David III d'Ibèria

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDavid III d'Ibèria
David III of Tao.jpg
Nom original (ka) დავით III კუროპალატი
Biografia
Naixement dècada del 930
Mort 1001 (61/71 anys)
Taoklardjètia
Causa de mort Verí
Grup ètnic Georgians
Religió Església Ortodoxa de Geòrgia
Activitat
Ocupació Monarca
Família
Família Dinastia Bagrationi
Pare Adarnases V d'Ibèria
Parents Bagrat III l'Unificador (fill adoptiu)
Modifica les dades a Wikidata

David III d'Ibèria (° vers 930 - † vers 1000), dit « el Curopalata » (en georgià : დავით III კუროპალატი, Davit’ III Kuropalati)  o David III el Gran (დავით III დიდი, Davit’ III Didi) o David de Tao, fou un príncep d'Ibèria de la dinastia dels Bagràtides que va regnar sobre el Tao i la Klardjètia del 966 al 1000. David el Gran va jugar un paper essencial en la constitució del regne unificat de Geòrgia medieval.

Origen[modifica]

David era el fill del príncep Adarnases V d'Ibèria, duc de Tao i curopalata mort l'any 961. Del fet a causa de la repetició de noms dels membres de la família dels Bagràtides, l'origen d'aquest últim personatge és discutit :

  • Marie-Félicité Brosset descrit el seu pare com un Adarnases (V) Curopalata mort l'any 983, segon fill de Sumbat I (mort l'any 958), el mateix fill d'Adarnases IV d'Ibèria.[1]
  • Cyrille Toumanoff considera del seu costat, amb altres historiadors contemporanis, aquest mateix Adarnases V, com un fill de Bagrat el Magistros (mort en març 945), un altre fill del rei Adarnases IV d'Ibèria (mort l'any 923).[2][3]

Fos com fos, David pertanyia a una branca menor de la dinastia bagràtida d'Ibèria que es va desenvolupar mentre que la branca major quedava com a reis titulars d'Ibèria (Regne dels kartvels) a l'ombra de la potència dels reis abkhazos.

David fou descrit per les Cròniques contemporànies com pietós i magnànim cap a cadascun i com un gran constructor d'esglésies.

Duc de Tao i de Klarjètia[modifica]

David va succeir (conjuntament amb el seu germà Bagrat d'Artanudji, al seu pare Adarnases V d'Ibèria, duc de Tao i Curopalata mort l'any 961.

Després de la desaparició prematura del seu germà Bagrat l'any 966, David va regnar sol al seu patrimoni de la Taoklarjètia que esdevingué un principat important i del qual les fronteres s'estengueren progressivament de la mar Negra al llac de Van. La creació i la consolidació del seu principat va contribuir poderosament a l'expansió de la cultura georgiana sobre els regnes i principats veïns.

Relacions amb l'Imperi Bizantí[modifica]

El 976, un general bizantí, Bardas Skleros, governador del thema de Mesopotàmia, es va revoltar contra l'emperador Basili II. El poder imperial va encarregar llavors un altre cap de guerra,Bardas Focas el Jove, nebot de l'antic emperador Nicèfor II Focas, de posar fi a la revolta. Aquest darrer fou vençut i es va retirar cap a l'est a Sebaste i va sol·licitar l'ajuda de David de Tao amb qui mantenia relacions cordials.

L'emperador Basili II, del seu costat, va encarregar a un noble georgià, Joan Thornik, que vivia en un dels convents del Mont Athos, d'una missió a la cort de David de Tao per obtenir la seva ajuda.

El príncep David va enviar un contingent de 12 000 homes que, sota el comandament de Thornik, va reforçar l'exèrcit de Basili II que va aixafar a Bardas Skleros el 24 de 24 a la gran batalla de Pankàlia, després de la qual el vençut es va refugiar a Bagdad.

David de Tao va rebre en recompensa el 979 els cantons que depenien de l'Imperi a la frontera dels seus dominis propis. David esdevé així el senyor d'un vast territori que anava de l'Eufrates al nord-oest a través del país d'Erzurum fins al curs superior del Murad Su al sud-est. La Crònica georgiana especifica tanmateix que es tractava per part de l'emperador Basile II d'una donació vitalícia en favor del príncep iber. David ocupa en els anys següents el territori de l'emirat de Manazkert, situat al nord-oest del llac de Van.

És a aquesta mateixa època que David de Tao s'imposa com a àrbitre en el conflicte territorial que oposa el « Rei dels reis » Sembat II d'Armènie,  que regna a Ani, al seu oncle el rei Muchel de Kars.

El 986, Bardas Skleros va retornar i es va fer proclamar emperador a Mélitene. Gairebé de seguida l'ancià general lleialista Bardas Focas s'amotina del seu costat a Kharsian a Capadòcia proclamant-se igualment emperador el 15 de 987. Bardas Focas es va desfer ràpidament del seu competidor l capturant-lo a traïció i empresonant-lo en una fortalesa.[4] Va sol·licitar igualment l'ajuda de David de Tao que no li va concedir més que 2 000 cavallers. David va desfer una força bizantina lleialista conduita per Gregori Taronites (Gregori de Taron) que tenia l'objectiu d'atacar el cor del territori de Bardas Skleros,.[5][6] El usurpador va marxar sobre Constantinoble però fou vençut i mort per Basili II a la batalla d'Abydos sobre els Dardanels el 13 de 13.

