David Gilbarg
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 setembre 1918 Boston (Massachusetts) |
| Mort | 20 abril 2001 (82 anys) Palo Alto (Califòrnia) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Indiana a Bloomington (1937–1941) City College de Nova York (–1937) |
| Tesi acadèmica | On the Structure of the Group of p-adic l-units (1941 ) |
| Director de tesi | Emil Artin |
| Activitat | |
| Camp de treball | Equació diferencial en derivades parcials i dinàmica de fluids |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Stanford (1957–1989) Universitat d'Indiana a Bloomington (1945–1957) Naval Ordnance Laboratory (1942–1945) |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | James Serrin, Jerald Ericksen, Rangaswamy Narasimhan, Neil Trudinger, Norman Meyers, Zane Motteler, Louis Fine, Donald Fisher, Gary Lieberman, Ronald Sverdlove, Steven Taliaferro i Edward Callender |
David Gilbarg (Boston, 17 de setembre de 1918 - Palo Alto, 20 d'abril de 2001) va ser un matemàtic estatunidenc.
Nascut a Boston, va fer els estudis secundaris al City College de Nova York. Va estudiar matemàtiques a la universitat d'Indiana Bloomington en la qual es va doctorar el 1941 amb una tesi d'àlgebra sota la direcció d'Emil Artin.[1] Durant la Segona Guerra Mundial va treballar en dinàmica de fluids al Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia i al Naval Ordnance Laboratory, retornant a Bloomington com professor assistent en acabar la guerra.[2] El 1957 va ser nomenat professor de la universitat de Stanford, en la qual va dirigir el departament de matemàtiques des de 1959 fins a 1970, convertint-lo en un dels departaments de matemàtiques més potent dels Estats Units.[3] Es va retirar el 1989, però va continuar sent actiu fins a la seva mort el 2001.
Els seus treballs més notables van ser en hidrodinàmica i en equacions diferencials parcials.[4] El seu llibre Elliptic Partial Differential Equations of Second Order (1977), escrit conjuntament amb el seu deixeble Neil Trudinger, és considerat l'obra definitiva sobre el tema i s'ha reeditat en nombroses ocasions.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Chang, 2011, p. 436.
- ↑ Hager, 2015, p. 2075.
- ↑ Greene, 2001, p. x.
- ↑ Royden, 1989, p. 270.
- ↑ Editors, 2008, p. 486.
Bibliografia[modifica]
- Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
- Editors «2008 Steele Prizes» (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, Vol. 55, Num. 4, 2008, pàg. 486-490. ISSN: 0002-9920.
- Hager, Wili H. «Gilbarg». A: Hydraulicians in the USA 1800-2000 (en anglès). CRC Press, 2015, p. 2075. ISBN 978-1-138-02828-9.
- Royden, Halsey. «A History of Mathematics at Stanford». A: Peter L. Duren, Richard Askey, Uta C. Merzbach (eds.). A Century of Mathematics in America, Part II (en anglès). American Mathematical Society, 1989, p. 237-278. ISBN 978-0-8218-0130-9.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «David Gilbarg» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Greene, Katie. «David Gilbarg, mathematics professor emeritus, dies at 82». Stanford University, 2001. Arxivat de l'original el 19 d’agost 2022. [Consulta: 19 novembre 2022]. (anglès)