David Jou i Mirabent

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: David Jou)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDavid Jou i Mirabent
Biografia
Naixement1953 Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
Sitges (el Garraf) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCientífic, poeta, escriptor, professor d'universitat i físic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
ParesDavid Jou i Andreu Modifica el valor a WikidataLolita Mirabent i Muntané Modifica el valor a Wikidata
Premis

David Jou i Mirabent (Sitges, 1953) és un poeta, físic i assagista català.[1]

És nét de l’escultor gracienc Pere Jou (autor, entre moltes altres obres, dels capitells de Maricel de Sitges), fill del capità mercant i historiador David Jou i Andreu i de la bibliotecària Lolita Mirabent i Muntané i amb un germà notari i estudiós del dret, Lluís Jou i Mirabent, Ha estat catedràtic de Física de la Matèria Condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona fins l’any 2018. El 2014 va ser nomenat doctor honoris causa de la Universitat de Girona.

Poesia[modifica]

La seva obra poètica és molt àmplia: consta, fins ara, d’una trentena de títols. Setze dels llibres publicats abans de 2004 han estat aplegats en edició conjunta en els volums L'èxtasi i el càlcul (2002) i L'huracà sobre els mapes (2004). Posteriorment a 2004 ha publicat dotze títols més.

Els tres aspectes més destacats d’aquesta obra extensa són: el tractament de temes científics i, en particular, de la bellesa desvelada per la ciència i de les emocions d’una vida dedicada a la recerca (Les escriptures de l’univers, El color de la ciència, Joc d’ombres, Bestiari, Palaus i equacions), el diàleg entre ciència i religió, entre religions, i entre mística i modernitat (Transfiguracions, Poemes sobre ciència i fe, Poemes de Nadal i de Setmana Santa, La mística dels dies, Cartografies de Déu, Cant espiritual, Trenta poemes sobre el Parenostre i els Salms i el text teatral Passió de La Selva del Camp), i la recerca formal inspirada en formes de la natura, el dinamisme del cinema i les teories de la ciència, i la construcció arquitectònica i dinàmica del llibre de poesia, tot combinant visualitat i contingut (Tapís, Basilisc, Escuma i turbulència).

Uns altres aspectes a considerar són: el periodisme poètic, estimulat per cinquanta anys de publicació dels seus poemes en el setmanari L’Eco de Sitges, on, a través de més de 1.600 poemes, ha deixat constància de molts esdeveniments de l’actualitat al llarg de mig segle, i ha donat lloc a diversos llibres (La veu dels mapes, la ràbia de la història, L’avinguda i el laberint, Poemes de la revolta catalana); l’observació i celebració poètica del territori, especialment Sitges, Barcelona, Venècia i Sicília (A la deriva blava, Passeig marítim, Llum de Sitges, Sitges en blau, A Barcelona, Diminuta imatge. Una jornada a Venècia, Palaus i equacions. Una celebració de Sicília), i la presència del cinema com a formació sentimental, imaginativa i expressiva de la personalitat (Joc d’ombres, Els ulls del falcó maltès).

La seva obra se situa en la línia de clàssics de la literatura catalana, com ara Ramon Llull, Ausiàs March, Joan Maragall, Salvador Espriu, Josep Carner i Pere Gimferrer, i en la de poetes d’altres llengües com ara San Juan de la Cruz, Federico García Lorca, Antonio Machado, Octavio Paz, Ernesto Cardenal, Charles Baudelaire, Saint-John Perse, T. S. Eliot, Rainer María Rilke i Konstantino Kavafis.

Alguns dels seus llibres han estat traduïts a altres llegües: a l’anglès (The scriptures of the Universe, 2007), alemany (Traumfabrik und Universum, 2006), castellà (Los ojos del halcón maltés, 2001; Las escrituras del universo, 2003; Luz de Sitges, 2004; Sitges en azul, 2006), francès (Les traces de la fugacité, 2003, Lumière de Sitges, 2004), italià (Palazzi ed equazioni, 2020), rús (Slovà is ognya i pepla), hongarès (As univerzum írásai. Versek a tudományról) i polonès (Zapisy Wszechswiata). Alguns dels seus poemes han estat musicats per Mercè Torrents, Antonio Arias, Fina R. Palau, Sergi Casanelles, Guillem Ramiro, Sergi Roca, Poire Vallvé, Xavier Pagés, i Pol Requesens i Roca.