El príncep David, compromès en la temptativa de Bardas Focas i amenaçat d'una expedició imperial, va demanar i obtenir el seu perdó jurant obediència a Basili II i es va comprometre a llegar-li la totalitat dels seus estats a la seva mort. En contrapartida l'emperador bizantí el va confirmar el 990 en el títol de curopalata concedit tradicionalment als membres de la seva família i li va enviar les insignes d'aquesta dignitat sota la forma de rica roba cerimonial.

Successions[modifica]

Creu de processó de David de Tao, obra de l'orfebre Asat.

David el Curopalata no havia contret unió, ni tenia hereu natural. Considera doncs com tal, el seu fill adoptiu el jove Bagrat, fill del seu cosí Gurgen d'Ibèria, rei dels kartvels .[7]

Aprofitant l'enfonsament de la potència dels reis abkhazos consecutiu a les disputes de la família reial, va afavorir amb el suport d'Ione Marusxidzé, el poderós ersitavide Karthli, la restauració l'any 975 del regne d'Ibèria en benefici de Gurgen, en principi com rei de facto pel compte del seu pare el dèbil Bagrat II de Ibérie, i a continuació com rei de iure a partir del 994.

David de Tao organitza a continuació la successió del rei Teodosi III d'Abkhàzia, que havia estat cegat pel seu germà Demétri III abans d'arribar al tron. El 978, David aconseguí fer reconèixer com a hereu Bagrat, el fill de Gurgen i de Gurandukht, la pròpia germana del rei dels abkhazos. El jove Bagrat obtingué així un primer títol reial (Abkhàzia)  amb l'expectativa de l'herència del seu pare (regne dels kartvels)

David el Curopalata va morir el 31 de 31,[8] sens dubte enverinat en un complot organitzat per alguns nobles potser a instigació de les autoritats bizantines.[9]

Bagrat III de Geòrgia hereta llavors la Taoklarjètia. Tempta fins i tot d'incorporar en el seu regne la Kakhètia i l'Herètia l'any 1008-1010, fundant així el regne de Geòrgia unificat amb capital a  Kutaisi, perquè Tiflis resta a les mans dels musulmans.

Notes i referències[modifica]

  1. Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie, p. 280, et Addition IX, p. 155.
  2. Stephen H. Rapp, Studies in Medieval Georgian Historiography: Early Texts and Eurasian Contexts, Peeters Publishers, Louvain, 2003 ISBN 9042913185, p. 409.
  3. « Chronique géorgienne : Addition I » dans Histoire de la Géorgie de Marie-Félicité Brosset : « Bagrat Magistros fils d’Adarnassé roi des Karthles mourut en 945 au mois de mars.
  4. Louis Brehier, Vie et mort de Byzance.
  5. Holmes 2005, p. 98, note 69 ; 320 ; 406, note 21
  6. Strässle 2006, p. 78, note 1080
  7. Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie, p. 292.
  8. D’après Açogh’ig, historien justement apprécié pour l’exactitude de ses dates, « il mourut dans une vieillesse avancée, le jour de la grande fête vivificatrice de Pâques, en 449 de l’ère arménienne », 21 mars 1000 - 20 mars 1001 de l’ère chrétienne.
  9. Mathieu d'Édesse : Ire partie, chapitre XXIV, p. 33, cité par René Grousset, Histoire de l’Arménie des origines à 1071, Paris, Payot,‎ (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 529-531 .

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: David III d'Ibèria Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Alexandre Manvelichvili, Histoire de la Géorgie, Paris, Nouvelles Éditions de la Toison d'Or, , 476 p., p. 145-147 .
  • Nodar Assatiani et Alexandre Bendianachvili, Histoire de la Géorgie, Paris, l'Harmattan, , 335 p. [détail des éditions] (ISBN 2-7384-6186-7, présentation en ligne), p. 104-111 .
  • Toumanoff, Cyrille. Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle: Tables généalogiques et chronologiques, 1990, p. 131, 534 & 563. 
  • Louis Brehier, Vie et mort de Byzance, Albin Michel, Paris, 1946 & 1969.
  • René Grousset, Histoire de l’Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 501-507, 514-517, 524-531.
  • Holmes, Catherine. Oxford University Press. Basil II and the Governance of Empire (976-1025) (en en), 2005. H. ISBN 978-0-19-927968-5. 
  • Strässle, Paul Meinrad. Böhlau Verlag. Krieg und Kriegführung in Byzanz: die Kriege Kaiser Basileios' II. gegen die Bulgaren (976–1019) (en de), 2006. S. ISBN 3-412-17405-X. 

Vegeu també[modifica]