David Jou i Mirabent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: David Jou)
David Jou redirigeix aquí. Per al capità de la marina mercant i historiador, vegeu David Jou i Andreu.
Infotaula de personaDavid Jou i Mirabent

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 octubre 1953 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Sitges (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, professor d'universitat, escriptor, físic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
ParesDavid Jou i Andreu Modifica el valor a Wikidata  i Lolita Mirabent i Muntané Modifica el valor a Wikidata
Premis

David Jou i Mirabent (Sitges, 23 d'octubre de 1953) és un poeta,[1][2] físic, traductor científic i assagista català.[3] Ha sigut catedràtic de Física de la Matèria Condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona[4] fins al 2018. És doctor honoris causa de la Universitat de Girona.[5]

Biografia[modifica]

David Jou és net de l'escultor gracienc Pere Jou (autor, entre moltes altres obres, dels capitells de Maricel de Sitges), fill del capità mercant i historiador David Jou i Andreu i de la bibliotecària Lolita Mirabent i Muntané, i té un germà notari i estudiós del dret, Lluís Jou i Mirabent.

Ha estat catedràtic de Física de la Matèria Condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona[6] fins a l'any 2018.[7] I, des del 2019,[8] és el president de la Fundació Joan Maragall.[9]

És membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Reial Acadèmia Europea de Doctors,[10] membre corresponent de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, de Madrid, com també membre de l'Accademia Peloritana de Messina.[11] Des de 1993 forma part del patronat de la Fundació Joan Maragall (Cristianisme i cultura), de Barcelona.[9]

Com a escriptor,[12] ha publicat una trentena llibres de poesia,[13][14] alguns dels quals són premiats, una quinzena de llibres d'assaig, a més de tres-cents articles de recerca en revistes especialitzades de difusió internacional i d'altres publicacions científiques en forma d'articles de revisió, monografies i llibres de text.[15] Ha traduït al castellà i al català llibres científics, entre altres de Stephen Hawking.[16] Va col·laborar en el suplement de Ciència i Tecnologia de La Vanguardia de 1983 a 1994. Hi ha obra seva traduïda a l'alemany, anglès, castellà, francès, polonès, hongarès, rus, italià i búlgar.[17]

Obres[modifica]

Obra poètica[modifica]

  • 1971: Per a no oblidar la llum
  • 1975: Dit de pas
  • 1977: Diminuta imatge
  • 1981: Mirall de vellut negre
  • 1982: Tapís (edició amb gravats de Manuel Capdevila, 1993; edició amb música per a piano de Mercè Torrents, 2012)
  • 1983: Arbre
  • 1987: Teoria
  • 1988: Joc d'ombres (segona edició, ampliada, 1999)
  • 1988: Transfiguracions
  • 1990: El color de la ciència (amb il·lustracions de Fernando Krahn)
  • 1992: Urpes de fumera
  • 1992: Urpes de fumera
  • 1995: Entre el mirall i les ombres. Antologia poètica (amb il·lustracions d'Artur Duch)
  • 1995: A la deriva blava. Poemes de Sitges
  • 1988: Transfiguracions
  • 1998: Basilisc
  • 1999: Els ulls del falcó maltès. Poemes sobre cinema.
  • 2000: Passeig marítim i altres poemes de Sitges (edició amb gravats de Jordi Catafal, 1998)
  • 2002: Bestiari
  • 2002: L'èxtasi i el càlcul. Obra poètica I
  • 2004: Escuma i turbulència
  • 2004: A Barcelona
  • 2004: L'huracà sobre els mapes. Obra poètica II
  • 2004: Llum de Sitges (amb fotografies de Joan Iriarte) (traduccions al castellà, francès i anglès)
  • 2006: Sitges en blau (amb fotografies de Joan Iriarte) (traducció al castellà)
  • 2007: Les escriptures de l'Univers (edició bilingüe català/anglès, segona edició ampliada, 2019) (traduccions al castellà, hongarès, polonès, búlgar, rus, alemany)
  • 2011: La Passió de la Selva del Camp
  • 2013: Poemes sobre ciència i fe
  • 2013: L'avinguda i el laberint: poemes sobre Catalunya i Espanya
  • 2014: Poemes de Nadal i de Setmana Santa
  • 2015: La mística dels dies
  • 2016: Cartografies de Déu
  • 2017: Cant espiritual[18][19]
  • 2018: Poemes de la revolta catalana
  • 2020: Trenta poemes sobre el Parenostre i els Salms
  • 2020: Poemes de Sicilia i Venècia (Poesie dalla Sicilia e da Venezia, edició bilingüe català-italià). Conté "Palaus i equacions. Una celebració de Sicília" ("Palazzi ed equazioni: una celebrazione della Sicilia") i una edició ampliada del llibre "Diminuta imatge"
  • 2022: En la teva llum / En tu luz (amb fotografies de Sor Isaura)[20]
  • 2024: Celebració del Vinyet. Barcelona: Viena Edicions

