David Padrós i Montoriol

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaDavid Padrós i Montoriol
DavidPadros.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1942
Igualada
Mort 12 de febrer de 2016
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat professional
Ocupació Compositor
Estil Contemporani
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

David Padrós (Igualada, Anoia, 1942 - 12 de febrer de 2016)[1] va ser un compositor, pedagog, i pianista català.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Alumne del Conservatori de l'Ateneu Igualadí, va continuar els seus estudis musicals amb Jordi Albareda (piano) i Jordi Torra (harmonia, contrapunt, composició), estudis que va ampliar posteriorment a Alemanya i Suïssa amb Paul Baumgartner i Sava Savoff (piano), Hans Ulrich Lehmann i Klaus Huber (composició)i Jürg Wyttenbach (interpretació de la música contemporània). Va ser guanyador del premi Hanz Lenz el 1969 al mèrit artístic (Alemanya) i del premi de composició de la Fundació Landis & Gyr el 1976 (Suïssa).[3] Va residir a Basilea fins al 1982, on va desenvolupar una intensa tasca com a compositor, pianista i pedagog. Va desenvolupar una tasca docent com a professor de músiques del món al Conservatori Superior del Liceu.[1] Entre els seus deixebles hi figuren compositors com Hèctor Parra[4] i Bernat Vivancos.[5] Des de 1982 i fins al dia de la seva mort va viure a Barcelona.

Creador seriós i meticulós, es va declarar influït per Luciano Berio, Pierre Boulez i Karlheinz Stockhausen. La seva obra, molt personal, té de vegades inspiració en el pensament oriental i es preocupa molt especialment de l'espai, tant des del punt de vista físic com temporal[6]

Des del 1971 que va ser estrenada Styx en el Festival Internacional de Música de Barcelona, les seves obres han estat interpretades a tota Europa. Entre molts festivals internacionals cal destacar el de Lucerna (Suïssa), el Gaudeamus Musikwoche (Països Baixos), Europalia-85 (Bèlgica) i el de Barcelona (1987) en el que va ser estrenada Confluències (Música per a Santa Maria del Mar). Recentment han tingut lloc les estrenes de les seves obres Metamorfosi Mozartiana a càrrec del grup Enigma a l'Auditori de Saragossa (2006), Daha, a càrrec de Harry Spaarnay a l'Ateneu Barcelonès (2006) i Línies i Plans, a càrrec de l'OBC a l'Auditori de Barcelona (2007), obra inspirada en un dibuix de la terapeuta suïssa Emma Kunz.[6]

El fons personal David Padrós es conserva a la Biblioteca de Catalunya, que l'any 2014 li dedicà l'exposició "Espai David Padrós" [7]

Obres[modifica | modifica el codi]

