David Enskog

De Viquipèdia
Infotaula de personaDavid Enskog
David Enskog.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 abril 1884 Modifica el valor a Wikidata
Västra Ämtervik (Suècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort1r juny 1947 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Estocolm (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Uppsala (1903–1911) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaKinetische Theorie der Vorgänge in mäßig verdünnten Gasen  (1917 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiCarl Wilhelm Oseen Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic, físic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorReial Institut de Tecnologia (1930–1947) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeAnna Aurora Jönsson
ParesNils Olsson Enskog i Karolina Jonasdotter

David Enskog (Västra Ämtervik, 22 d'abril de 1884 Estocolm, 1 de juny de 1947) va ser un físic i matemàtic suec.

Vida i Obra[modifica]

Enskog va néixer a l'oest de Suècia on el seu pare era predicador.[1] Va fer els estudis secundaris a Karlstad, abans d'ingressar a la universitat d'Uppsala el 1903, en la qual es va graduar el 1907[2] i llicenciar el 1911.[3] En aquesta època va publicar els seus primers articles sobre la teoria de la difusió dels gasos, basats en les teories de Maxwell i Boltzmann.[4] A partir de 1913. mentre preparava el doctorat en el seu temps lliure, va ser professor de ciències naturals al institut de secundària de Skövde.[5]

El 1917 va obtenir el doctorat a la universitat d'Uppsala, però no liva ser possible obtenir una plaça docent a la universitat. Per això va continuar sent professor de secundària a Gävle a partir de 1918, amb l'excepció del curs 1922-1923 en que va obtenir una beca per ampliar estudis a Göttingen i Munic,[6] on va assistir a classes de Niels Bohr, David Hilbert, Arnold Sommerfeld, Richard Courant i Max Born.[7]

El 1929 va aconseguir ser destinat a una escola de l'àrea d'Estocolm, al districte de Norrmalm i l'any següent, després de 17 anys de professor a secundària, va aconseguir una plaça de professor universitari al Reial Institut de Tecnologia. Curiosament, la seva producció científica va disminuir a partir d'aquest moment, potser per les noves responsabilitats docents i administratives a la universitat.[8]

Enskog, juntament amb Sydney Chapman, va desenvolupar el que avui es coneix com la teoria estàndard de la difusió dels gasos,[9] resolent el difícil problema de calcular els coeficients de l'equació de Boltzmann.[10]

Enskog va rebre el 1946 la medalla Svante Arrhenius i el 1947, pocs dies abans de la seva mort, va ser proclamat membre de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències.[11]

Referències[modifica]

  1. Brush, 1972, p. 7.
  2. Fridlund, 1993, p. 241.
  3. Chapman, 1948, p. 193.
  4. Brush, 1972, p. 8.
  5. Fridlund, 1993, p. 242.
  6. Chapman, 1948, p. 194.
  7. Fridlund, 1993, p. 250.
  8. Brush, 1972, p. 9.
  9. Corry, 2004, p. 265.
  10. Shizgal, 2015, p. 258.
  11. Sjöstrand, 1998, p. vi.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «David Enskog» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Brush, Stephen G. «Enskog, David». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 19 maig 2020]. (anglès)
  • Faxén, Hilding. «David Enskog - Fysiker, Matematiker». Svenskt biografiskt lexikon. [Consulta: 19 maig 2020]. (suec)
  • Söderholm, Lars. «THE ENSKOG HERITAGE». KTH / Department of Mechanics, 1997. [Consulta: 19 maig 2020]. (suec)