Teatre[17][modifica]

  • 2011: La Passió de la Selva del Camp. Valls: Cossetània

Obra assagística[modifica]

  • 1991: L'escultor Pere Jou
  • 1992: Algunes qüestions sobre ciència i fe
  • 1993: La naturaleza y el paisaje, amb Marià Baig. Ed. Ariel. ISBN 8434480204 / ISBN 9788434480209
  • 1999: Matèria i materialisme (traducció al castellà, 2014, i al xinès mandarí, 2018)
  • 2001: El temps i la memòria en la ciència contemporània
  • 2003: Ciència, fe, poesia
  • 2006: El laberint del temps, la simfonia de la matèria
  • 2008: Déu, Cosmos, Caos. Horitzons del diàleg entre ciència i religió (traducció al castellà, el 2015)
  • 2008: Reescribiendo el Génesis. De la gloria de Dios al sabotaje del universo (traducció a l'italià, 2009)
  • 2010: La expresividad de la Creación (amb Mònica Rozman)[21]
  • 2011: Cerebro y universo. Dos cosmologías
  • 2012: La poesia de l'infinit. Ciència i mística
  • 2012: Iniciación al mundo cuántico. De la danza de las partícules a las semillas de las galaxias
  • 2013: El laberinto del tiempo (traducció al xinès mandarí, 2018)
  • 2014: Esperances davant d'incerteses. Tecnologia, humanitats i cristianisme en les crisi d'avui
  • 2018: Creació: pregàries, himnes, poemes (amb Pere Carreras)
  • 2024: Pensar la Creació. La sorpresa de la Raó divina. Barcelona: Editorial Albada

Selecció de publicacions científiques[modifica]

  • 1986: Mecànica estadística I biologia molecular Barcelona: Publicacions de la UAB
  • 1990: Introduction to the thermodynamics of biological processes New York: Prentice Hall (amb J. E. Llebot)
  • 1993, 2001: Extended irreversible thermodynamics Berlin: Springer (amb J. Casas-Vázquez i G. Lebon)
  • 1994: Física para las ciencias de la vida Madrid: Mc Graw-Hill (amb J. E. Llebot i C. Pérez-García)
  • 2000: Thermodynamics of Fluids under Flow Berlin: Springer (amb J. Casas-Vázquez i M. Criado Sancho)
  • 2001: El progrés: de la ciència a la teologia. ISBN 84-89943-45-1
  • 2001: Estudis bibliomètrics sobre la recerca en física a Catalunya (amb Ll. Rovira y P. Senra): Barcelona: Institut d'Estudis Catalans
  • 2008: Understanding nonequilibrium thermodynamics. Foundations, applications, frontiers: Berlín: Springer (con G. Lebon y J. Casas-Vázquez)
  • 2011, 2019: Termodinámica química (amb M. Criado-Sancho i J. Casas-Vàzquez): Servicio de publicaciones de la UNED
  • 2012: Introducción al mundo cuántico: Pasado y Presente
  • 2016: Mesoscopic theories of heat transport in nanosystems (amb A. Sellitto i V. A. Cimmelli): Berlín: Springer
  • 2020: Interpretative aspects of quantum mechanics. Matteo Campanella’s mathematical studies (amb Matteo Campanella, David Jou, Maria Stella Mongiovì), Springer Nature Switzerland, UNIPA Springer Series, Cham Switzerland  ISBN 978-3-030-44206-4

Obres traduïdes per David Jou[17][modifica]

  • 2004: ALLEN TIPLER, Paul: Física. Barcelona: Reverté
  • 2001: HAWKING, Stephen: Història del temps. Barcelona: Crítica, 1990; Barcelona: Columna
  • 2002: HAWKING, Stephen: L'univers en una closca de nou. Barcelona: Columna
  • 2002: HAWKING, Stephen: El universo en una cáscara de nuez. Barcelona: Círculo de Lectores
  • 2004: HAWKING, Stephen: Sobre les espatlles dels gegants. Barcelona: Columna
  • 2005: HAWKING, Stephen: Brevíssima història dels temps. Barcelona: Columna
  • 2005: HAWKING, Stephen: Brevísima historia del tiempo. Barcelona: Crítica
  • 2010: HAWKING, Stephen; MLODINOW, Leonard: El gran disseny. Barcelona: Columna
  • 2010: HAWKING, Stephen; MLODINOW, Leonard: El gran diseño. Barcelona: Crítica
  • 1989: HILDEBRANDT, Stefan; TROMBA, Anthony: Matemáticas y formas óptimas. Barcelona: Prensa Científica
  • 2004: KANE, Joseph W.; STERNHEIM, Morton M.: Física [amb José Casas Vázquez]. Barcelona: Reverté
  • 2005: NELSON, Philip: Física biológica. Barcelona: Reverté
  • 1999: SADI CARNOT, Nicolás Leonard; CLAUSIUS, Rudolf Julius Emmanuel; THOMSON, W.: Escrits fonamentals sobre el segon principi de la termodinàmica. Barcelona: Pòrtic, 1999; Vic: Eumo, 1999; Barcelona: Institut d'Estudis Catalans
  • 2018: STEPHEN, Hawking: Breus respostes per a les grans preguntes. Barcelona: Columna