Catàleg d'obres de David Padrós
Any Obra Tipus d'obra Editorial
1967 2 canciones, per a soprano i piano Música vocal -
1968 3 impromptus, per a piano Música solista (piano) -
1970 Binari, per a quartet de corda Música de cambra -
1971 Styx, per a orquestra de cambra Música de cambra Breitkopf & Härtel
1971 Segments, per a flauta Música solista (flauta) -
1971 Heptagonal, per a piano Música solista (piano) -
1971 Cnra Gora, per a baríton, flauta, viola i percussió Música vocal -
1973 Khorva, per a orquestra simfònica Música simfònica -
1974 Materials, per a quintet de vent Música de cambra -
1974 Cal·ligrama I, per a flauta en sol i piano Música de cambra Clivis
1976 Deux legendes, per a orgue Música solista (orgue) Clivis
1977 Batalla, per a piano, clave i 12 cordes Música per a conjunt instrumental -
1979 Musik im Raum, per a 2 pianos, flauta oboèm clarinet i percussió Música per a conjunt instrumental -
1983 Jo-Ha-Kyu, per a orquestra simfònica Música simfònica -
1983 6 cançons populars catalanes, per a cor mixt a 4 veus Música coral Clivis
1984 Cal·ligrama II, per a flauta i clave Música de cambra Clivis
1984 Arachne, per a conjunt de cambra Música de cambra -
1985 Maqam, per a piano Música solista (piano) -
1985 Confluències, per a 8 metalls, percussió i electrònica Música electrònica -
1986 Trajectòries, per a violí Música solista (violí) Clivis
1988 Skizze, per a guitarra Música solista (guitarra) Clivis
1989 Reflexe, per a violí i piano. Música de cambra Clivis
1989 Chacone, per a quartet de corda i clave Música de cambra -
1990 Ketjak, per a 4 pianistes a 2 pianos Música de cambra -
1990 El sermó de Muntaner, per a quartet vocal, 4 instruments de vent, orgue Música vocal -
1991 Recordant a W.A. Mozart, per a clarinet i orgue Música de cambra -
1991 La Sala de la Suprema Harmonia, per a conjunt instrumental Música per a conjunt instrumental -
1992 Nocturne, per a flauta, clarinet, viola Música de cambra -
1992 Jdeb, per a quartet de flautes de bec Música de cambra -
1993 Sis Diferències (sobre un tema popular mallorquí), per a orgue. Música solista (orgue) Tritó Edicions
1993 Gjatams, per a quartet amb piano Música de cambra -
1993 Ghiza-I-Ruh, per a flauta, clarinet i piano Música de cambra -
1994 Xucla el silenci nocturn, per a violí, violoncel, flauta, clarinet Música de cambra -
1994 Qawwali, per a quartet de flautes de bec Música de cambra -
1994 Klagelied, per a piano Música solista (piano) -
1994 17 Cançons populars catalanes, per a piano. Música solista (piano) Clivis
1995 Ressonàncies, per a piano. Música solista (piano) Boileau (Colien Honegger)
1996 Manas, per a piano, quintet de vent, percussió Música de cambra -
1996 Fragment, per a quartet de corda Música de cambra -
1996 Dialog, per a 2 guitarres Música de cambra -
1996 5 tankas, per a mezzosoprano, flauta, clarinet, guitarra Música vocal -
1997 Sunyata, per a flauta i guitarra Música de cambra -
1997 Cheops, per a orquestra de cambra Música per a conjunt instrumental -
1998 El Mascarón y su vihuela, per a violí, violoncel, guitarra Música de cambra -
1999 Verwandlung, per a quartet de flautes. Música de cambra Tritó Edicions
2000 Degung, per a flauta de bec i vibràfon Música de cambra -
2001 Projeccions, per a orquestra de cambra Música per a conjunt instrumental -
2001 El temps segons Rama, per a orquestra simfònica Música simfònica -
2001 3 Poemas Sonoros, per a cor mixt a 4 veus Música vocal -
2001 2 cançons populars catalanes, per a cor mixt a 4 veus. Música vocal Clivis
2002 Concert per a piano i orquestra, per a piano i orquestra Música simfònica -
2002 Acciones y reacciones, per a flauta i piano. Música de cambra Universidad de Alcalá
2003 Lignes dans l'espace, per a flauta en sol Música solista (flauta) -
2003 Diario de noche, per a piano Música solista (piano) -
2004 Amalgames, per a clarinet i piano Música de cambra -
2004 Instants, per a piano. Música solista (piano) Tritó Edicions
2005 Metamorfosis mozartiana, per a orquestra de cambra. Música per a conjunt instrumental Tritó Edicions
2006 Daha, per a clarinet baix Música solista (clarinet baix) -
2006 Derivaciones, per a vibràfon Música solista (vibràfon) -
2006 Línies i plans, per a orquestra simfònica. Música simfònica Tritó Edicions
2008 Abstracció 1, per a flauta shakuhachi Música solista (flauta shakuhachi) -
2008 Eclíptica, per a clarinet i violoncel. Música de cambra Tritó Edicions
2009 Abstracció 2, per a clarinet Música solista (clarinet) -
2009 Abstracció 3, per a guitarra Música solista (guitarra) -
2010 Sincronies, per a orquesta de cambra Música per a conjunt instrumental -
2010 Interludi, per a conjunt de cambra Música de cambra -

Premis[modifica | modifica el codi]

  • Premi Hanz Lenz el 1969 al mèrit artístic (Alemanya)[3]
  • Premi de composició de la Fundació Landis & Gyr el 1976 (Suïssa).[3]

Conferències[modifica | modifica el codi]

  • "Música, espai i arquitectura", a càrrec de David Padrós. Biblioteca de Catalunya, 22 de gener de 2014.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Vilaprinyó i Albareda, Francesc «Mor l'eclèctic compositor igualadí David Padrós». Anoia Diari.
  2. «David Padrós i Montoriol». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Fallece el compositor catalán David Padrós». Platea Magazine.
  4. Parra, Hèctor «David Padrós, in memoriam». El Núvol.
  5. «Bernat Vivancos, nou director musical de l'Escolania de Montserrat». VilaWeb.
  6. 6,0 6,1 Pérez Senz, Javier; Dávila, Ana Maria «Qui és qui en la música catalana». Nexus. Fundació Caixa Catalunya, 37, pàg. 210. ISSN: 1575-0876.
  7. «Espai David Padrós». Biblioteca Nacional de Catalunya. [Consulta: 20 febrer 2016].
  8. «Conferència "Música, espai i arquitectura" a càrrec del compositor David Padrós». Biblioteca Nacional de Catalunya. [Consulta: 20 febrer 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]