Ciència[modifica]

Doctorat en Ciències Físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1978. En aquesta universitat ha estat catedràtic de Física de la Matèria Condensada fins a 2018. La seva recerca especialitzada s’ha enfocat en la termodinàmica de processos irreversibles i la mecànica estadística de sistemes fora de l’equilibri. Ha publicat més de tres-cents articles de recerca e revistes de difusió internacional i set llibres, entre els quals destaca l‘ obra Extended irreversible thermodynamics (amb J. Casas-Vázquez i G. Lebon), citada més de 2.500 vegades, un clàssic de la termodinàmica de començaments del segle XXI. La teoria termodinàmica estesa amplia el domini d’aplicació de la termodinàmica irreversible a processos ràpids, sistemes miniaturitzats, i estats estacionaris molt allunyats de l’equilibri, eixampla el pont entre les descripcions macroscòpiques i microscòpiques dels sistemes físics, i enriqueix la comprensió de la entropia i de la segona llei de la termodinàmica, una de les lleis més generals i fonamentals de la física. Els seus estudis sobre equacions d’estat generalitzades dependents dels fluxos (de calor, massa, càrrega elèctrica o quantitat de moviment) presents en el sistema, i l’extensió corresponent de la termodinàmica de processos irreversibles són especialment coneguts en el camp de la termodinàmica fora de l’equilibri, amb moltes aplicacions. Ha estat professor d’una diversitat de matèries, entre les quals termodinàmica, física de fluids, mecànica estadística, física quàntica, biofísica, i física per a les ciències i tecnologies de l’alimentació. Ha diverses obres de Stephen Hawking (Breve historia del tiempo, El universo en una cáscara de nuez, Brevísima historia del tiempo, El gran diseño, ...)

Assaig[modifica]

Un tercer aspecte de l’obra de Jou, intermèdia entre les ciències i les humanitats, és l’assaig. Ha publicats quinze assaigs, especialment sobre ciència i religió, cosmologia, física quàntica, biofísica, el temps, la matèria, com ara Matèria i materialisme (1999), El temps i la memòria en la ciència contemporània (2003) (aplegats posteriorment en el volum El laberint del temps, la simfonia de la matèria, 2006), Algunes qüestions sobre ciència i fe (1992), Ciència, fe, poesia (2003), Déu, cosmos, caos. Horitzons del diàleg entre ciència i religió (2008), Reescribiendo el Génesis (2008), Cerebro y universo. Dos cosmologías (2011). Ha donat més de cinc-centes conferències de divulgació per al públic general, sobre cosmologia, física quàntica, biofísica, ciència i literatura, ciència i espiritualitat. Ha estat comissari de quatre exposicions: El color de la ciència (1990), Els consells Solvay i la física moderna (1995), Tresors de la natura (2000) i Física: arrels de la realitat, eines de futur (2005).

Ha publicat uns quaranta articles sobre aspectes històrics i culturals de la ciència (com ara els orígens i les ressonàncies culturals de la termodinàmica, relacions entre ciència i poesia o entre ciència i teologia, etc.). Fou col·laborador del Suplement de Ciència i Tecnologia de La Vanguardia de 1983 a 1994, en el qual publicà uns cent-cinquanta articles, i membre de la Comissió Assessora per a l’Estímul de la Cultura Científica de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1988 – 1996).

Ha rebut diversos premis de recerca com ara: Premi Rey Juan Carlos I 1986, Ciutat de Barcelona 1993, Medalla Narcís Monturiol 1991, Eduard Fontserè 1982, Premi Crítica Serra d'Or de Recerca 2000,i premi Ad studia humanitatis fovenda, de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, per la seva aportació a la poesia i a l'assaig entre ciències i humanitats. És membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Reial Acadèmia Europea de Doctors, i membre corresponent de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid i de la Accademia Peloritana de Messina. Des de 1993 forma part del patronat de la Fundació Joan Maragall (Cristianisme i cultura) de Barcelona.