Composicions a partir de poemes de David Jou[modifica]

  • Nocturns cosmològics, música de Sergi Casanelles i Guillem Ramiro (ESMUC), estrenada a la UAB, per iniciativa de Poire Vallvé, el 19 i el 26 de maig de 2005. Hi participaren el cor, l’orquestra, el grup de cambra i el combo de la UAB
  • Especiació, música de Sergi Roca (ESMUC), estrenada a la UAB, per iniciativa de Poire Vallvé, el 29 de maig de 2007. Hi participaren el cor i l’orquestra de la UAB

Premis i reconeixements[22][modifica]

Premis literaris

  • 1971 - Premi Pare Ramon Castelltort d'Igualada.
  • 1976 - Recull Maria Ribas i Carreras de poesia, per: Llibre d'alegria per la conversió de Sant Pau.
  • 1976 - Premi Martí Dot de Sant Feliu del Llobregat, per Diminuta imatge.
  • 1979 - Premi de la Fundació d'Amics de les Arts i les Lletres de Sabadell, per Desencís quan vingui l'alba.
  • 1979 - Premi Vila de Vallirana - Josep M. López Picó de poesia, per Mirall de vellut negre.
  • 1982 - Premi Marià Manent, per Arbre. 1983 - Premi Arts i lletres de Premià de Mar.
  • 1985 - Premi Vila de Martorell de poesia, per Teoria. 1987 - Premi Enric Ferran de la Revista El Ciervo.
  • 1989 - Premi Ploma d'Or de l'Ajuntament de Sitges.
  • 2025 - Premi Cadaqués a Quima Jaume de poesia per la seva trajectòria.

Premis científics

Referències[modifica]

  1. Fanés, Paco. «David Jou, un poeta místic». [Consulta: 24 setembre 2023].
  2. «El poema de David Jou sobre la vacuna» (en castellà), 04-05-2021. [Consulta: 24 setembre 2023].
  3. «David Jou i Miraben». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].
  4. Paris, Antoni «És imprescindible que el món científic expliqui a la societat què fa i els resultats de la seva recerca». Avui, 21-04-1996, pàg. 32.
  5. Macià i Guilà, Jaume. «David Jou, un savi entre dos mons». Núvol (publicació digital), 22-10-2023. [Consulta: 25 gener 2024].
  6. «David Jou – Ciència per llegir». [Consulta: 24 setembre 2023].
  7. «David Jou | Ciència i poesia». [Consulta: 24 setembre 2023].
  8. fundació. «El físic i poeta David Jou, nou president de la Fundació Joan Maragall», 30-09-2019. [Consulta: 23 setembre 2023].
  9. 9,0 9,1 m.R. «El físic David Jou, nou president de la Fundació Joan Maragall - 30 set 2019», 23-09-2023. [Consulta: 23 setembre 2023].
  10. «Dr. David Jou Mirabent». [Consulta: 24 setembre 2023].
  11. Crivillé i Estragués, Florenci «Entrevista a David Jou». Llengua Nacional, 1r trimestre 2006, pàg. 33-36.
  12. Magalhaes, Gabriel «Un Nobel per a les llengües cooficials». La Vanguardia, 15-01-2024, pàg. 16.
  13. Macià i Guilà, Jaume. «David Jou, el poeta cronista del món». Núvol (publicació digital), 10-11-2023. [Consulta: 25 gener 2024].
  14. Sánchez-Rubio, Emili. «David Jou, un poeta místic». Núvol (publicació digital), 09-01-2016. [Consulta: 25 gener 2024].
  15. Duran, Xavier. «David Jou, equacions i poemes», 22-10-2021. [Consulta: 24 setembre 2023].
  16. «Autores invisibles: Día Internacional de la Traducción. David Jou». [Consulta: 24 setembre 2023].
  17. 17,0 17,1 17,2 «Obra | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». [Consulta: 28 setembre 2023].
  18. «David Jou i el seu ‘Cant espiritual’ | Emporion». [Consulta: 24 setembre 2023].
  19. «El cant espiritual de David Jou». Núvol, 17-12-2017. [Consulta: 24 setembre 2023].
  20. «"Todos tenemos luz dentro de nosotros"» (en castellà), 18-02-2022. [Consulta: 24 setembre 2023].
  21. «La expresividad de la creación – Silene» (en espanyol europeu). [Consulta: 5 març 2021].
  22. «Premis | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». [Consulta: 25 setembre 2023].

Enllaços externs[modifica]