David Fincher

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDavid Fincher
David Fincher (2012) 3.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) David Andrew Leo Fincher Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) David Leo Fincher Modifica el valor a Wikidata
28 agost 1962 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Denver (Colorado) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAshland High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirector de cinema, actor, productor de cinema i productor delegat Modifica el valor a Wikidata
Activitat1984 Modifica el valor a Wikidata –
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeDonya Fiorentino (1990-1995)
Premis

IMDB: nm0000399 Allocine: 15709 Rottentomatoes: celebrity/david_fincher Allmovie: p89783 TCM: 89783 TV.com: people/david-fincher
Musicbrainz: a40f3e8e-5543-46a6-ae90-57282cd73f8a Discogs: 1571033 Allmusic: mn0001881188 Modifica els identificadors a Wikidata

David Fincher (Denver, Colorado, 28 d'agost de 1962) és un director de cinema estatunidenc, nominat a l'Oscar.[1]

Biografia[modifica]

Fincher va començar la seva carrera com a animador per a Industrial Light and Magic entre 1980 i 1984 aproximadament, temps en el qual va treballar en pel·lícules tan conegudes com El retorn del Jedi o Indiana Jones i el temple maleït.

El 1986 va fundar la productora Propaganda Films, i va dirigir vídeos d'alt pressupost per a artistes com Madonna, George Michael, Aerosmith i els Rolling Stones. Com un gran nombre de directors de videoclips, incloent-hi Julien Temple, Russel Mulcahy, Michel Gondry o Spike Jonze, s'ha traslladat al cinema reeixidament amb l'estrena d'Alien 3, que figura com una de les cintes amb més alt pressupost per a un director debutant. Encara que va comptar amb una crítica i recaptació baixa, li va servir d'empenta per a perfilar la seva carrera en cintes de caràcter existencialista com Se7en, The Game, Fight Club (basada en una novel·la de Chuck Palahniuk) i L'habitació del pànic, films que li han valgut diverses crítiques, però que van cimentar la seva reputació d'explorador del costat fosc de la nostra societat i de les misèries humanes. El seu cinema té una gran tensió psicològica, paranoia, malsons recurrents i dimonis interiors de la psicologia humana. És un perfecte coneixedor de les pors més ocultes del ser humà i en el seu cinema aquestes pors estan presents en la majoria dels fotogrames. Part de la seva influència visual la hi deu al videoclip.

Filmografia[modifica]

Videografia[modifica]

Guardons[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «David Fincher». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 David Fincher: unfriended by Oscar? a The Guardian, per Catherine Shoard, 2/2/2011 (anglès)
  3. The King's Speech Has a Royally Good Night at the BAFTAs a Time, per Glen Levy, 14/2/2011 (anglès)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: David Fincher