor a Wikidata
GènereJazz i música new-age Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVioloncel Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficECM Records Modifica el valor a Wikidata

Lloc webdaviddarling.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0201350 Allocine: 45502 Allmovie: p224337 TMDB.org: 48068
Youtube: UCVnb14ilUmzrFfbD1jZMI4Q Spotify: 5qQyBIUGDM3QvXlTIo7puq Musicbrainz: 03e7fbb0-024e-423f-bbcd-f8c65aa14b8f Songkick: 146475 Discogs: 17583 Allmusic: mn0000537326 Deezer: 14658 Modifica el valor a Wikidata

David Darling (Elkhart, 3 de març de 1941 - Goshen, 8 de gener de 2021[1]) va ser un violoncel·lista i compositor estatunidenc entregat a les músiques world, jazz i clàssica.

Biografia[modifica]

Va començar a estudiar violoncel als 10 anys, i va continuar a la Universitat d'Indiana. Després va ensenyar música a diverses escoles elementals i el 1968 es va unir a la Western Kentucky University, dirigint-hi l'orquestra.

El 1970 es va unir al Paul Winter Consort (grup de música d'avantguarda que experimentava amb músiques del món), alhora que formava part de l' Orquestra Simfònica de Nashville; el 1977, va escollir una carrera en solitari.

El 1986 va iniciar programes d'educació musical a les escoles: Young Audiences, Inc. i Music for People .

Va tocar amb Bobby McFerrin, Spyro Gyra i els Wulu Bunun (aborígens taiwanesos),

Ha compost la música per a una dotzena de pel·lícules, incloses Until the End of the World i Heat. La seva música ha estat utilitzada molt sovint per Jean-Luc Godard des de principis dels 90.

El 2002 va rebre un premi Grammy.

Discografia[modifica]

  • The Darling Conversations, (2007, amb Julie Weber)
  • Open Window, (2003, amb John Marshall)
  • The Tao of Cello, (2003)
  • Refuge, (2002, amb Terry Tempest Willimas)
  • River Notes, (2002, amb Barry Lopez)
  • Cello Blue, (2001)
  • Musical Massage - In Tune, (2001, amb l'Adagio Ensemble i John Marshall)
  • Musical Massage - Balance, (2000, amb l'Adagio Ensemble)
  • Epigraphs, (2000, amb Ketil Bjørnstad)
  • The Sea II, (1998, amb The Sea Group)
  • The River, (1997, amb Ketil Bjørnstad)
  • Window Steps, (1996, amb Pierre Favre)
  • Darkwood, (1995)
  • The Sea, (1995, amb The Sea Group)
  • 8-String Religion, (1993)
  • Migration, (1992, amb Peter Kater)
  • Cello, (1992)
  • Until the End of the World (soundtrack), (1991) (B.O.F.)
  • Homage, (1989, amb Peter Kater)
  • Amber, (1987, amb Michael Jones
  • Eos, (1984, amb Terje Rypdal)
  • Cycles, (1981, amb Collin Walcott, Jan Garbarek, Oscar Castro-Neves, Steve Kuhn, Arild Andersen)
  • Journal October, (1980)

Paul Winter Consort:

  • ...
  • Icarus, (1972)
  • Road, (1970)

Referències[modifica]