David Miller (tenor)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDavid Miller
Nobel Peace Prize Concert 2008 Il Divo, David Miller.jpg
Biografia
Naixement David Leigh Miller
14 d'abril de 1973 (1973-04-14) (46 anys)
Califòrnia
San Diego
Altres noms Divo David
Formació Conservatori de Música d'Oberlin
Activitat
Ocupació Cantant, cantant d'òpera, músic i actor
Activitat 2000 –
Gènere Crossover, òpera i pop operístic
Veu Tenor
Instrument Electronic drum Tradueix, trombó, piano i veu
Discogràfica Syco Music Tradueix
Sony BMG

Lloc web Lloc web
IMDB: nm1753043 Twitter: DivoDavidMiller Instagram: divodavidmiller Musicbrainz: 1ad2518a-31af-4112-8302-21edafa8fc1f Songkick: 81594
Modifica les dades a Wikidata

David Leigh Miller (Califòrnia, 14 d'abril de 1973), conegut com a David Miller és un cantant líric nord-americà amb un registre vocal de tenor. 

És un dels quatre cantants contemporanis que conformen des de 2004 el quartet vocal de crossover de música clàssica Il Divo, famós tant al món de l'òpera com en altres múltiples gèneres musicals.

Biografia[modifica]

Va néixer el 14 d'abril de 1973 en Sant Diego, Califòrnia, però va créixer en Littleton, Colorado. Té tres germanes i és el menor dels quatre.

Hobbys & Habilitats[modifica]

D'alçada 1,90 metres, parla anglès i japonès. I entre la seva música favorita es troba el techno, Drum and bass, el hardcore, Eminem, Bjork o The Prodigy entre altres.

Matrimoni[modifica]

En 2010 a Nova York va contreure matrimoni amb la soprano Sarah Joy Kabanuck, que en contreure matrimoni amb David va adquirir el cognom com Sarah Joy Miller.

Trajectòria Musical[modifica]

David Miller
David Miller

Òpera[modifica]

Des de molt primerenca edat, va participar en diverses obres musicals a l'escola. Va assistir al Oberlin Conservatory, a Ohio amb on es va graduar amb una llicenciatura en Interpretació Vocal i Teatre d'Òpera amb qualificacions excel·lents. Després dels seus estudis, va ser artista resident de l'òpera de Pittsburgh i va cantar com a veu principal amb algunes de les companyies d'òpera més importants de tot el continent americà, Austràlia i Europa.

El 6 de maig de 1998 va cantar, al costat d'altres nois, per al president Bill Clinton a la Casa Blanca. En 1999 va actuar en el Teatre municipal Santiago de Xile com Tybalt en la producció de Bellini de Capulets i Montagues a la Festa de Savonlinna juntament amb l'òpera de Los Angeles. La temporada 2000-2001 va interpretar el paper de Percy en Anne Bolene de Donizetti en Pittsburgh amb Juan Mauceri.

Miller es va iniciar en l'òpera flamenca com Cassio durant 2001 i 2002. Als EUA va participar en Els contes de Hoffmann en Hartford (Connecticut). Va treballar amb les diverses companyies nord-americanes interpretant diversos papers, incloent Donis Grieux en Manon; Romeo en Romeo et Juliette; Werther; Alfredo en La Traviata; Tamino en La flauta màgica i amb molt bones crítiques i molt èxit en La Scala a Milà l'any 2000 amb el seu paper com Tony en West Side Story.

El seu millor treball operístic s'ha reconegut amb el seu paper com Rodolfo en 2002-2003 en la versió de Baz Luhrmann de la Boheme de Puccini. Aquest espectacle de teatre va modernitzar l'òpera, intentant atreure a audiències joves a Broadway.

David estava apunto de fer el seu debut en la New York Metropolitan Opera quan li van proposar unir-se a Il Divo. L'any 2004, Miller signa el seu contracte per ser membre de l'avui quartet musical Il Divo al costat del baríton espanyol Carlos Marín el tenor Urs Bühler i el cantant francès Sébastien Izambard.

Il Divo a Singapur en 2007. En la fotografia (esq. a der.) Urs Bühler, Sébastien Izambard, Carlos Marín i David Miller

Lluny d'haver donat l'esquena a l'òpera, David segueix tractant d'encaixar compromisos operístics en la seva agenda cada vegada que 'Il Divo l'hi permet.

