David Hartley (junior)
  | |
| Nom original | (en) David Hartley (the Younger) |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1732 Bath (Anglaterra) |
| Mort | 19 desembre 1813 (80/81 anys) Bath (Anglaterra) |
| Membre del 14è Parlament de la Gran Bretanya | |
| Legislatura: 14è Parlament de la Gran Bretanya | |
Member of the 15th Parliament of Great Britain (en)  | |
| Legislatura: 15è Parlament de la Gran Bretanya | |
| Dades personals | |
| Formació | Corpus Christi College, Oxford |
| Activitat | |
| Camp de treball | Química |
| Ocupació | polític |
| Partit | Partit Whig anglès |
| Família | |
| Pare | David Hartley |
Signatura .png) | |
David Hartley el Jove (Bath, comtat de Somerset (Anglaterra), 1732 - Idem. 19 de desembre, 1813) va ser un estadista, un inventor científic i fill del filòsof David Hartley.
Va ser membre del Parlament (MP) de Kingston upon Hull i també va ocupar el càrrec de Ministre Plenipotenciari de Sa Majestat Britànica, nomenat pel rei Jordi III per tractar amb els Estats Units d'Amèrica la independència americana i altres qüestions després de la Revolució americana. Hartley va ser el primer diputat que va presentar el cas per l'abolició del tràfic d'esclaus davant la Cambra dels Comuns.[1]
Biografia[modifica]
Va estudiar a la Universitat d'Oxford i va entaular íntima amistat amb Franklin, que en aquella època era a Anglaterra. representant de Hull a la Cambra dels Comuns de 1774 a 1780 i de 1791 a 1784, es va oposar a la guerra amb Amèrica i va combatre l'esclavitud amb tanta energia com talent, i va presentar una resolució el 1776 ne la qual deia:
| « | "el tràfic d'esclaus és contrari a les lleis de Déu i als drets dels homes". | » |
obtenint extraordinària popularitat.
Va signar com a plenipotenciari el tractat de pau entre Anglaterra i els Estats Units el 3 de desembre de 1783 (Tractat de París de 1783).
S'ocupà també de química i mecànica i inventà un mitjà de preservar del foc els vaixells i els edificis.
Va publicar[modifica]
- Letters on the American War (Londres, 1778/79);
- An Addres to the Committee of Association of the Country of York (1781);
- Argument on the French revolution (Bath, 1794).
Referències[modifica]
- ↑ The History of the Rise, Progress and Abolition of the African Slave-Trade (1839), Thomas Clarkson (available at Project Gutenberg)
Bibliografia[modifica]
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 27, pàg. 765/66. (ISBN 84-239-4527-8)