Obra poètica[modifica]

  • 1971: Per a no oblidar la llum
  • 1975: Dit de pas
  • 1977: Diminuta imatge
  • 1981: Mirall de vellut negre
  • 1982: Tapís (edició amb gravats de Manuel Capdevila, 1993; edició amb música per a piano de Mercè Torrents, 2012)
  • 1983: Arbre
  • 1987: Teoria
  • 1988: Joc d'ombres (segona edició, ampliada, 1999)
  • 1990: El color de la ciència (amb il·lustracions de Fernando Krahn)
  • 1992: Urpes de fumera
  • 1995: Entre el mirall i les ombres. Antologia poètica (amb il·lustracions d’Artur Duch)
  • 1999: Els ulls del falcó maltès. Poemes sobre cinema.
  • 1988: Transfiguracions
  • 1992: Urpes de fumera
  • 1996: A la deriva blava. Poemes de Sitges
  • 1998: Basilisc
  • 2000: Passeig marítim i altres poemes de Sitges (edició amb gravats de Jordi Catafal, 1998)
  • 2002: Bestiari
  • 2002: L'èxtasi i el càlcul
  • 2004: Escuma i turbulència
  • 2004: A Barcelona
  • 2004: L'huracà sobre els mapes
  • 2004: Llum de Sitges (amb fotografies de Joan Iriarte) (traduccions al castellà, francès i anglès)
  • 2006: Sitges en blau (amb fotografies de Joan Iriarte) (traducció al castellà)
  • 2007: Les escriptures de l'Univers (edició bilingüe català/anglès, segona edició ampliada, 2019) (traduccions al castellà, hongarès, polonès, búlgar, rus, alemany)
  • 2011: La Passió de la Selva del Camp
  • 2013: Poemes sobre ciència i fe
  • 2013: L’avinguda i el laberint: poemes sobre Catalunya i Espanya
  • 2014: Poemes de Nadal i de Setmana Santa
  • 2015: La mística dels dies
  • 2016: Cartografies de Déu
  • 2017: Cant espiritual
  • 2018: Poemes de la revolta catalana
  • 2020: Trenta poemes sobre el Parenostre i els Salms
  • 2020: Palaus i equacions. Una celebració de Sicília (Palazzi ed equazioni: una celebrazione della Sicilia, edició bilingüe català-italià)

Obra assagística[modifica]

  • 1991: L’escultor Pere Jou
  • 1992: Algunes qüestions sobre ciència i fe
  • 1999: Matèria i materialisme (traducció al castellà, 2014, i al xinès mandarí, 2018)
  • 2001: El temps i la memòria en la ciència contemporània
  • 2003: Ciència, fe, poesia
  • 2006: El laberint del temps, la simfonia de la matèria
  • 2008: Déu, Cosmos, Caos. Horitzons del diàleg entre ciència i religió (traducció al castellà, el 2015)
  • 2008: Reescribiendo el Génesis. De la gloria de Dios al sabotaje del universo (traducció a l’italià, 2009)
  • 2010: La expresividad de la Creación (amb Mònica Rozman)
  • 2011: Cerebro y universo. Dos cosmologías
  • 2012: La poesia de l’infinit. Ciència i mística
  • 2012: Iniciación al mundo cuántico. De la danza de las partícules a las semillas de las galaxias
  • 2013: El laberinto del tiempo (traducció al xinès mandarí, 2018)
  • 2014: Esperances davant d’incerteses. Tecnologia, humanitats i cristianisme en les crisi d’avui
  • 2018: Creació: pregàries, himnes, poemes (amb Pere Carreras)

Selecció de publicacions científiques[modifica]

  • Extended irreversible thermodynamics Berlin: Springer, 1993, 2001 (amb J. Casas-Vázquez i G. Lebon)
  • Understanding nonequilibrium thermodynamics. Foundations, applications, frontiers: Berlín: Springer, 2008 (con G. Lebon y J. Casas-Vázquez)
  • Thermodynamics of Fluids under Flow Berlin: Springer, 2000 (amb J. Casas-Vázquez i M. Criado Sancho)
  • Mesoscopic theories of heat transport in nanosystems (amb A. Sellitto i V. A. Cimmelli): Berlín: Springer, 2016
  • Introduction to the thermodynamics of biological processes New York: Prentice Hall, 1990 (amb J. E. Llebot)
  • Mecànica estadística I biologia molecular Barcelona: Publicacions de la UAB, 1986
  • Física para las ciencias de la vida Madrid: Mc Graw-Hill, 1994 (amb J. E. Llebot i C. Pérez-García)
  • Estudis bibliomètrics sobre la recerca en física a Catalunya (amb Ll. Rovira y P. Senra): Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2001
  • Termodinámica química (amb M. Criado-Sancho i J. Casas-Vàzquez): Servicio de publicaciones de la UNED, 2011, 2019
  • Introducción al mundo cuántico: Pasado y Presente, 2012

Referències[modifica]

  1. «David Jou i Miraben». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].

Enllaços externs[modifica]