Il Divo[modifica]

Il Divo' és un grup musical que conjunta la lírica i la música culta amb el pop i altres gèneres musicals; l'estil denominat a nivell internacional com crossover clàssic. El grup està comprès per un quartet vocal de cantants masculins: el tenor suís Urs Bühler, el baríton espanyol Carlos Marín, el tenor nord-americà David Miller i Sébastien Izambard.

Des del seu origen Il Divo ha gaudit d'un gran beneplàcit a nivell mundial, venent fins a la data de 2015, més de 28 milions de còpies en discos a tot el món[1] i conquerint més de 160 discos d'or i platí a 35 països instaurant una revolució en la música clàssica ia tot el panorama musical, legitimant un nou estil musical, l'anomenat Òpera-Pop o Pópera dins del gènere de crossover clàssic.

En honor a la bona música, a l'esforç i al talent; en 2011 li van atorgar el premi al «Artist of the Decade» (Millor Artista De La Dècada)[2] en els premis Classic Brit Awards celebrats al Royal Albert Hall de Londres i entre d'altres, el 2015 el «Premi Clàssic PPL»[3] en els premis Silver Clef Award.

Il Divo ha esdevingut un grup internacional de referència, ja que el 2005 va arribar a ser en el primer grup de crossover clàssic en la història a aconseguir el primer lloc en la llista de Billboard 200 nord-americà.[4] A Amèrica van aconseguir amb el seu àlbum debut «Il Divo», ser el primer grup britànic que ha entrat en el núm # 1 de les llistes i amb «The Promise» van aconseguir batre el rècord de vendes en la primera setmana. Els quatre primers discos, «Il Divo», «Ancora», «Siempre» i «The Promise» van aconseguir 50 posicions núm. # 1 en les llistes d'àlbums a nivell internacional. A Espanya, Il Divo també forma part de les majors vendes que han cantat en espanyol. El 2006 van ser registrats en el Llibre Guinness dels Rècords com el projecte internacional de pop de més èxit comercial de la història,[5] aquest mateix any van entrar a la llista dels discos més venuts al món, amb 5.000.000 d'exemplars en tan sols el 2006.[6] En els escenaris de tot el món també van recol·lectar gran èxit, ja que van vendre més de dos milions d'entrades de concerts tan sols dels seus quatre primers discos i en la seva primera gira mundial les entrades es van esgotar en 69 ciutats de 18 països.[7]

El grup va ser projectat i associat l'any 2003 pel productor musical Cowell per a la discogràfica Syco Music. Cowell, va batejar el grup com Il Divo, una paraula italiana que significa "Artista Diví". El quartet destaca per la seva barreja musical d'òpera (cant líric i música culta) amb temes de diferents gèneres com la música llatina, musicals, boleros, folklore, música sacra, i per la interpretació de cançons emblemàtiques[8] com «Regresa a mí», primer single del grup; «Senza catene» reescrita i versionada per Il Divo en italià de l'original «Unchained Melody»; «Avemaria» de Franz Schubert; «Adagio d'Albinoni»; «Memory», «Don't cry for me Argentina»; «Con te partirò»; «My Way»; «I Will Always Love You» o les oscaritzades bandes sonores: «Over The Rainbow»; «If You Love Me»; «Falling Slowly»; «Can You Feel the Love Tonight» o «My Heart Will Go On», o els temes originals Il Divo com «Come Primavera», «Isabel», «Angelina», «La Vida Sin Amor», «La Promessa» o «Mama».

Discografia[modifica]

Òpera[modifica]

  1. 2002 - Baz Luhrmanns - La Bohème (Broadway)

Il Divo[modifica]

Article principal: Il Divo#Discografia

Referències[modifica]

  1. «Il Divo llega a Madrid: "Cuando empezamos no creíamos en el proyecto"» (en castellà). lavanguardia.com, 4 Nov. 2014.
  2. «Il Divo nombrado Artista de la Década» (en anglés). www.ildivo.com, 2011.
  3. «The world’s first and most successful classical cross over group, Il Divo will be awarded the coveted PPL Classical Award.» (en anglés). nordoff-robbins.org.uk, 23-03-2015.
  4. «Top of the Pops».
  5. «Il Divo Guinness World Records» (en anglés). rockdetector.com, 2006.
  6. «Discos más vendidos de 2006» (en castellà). jenesaispop.com, 2007.
  7. «Para cuatro jóvenes ha sido un viaje increíble.» (en castellà). www.ildivo.com, 2015.
  8. «Il Divo quiere cantar música latina» (en castellà). eluniversal.com, 04-02-2014.