David Harvey
David Harvey (Gillingham, comtat de Kent, Anglaterra, 1935) és un geògraf i teòric marxista anglès, professor d'Antropologia a la City University of New York (CUNY) i Miliband Fellow de la London School of Economics. Teòric social capdavanter de renom internacional, es va graduar a la Universitat de Cambridge en Geografia. És el geògraf més citat, i l'autor de nombrosos llibres i assaigs que han marcat el desenvolupament de la geografia moderna com a disciplina acadèmica. El seu treball ha contribuït en gran mesura al debat polític i social, més recentment ha estat reconegut per recuperar les classes socials com una seriosa eina metodològica en la crítica del capitalisme global, particularment en la seva forma neoliberal.[1]
Biografia
Harvey va néixer el 1935 a Gillingham, comtat de Kent, Anglaterra. La seva tesi de Cambridge sobre el comtat de Kent al segle XIX seguia la tradició en Geografia Històrica regional d'aquesta universitat. La recerca històrica tanmateix, ha perdurat fins als seus darrers treballs (per exemple sobre Paris).
A mitjan anys 1960 es va començar a seguir les tendències de les ciències socials a l'ús dels mètodes quantitatius, contribuint a la ciència espacial i la teoria positivista. Les arrels d'aquest treball ja es trobaven en aquesta universitat, on també treballaren altres famosos geògrafs quantitatius com Dick Chorley i Peter Haggett. La seva Explanation in Geography (1969) fou un text fonamental d'aquest corrent en la metodologia i filosofia de la geografia, aplicant els principis de la filosofia de la ciència en general al camp del coneixement geogràfic. Però després d'aquesta publicació Harvey farà un gran canvi, prenent consciència de la problemàtica de la injustícia social i la naturalesa del mateix sistema capitalista. No tornaria a sostenir els arguments exposats en aquesta primera etapa a Explanation.
A principis de la dècada de 1970 es va traslladar de la Bristol University a la Johns Hopkins University de Baltimore, a Maryland, EUA, es posicionà de ple en l'emergent camp de la geografia radical i marxista. La injustícia, el racisme i l'explotació eren ben presents en el context de Baltimore, i l'activisme al voltant d'aquests temes creixia a la costa est dels EUA en aquella època – més encara que a la Gran Bretanya. El diari Antipode es va fundar a la Universitat de Clark, i Harvey en va ser un dels primers col·laboradors. Els punts de vista rupturistes de l'Association of American Geographers de Boston el 1971 van xocar amb l'enfocament tradicional dels seus col·legues. El 1972, en un famós assaig sobre la formació del gueto, va defensar la creació d'una "teoria revolucionària", que havia de ser "validada per la pràctica revolucionària".
L'obra Social Justice and the City (1973) expressà la posició de Harvey per la qual la geografia no podia restar 'objectiva' davant la pobresa urbana i els mals que s'hi associaven. Ha estat enormement citada (més de 1000 vegades, el 2005, en una disciplina en la qual 50 cites són rares), i ha esdevingut una contribució significativa a la teoria marxiana amb l'argumentació que el capitalisme aniquila l'espai per a assegurar la seva reproducció. El materialisme dialèctic guià el seu treball posterior, especialment la teòricament complexa obra Limits to Capital (1982). Que aprofundeix l'anàlisi geogràfica radical del capitalisme, i molts altres llibres sobre els processos urbans i la vida urbana que l'han seguit. The Condition of Postmodernity (1989), escrita a Oxford, fou un bestseller (el diari de Londres Independent la va qualificar com una de les cinquanta obres de no-ficció més importants des de 1945). Es tracta d'una crítica materialista a les idees i arguments postmoderns, que suggereix que aquests sorgeixen, en realitat, de les mateixes contradiccions del capitalisme. Justice, Nature and the Geography of Difference (1996) se centra en la justícia social i ambiental (malgrat que la seva perspectiva dialèctica atragué les ires d'alguns Verds). Spaces of Hope (2000) té com a temàtica la utopia i especula al voltant de com pot tenir lloc una alternativa al món actual. El seu estudi del París del Segon Imperi Francès de Napoleó III i els fets de la Comuna de París a Paris, Capital of Modernity, és per a molts el seu treball històrico-geogràfic més elaborat. L'inici de les recents accions militars dels Estats Units des de 2001 van provocar una duríssima crítica - a New Imperialism (2003) Harvey sosté que la guerra a l'Iraq permet als líders neoconservadors estatunidencs distreure l'atenció de la fallida social del capitalisme domèstic. El seu treball més recent, A Brief History of Neoliberalism (2005), fa un examen històric de la teoria i la pràctica divergents del neoliberalisme des de mitjans dels anys 70. El seu treball concep l'economia política global neoliberal com un sistema que beneficia uns pocs a costa de molts, i que ha donat com a conseqüència la (re)creació i agreujament de la discriminació de classe mitjançant l'«acumulació per despossessió».
Les obres de Harvey han estat traduïdes a moltes llengües, i ha rebut diversos reconeixements com l'"Anders Retzius Gold Medal" de les Societats d'Antropologia i Geografia de Suècia, la "Patron's Medal" de la "Royal Geographical Society" britànica i el premi "Vautrin Lud International Prize in Geography" francès.
Harvey ha desenvolupat la seva carrera acadèmica entre els EUA i Anglaterra, amb algunes temporades a França i algunes altres estades puntuals a països com Xina. Ha supervisat moltes tesis doctorals d'estudiants, alguns dels quals, com Neil Smith, Richard Walker, Erik Swyngedouw, Michael Johns, Maarten Hajer, Patrick Bond, Melissa Wright, o Greg Ruiters ara ocupen importants posicions acadèmiques. Al llarg de la seva carrera ha mantingut dues constants: impartir anualment un curs sobre El Capital de Karl Marx, i el suport a l'activisme estudiantil i als moviments obrer i comunitari.
Obres principals
- Explanation in Geography (1969)
- Social Justice and the City (1973)
- The Limits to Capital (1982)
- The Urbanization of Capital (1985)
- Consciousness and the Urban Experience (1985)
- The Condition of Postmodernity (1989)
- The Urban Experience (1989)
- Teresa Hayter, David Harvey (eds.) (1994) The Factory and the City: The Story of the Cowley Automobile Workers in Oxford. Thomson Learning
- Justice, Nature and the Geography of Difference (1996)
- Megacities Lecture 4: Possible Urban Worlds, Twynstra Gudde Management Consultants, Amersfoort, The Netherlands, (2000)
- Spaces of Hope (2000)
- Spaces of Capital: Towards a Critical Geography (2001)
- The New Imperialism (2003)
- Paris, Capital of Modernity (2003)
- A Brief History of Neoliberalism (2005)
- Spaces of Global Capitalism: Towards a Theory of Uneven Geographical Development (2006)
- The Limits to Capital New Edition (2006)
- Cosmopolitanism and the Geographies of Freedom Columbia University Press (2009)
- A Companion to Marx's Capital Verso (2010)
- The Enigma of Capital and the Crises of Capitalism Profile Books (2010)
Vegeu també
Referències
- ↑ «David Harvey». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: David Harvey |
- CUNY Graduate Center Faculty Page (anglès)
- Johns Hopkins Faculty Page (anglès)
- Reading Marx's Capital with David Harvey (anglès)
- De l'estètica a la política. Inclou l'article "David Harvey. Estètica i política urbana", de Bernat Lladó Mas.
- Justícia social, postmodernisme i medi. David Harvey disset anys després., d'Abel Albet.
- EspaiFàbrica.cat - Articles de David Harvey